Per la nacionalització de les elèctriques, defensar els salaris i pensions dignes i rescatar els serveis públics

Després dels cops patits per la crisi del 2008 i les polítiques d'austeritat i retallades, la pandèmia del coronavirus va provocar un patiment immens per a les famílies treballadores i el jovent de l'Estat espanyol.

L’accelerada degradació del capitalisme global, la inflació galopant dels productes bàsics i l’encariment astronòmic de l’energia estan empenyent la nostra classe a un empobriment encara més gran. Però el Govern de coalició es nega a prendre mesures de fons per enfrontar els grans poders econòmics, i les cúpules dels grans sindicats, UGT i CCOO, intenten blindar la pau social a costa de més reculades.

La pobresa es dispara

La Creu Roja ha anunciat en un informe recent que, de seguir així, a finals d'any estarà atenent 400.000 persones més que el 2019. Entre el gener del 2020 i el maig del 2021, les persones d'entre 16 i 30 anys que han passat pels seus serveis assistencials s'han duplicat: de 100.000 a gairebé 200.000. La generació més jove està condemnada a un futur ombrívol sota l'ordre capitalista!

La situació és esgarrifosa. El 2019 la Creu Roja proporcionava regularment aliments a 810.000 persones, però les seves previsions són que a finals del 2022 cobriran l'alimentació d'un milió de persones.

Només a la Comunitat de Madrid, l'ONG Banc d'Aliments atén regularment 186.000 persones, i la Creu Roja preveu que el nombre de nenes i nens que necessitaran ajuda alimentària es duplicarà al llarg d'aquest curs escolar.

A tot l'Estat, el percentatge de població que ingressa menys de 794,6 euros mensuals va pujar fins al 21,7% els últims 12 mesos, és a dir, 10.285.517 milions de persones viuen a la pobresa a l'Estat espanyol.

Aquesta situació s'agreujarà davant del cost més elevat de les hipoteques, conseqüència dels increments de tipus d'interès aprovats pel Banc Central Europeu. Com en la crisi del 2008, desenes de milers de famílies es tornaran a veure en la disjuntiva de deixar de menjar o córrer el risc de ser desnonades de casa seva.

Foto1
El 2019 la Creu Roja proporcionava regularment aliments a 810.000 persones, però a finals del 2022 cobriran l'alimentació d'un milió.

Per si això no fos suficient, el greu deteriorament dels serveis socials no deixa d'aguditzar-se. L'educació i la sanitat públiques estan patint un abandonament escandalós per part de les administracions, estiguin sota el control del PP o del PSOE. El dret a un habitatge digne ha estat suprimit per un mercat controlat pels grans fons immobiliaris, que fan l'agost especulant amb el nostre sostre. El jovent està passant per una epidèmia de malalties mentals i assetjada per una taxa de suïcidis insuportable. La desigualtat generada per un sistema que només serveix per concentrar la riquesa en mans d'una minoria ínfima ens porta a una catàstrofe.

Una insatisfacció social que esclatarà

El malestar i la pressió social generats estan arribant, com no podia ser d’altra manera, als despatxos dels dirigents de CCOO i UGT.

Preocupats perquè el seu desprestigi és cada vegada més gran, van anunciar concentracions el 7 d'octubre davant de les seus de la patronal, i una “gran manifestació” pel dijous 3 de novembre. Un vulgar intent de rentar-se de cara!

La burocràcia sindical és cega, sorda i només parla i actua per donar pilotes d'oxigen als empresaris. Les ONG abans esmentades han denunciat que un nombre cada vegada més gran de pobres, més del 40%, són persones que treballen fins i tot amb contractes a temps complet. En un informe recent de l'OCDE s'assenyalava que l'Estat espanyol és el segon país del món desenvolupat amb una caiguda més gran del poder adquisitiu dels salaris, després de Grècia.

Per què passa això? La resposta no és complexa. Aquest panorama és la conseqüència directa de signar sistemàticament convenis amb pujades salarials ridícules, que es queden molt lluny dels increments dels preus reals. La recent signatura del conveni del SAD asturià, com en el seu moment el de Mercedes Benz a Vitòria-Gasteiz, sabotejant la mobilització i acceptant les propostes patronals, és només una mostra del mal tan terrible que les polítiques de les direccions de CCOO i UGT han causat la classe treballadora. La recent signatura d'un preacord amb el Govern espanyol per apujar el salari dels funcionaris un 7,5% el trienni 2022-24, que condemna els empleats públics a una pèrdua immediata de poder adquisitiu del 12%, sense comptar el que pugui pujar la inflació en els propers dos anys, és un recolzament directe a les polítiques de congelació salarial que promou la CEOE.

Cal començar a organitzar ja la vaga general!

No podem esperar que les direccions d’aquests dos grans sindicats decideixin reaccionar. Hem d'obligar-los amb la pressió des de baix i desbordant-los a cada batalla concreta.

Foto1
La burocràcia sindical és cega, sorda i només parla i actua per donar pilotes d'oxigen als empresaris.

El proper 15 d'octubre Madrid serà escenari d'una gran marxa del moviment pensionista de tot l'Estat. Una convocatòria important perquè enviarà un missatge molt clar a Pedro Sánchez i els seus aliats d'Unidas Podemos: Ja n'hi ha prou de contrareformes i privatitzacions, les pensions públiques cal defensar-les tant sí com no.

Però la qüestió central en aquest context és unificar les lluites i generar una mobilització de tal envergadura que obligui la patronal a retrocedir en la negativa a apujar els salaris, i exigeixi a aquest Govern votat per milions de treballadors a confrontar amb els capitalistes i els grans monopolis que ens ofeguen.

Cal començar a organitzar ja una vaga general amb aquesta orientació!

Des de l'esquerra que lluita i el sindicalisme de classe i combatiu ens hem de posar mans a la obra. Hem d'impulsar una campanya tan àmplia com sigui possible en comitès d'empresa, seccions sindicals i assemblees de treballadores i treballadors perquè aprovin resolucions exigint la convocatòria d'aquesta vaga general, capaç de convertir-se en una palanca fonamental per revertir la catàstrofe social en què estem sumits .

Des d'Esquerra Revolucionària proposem tres grans objectius per a aquesta vaga.

La defensa d’uns salaris i pensions dignes, recuperant el poder adquisitiu perdut i establint un procediment automàtic d actualització de salaris i pensions d’acord a l’increment del cost de la vida.

El rescat dels serveis públics. Quan la crisi del 2008 va posar la banca en perill, l'Estat va destinar més de 100.000 milions d'euros al rescat, és a dir, a salvar els beneficis d'un grapat d'oligarques paràsits. Com és possible que el Govern de coalició es resisteixi a injectar milers de milions per mantenir un nivell de qualitat mínim als serveis públics que són essencials, però si ho faci per augmentar el pressupost militar fins al 2% del PIB? Que s'obligui la banca a tornar els diners públics que es van endur gratuïtament i es destini urgentment a cobrir les necessitats socials.

Nacionalització de les elèctriques. Les empreses com Endesa, Iberdrola, Naturgy… que avui es fan d´or gràcies a les pujades de la llum, van ser fins fa pocs anys empreses públiques. Les polítiques privatitzadores del PSOE i el PP les van regalar, a preu de saldo, a grups d'inversors privats, que avui sagnen les famílies amb factures absurdes. Exigim que aquestes empreses siguin expropiades sense indemnització per constituir una gran empresa elèctrica pública, capaç de garantir un subministrament d’electricitat accessible per a totes les persones.

Els propers mesos seran decisius a tota Europa i al món. El capitalisme s'enfronta a la seva pitjor crisi en dècades i està col·locant la humanitat a un pas de l'abisme. Lluny del que alguns pensaven el sistema no es pot reformar, cal enderrocar-lo o ens veurem sepultats en un desastre social, econòmic i ecològic sense sortida.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01