El ministeri de Transició Ecològica ha anunciat una pujada escandalosa del preu de la factura de la llum. El rebut elèctric, gràcies a la política completament errada d’aquest Govern «progressista», s'encarirà fins a un 27%. Només a l'abril ja ha registrat la major pujada de la seva història, un 46%.
El ministre de Consum, Alberto Garzón, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, diuen que a Unides Podem estan convençudes que els acords de govern amb el PSOE s'han de complir. Però la realitat és que la pujada bestial de la llum, igual que moltes altres promeses incomplides –com regular els preus dels lloguers, la derogació de la llei Mordassa o de la contrareforma laboral– s'han imposat sense que UP oposi cap resistència.
La justificació de la ministra Teresa Ribera, assumida per UP, no pot ser més lamentable: adaptar la tarifació a les exigències europees i incentivar l'estalvi a través de canvis en les pautes de consum de les famílies. És a dir, que en lloc de tocar els beneficis de les grans elèctriques, que s'han fet d'or, hem de posar la rentadora a partir de les dotze de la nit i no encendre la llum. També hem de cuinar a aquestes hores, o desendollar la nevera? “Estalviar et serà més fàcil”, s'atreveixen a dir-nos! Quina poca vergonya!
Beneficis estratosfèrics per les grans elèctriques
Iberdrola ha guanyat 3.611 milions d'euros durant 2020, un 4,2% més que l'obtingut el 2019. Endesa tampoc es queda enrere, obtenint un benefici ordinari net de 2.132 milions, un 36% més que el 2019. Aquesta empresa, a més, preveu captar dels fons europeus 23.300 milions. Naturgy –la responsable del tall del subministrament elèctric a la Cañada Real– ha aconseguit en el primer trimestre de 2021 un guany de 226 milions d'euros (un increment del 13,6% respecte al mateix període de l'any anterior), i també serà una de les grans beneficiàries dels fons europeus per a energies renovables que arribaran de Brussel•les.
Els beneficis obscens que amassen aquestes multinacionals no són casuals, com tampoc que els empresaris del sector siguin tractats amb guant de seda per part de tots els Governs. Les elèctriques s'han convertit en el retir daurat dels polítics del sistema. Tres presidents (Calvo Sotelo, Felipe González i Aznar), més de 20 ministres tant del PSOE com del PP i molts més secretaris d'Estat, han acabat en els seus consells d'administració. Avui per mi i demà per tu.
Necessitem polítiques d’esquerres de veritat
Alberto Garzón pot dir les vegades que vulgui que UP vol acabar amb “els beneficis que cauen del cel”. Però això no és suficient. Avalar la política del PSOE, de continuar regalant milers de milions a les empreses de l’Ibex35 mentre l'escut social és una engruna lamentable, no té gens de “comunista” ni és d'esquerres. Al contrari. Acceptar aquesta lògica et porta a la complicitat amb l’especulació de les multinacionals de l'electricitat, que es lucren amb la misèria de la classe treballadora i condemna a moltes famílies a la pobresa energètica.
No es pot permetre aquesta situació. L'única solució possible és l'expropiació i nacionalització de les grans companyies elèctriques, posant-les sota control dels treballadors. Així es garantiria un servei bàsic imprescindible per al conjunt de la societat. Una actuació així comptaria amb el suport entusiasta de la majoria. Ja n'hi ha prou d'excuses, nacionalització ja!
