El primer any de pandèmia ens deixa un balanç demolidor. Fins al maig de 2021 la crisi del coronavirus s'ha cobrat més de tres milions de vides i 160 milions de persones s'han contagiat. Paral·lelament a aquesta hecatombe sanitària, la caiguda del PIB a les principals economies del planeta i l'explosió d'atur i desigualtat és superior fins i tot a la que va provocar la gran depressió de 1929.
Si algú pensa que fem demagògia li recomanem llegir el darrer informe de la revista Forbes. 2021 ha començat amb un rècord per als més rics del món, que en 12 mesos han augmentat el seu patrimoni de 8 bilions de dòlars a 13,1. El nombre de multimilionaris amb una fortuna de 1.000 milions de dòlars o superior va escalar a 2.755, 600 més que fa un any. La plutocràcia mundial ha aprofitat la pandèmia per fer un negoci espectacular. [1]
Paral·lelament, la xifra de nous pobres s'ha incrementat en 500 milions segons assenyala Oxfam en el seu estudi sobre la desigualtat mundial, i el Banc Mundial afirma que les persones que sobreviuen amb només 1,98 dòlars al dia han augmentat entre 703 i 729 milions.
En un impressionant text, La bancarrota de la Segona Internacional, Lenin va descriure els guanys fabulosos que els capitalistes van obtenir de la Primera Guerra Mundial. Un segle després d'aquella carnisseria es constata el mateix fet. L'immens sofriment que la humanitat ha patit en aquest últim any, si prenem en consideració els recursos existents, la tecnologia i el desenvolupament científic, era realment innecessari. Un equip de tretze experts independents de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) també ho ha reconegut: "la pandèmia segueix sent un desastre global, i el que és pitjor encara, era un desastre evitable (...) La preparació va ser inconsistent i amb fons insuficients". [2]
En la guerra de classes actual els treballadors seguim posant els morts i traginem amb les conseqüències devastadores d'un conflicte que no hem provocat. Sobre la nostra sang es construeix una muntanya de beneficis escandalosos, i els grans monopolis farmacèutics són l'exemple més descarnat: en aquest últim any han repartit 21.610 milions de dòlars als seus accionistes. La Aliance People’s Vaccine calcula que Pfizer, Janssen i AstraZeneca van repartir dividends equivalents al cost de vacunar 1.300 milions de persones. [3]
L'actuació d'aquestes multinacionals confirma la falsedat d'aquest mite, que agrada tant als liberals, sobre que els empresaris obtenen una justa retribució pels riscos que corren a l'invertir el seu capital. "Una investigació sobre l'origen dels fons que han finançat les vacunes contra la Covid ha revelat que la desenvolupada per la universitat d'Oxford i AstraZeneca va ser pagada, gairebé íntegrament, amb diners públics". La indústria privada va suportar menys del 3% dels 120 milions d'euros que es van invertir en les primeres fases. [4]
Sota el capitalisme no són les possibilitats de la ciència i la tecnologia les que determinen el futur de la humanitat. Totes aquestes conquestes, producte de la feina i el coneixement, estan al servei del compte de resultats de la plutocràcia. I tant la mort com la malaltia són extraordinàriament lucratives.
Quan la nostra classe pateix per la pèrdua dels seus éssers estimats, el "càrtel funerari" s'ha fet d'or cobrant serveis extra com "fèretres especials per morts per coronavirus quan no són ni necessaris segons la llei". El negoci de la mort mou uns mil milions d'euros a l'any a l'Estat espanyol. [5]
L'altre gran beneficiat ha estat, òbviament, el que s'omple les butxaques amb el negoci de la salut. Carlos Rus, president de l'Aliança de la Sanitat Privada Espanyola, calcula que la factura que pagarà l'Estat pels pacients derivats a les clíniques i hospitals privats rondarà els 4.000 milions d'euros. La saturació i l'enfonsament de l'assistència ambulatòria i hospitalària pública ha creat un nínxol per a la prosperitat d'aquest sector: més de 10,7 milions d'espanyols han contractat assegurances sanitàries que permeten recaptar a Rus i els seus col·legues ni més ni menys que 36.000 milions d'euros a l'any. [6]
Els herois i els dolents
Com sempre que el capitalisme travessa un moment crític es fa imprescindible crear un relat que desviï l'atenció del punt central. Tota una legió de tertulians i tertulianes ben retribuïts s'encarreguen de fer-ho i, com en tot conte popular, hi ha víctimes i botxins.
L’entrega del personal sanitari va perdre interès per al guió demagògic dels grans mitjans, especialment quan es van multiplicar les denúncies de manca de recursos per a aquest col·lectiu i les conseqüències de les retallades i les privatitzacions es van fer evidents. Necessitaven un altre subjecte social més d'acord amb els valors de sistema. I el van trobar en l'empresari hostaler, el nou objecte d'adoració de la propaganda capitalista.
Si no rendim tribut a aquest sector som uns antipatriotes. Lamentablement no només és el discurs d'Ayuso i Abascal, des de l'esquerra reformista que controla el govern central es pica en el mateix clau. És cert que entre 2008 i 2018, el nombre de treballadors temporals en l'hostaleria es va incrementar un 40% i que en 2018 el 48% de les hores extraordinàries no van ser pagades. [7] Però tant se val. Es ven un model empresarial que explota mà d'obra sense drets, precària, jove o immigrant, com l'única salvació a la qual agafar-se per superar aquesta tragèdia.
Mentre aquests petits i mitjans propietaris, amants de la feina semiesclava, són elevats als altars, el jovent dels barris obrers que pateix l'epidèmia de la depressió pel distanciament social i la degradació de les seves condicions d'estudis, i suporta un atur del 40,7%, es converteix en el gran dolent d'aquest relat trucat. Aquest jovent és una bomba de rellotgeria per al sistema, i per això cal criminalitzar-los sense descans.
La traïció de la socialdemocràcia
El 1914, Rosa Luxemburg va escriure sobre la capitulació dels dirigents de l'esquerra reformista davant la plutocràcia militarista: "L'aprovació dels crèdits de guerra va donar la consigna a totes les jerarquies dirigents del moviment obrer. Els caps sindicals van ordenar la paralització immediata de totes les lluites salarials (...) Es va renunciar a la lluita contra l'explotació capitalista de manera voluntària mentre durés la guerra". [8]
És que potser no estem vivint una situació similar? Mentre la burgesia passa a l'ofensiva en tots els fronts, ordena acomiadaments massius en sectors que acumulen beneficis estratosfèrics, i es beneficia de la injecció constant de recursos públics, Pedro Sánchez i el PSOE, secundats per la burocràcia sindical de CCOO i UGT i les ministres d'UP, s'empren a fons en sabotejar les lluites obreres i criden a la pau social permanent.
Si el 1914 l'enemic era el treballador en uniforme de la trinxera del davant, avui ens intenten convèncer novament que els capitalistes no són els responsables d'aquesta hecatombe. Preparen així el camí a les idees més reaccionàries. Si la nostra fúria no la dirigim contra els monopolis i el capital financer contra qui aleshores? Contra el de sota, responen Vox i el PP, Bolsonaro al Brasil, Trump als Estats Units, Marine Le Pen a França... Aquest és el servei inestimable que fa la socialdemocràcia en aquesta etapa de decadència imperialista. Va passar en els anys trenta del segle passat, i torna a passar ara.
Dialècticament, les causes es converteixen en efectes i els efectes en causa, i l'avanç de la reacció incrementa els beneficis de la burgesia. La classe obrera és portadora de progrés quan lluita, però quan la seva avantguarda és aïllada mitjançant la imposició d'una pau social propatronal, molts sectors només poden agafar-se a la supervivència individual. És l'escenari ideal perquè els capitalistes passin a l'atac i prenguin noves posicions.
Com en tantes ocasions, ens enfrontem a temps durs. Precisament per això no podem abandonar. No només resistirem, lluitarem encara amb més afany per agrupar els treballadors i joves que, tot i que encara no tenen un pes fonamental en la situació, estan extraient conclusions polítiques avançades i són el futur.
En temps de capitalisme salvatge, la nostra resposta ha d'estar a l’alçada.
Notes
[1] Lista Forbes 2021: la "explosión" de nuevos ricos en el mundo en el último año
[4] El 97% de la vacuna de AstraZeneca fue financiada con dinero público
[5] ¿Dónde va el dinero de los funerales que no se celebran por el Covid-19?
[6] La sanidad privada le pasa la factura al Estado: 4.500 millones para paliar la crisis del Covid-19
[7] ¿Precariedad laboral en la industria turística española? Una mirada al empleo hostelero
[8] La crisis de la socialdemocracia, Fundación Federico Engels, Madrid, 2006, pág. 81.
