El Govern de Díaz Ayuso maltracta les infermeres

Des que va començar la crisi sanitària del COVID-19, els contagis confirmats entre el personal sanitari han ascendit a més de 35.000, un 20% del total de positius registrats a l'Estat espanyol, el país amb més contagiats entre el personal sanitari. A més dels contagiats, han mort 37 facultatius. Aquesta situació ha estat deguda, segons l'OMS, a la manca de les mínimes mesures de seguretat i proves diagnòstiques per preservar la salut dels professionals. Hem vist com la falta d'EPIS i màscares ha estat una constant durant els primers dies de la crisi i en algunes ocasions quan han arribat eren defectuoses. Aquest alt nombre de contagis ha suposat, entre altres coses, un augment de la demanda de personal sanitari, majoritàriament infermeres i auxiliars d'infermeria, un sector precaritzat on s'enllaça un contracte precari rere l'altre.

Una borsa pública d'ocupació que funciona com una ETT. Prou abusos en la contractació pública!

Moltes de les contractacions en infermeria funcionen mitjançant una borsa pública. Les infermeres -perquè infermeria és una de les carreres on la immensa majoria som dones- estem pràcticament obligades a acceptar els contractes que ens ofereixen ja que, si no ho fem, som penalitzades durant un any sense rebre més ofertes de treball. No importen quin tipus de contracte t'ofereixin, ni si es tracta d'un contracte d'un mes o un dia, ens veiem obligades a acceptar. Si en circumstàncies normals el personal d'infermeria ens sentim desprotegits laboralment, quan va començar la crisi sanitària la transparència de les contractacions va desaparèixer gairebé del tot.

Al principi moltes infermeres van rebre una trucada en què se'ls oferia treball durant un mes, però sense informar-los de la destinació ja que no eren capaços de dir-nos ni l'hospital, ni el servei, ni el torn. Només eren citades en un lloc i una hora per rebre més informació. Aquesta informació consistia en una formació mitjançant un vídeo de mitja hora en què ensenyaven a realitzar l'exsudat nasofaringi necessari per realitzar la PCR i diagnosticar, entre altres coses, el COVID-19. Aquestes infermeres van ser destinades a realitzar les proves en els domicilis d'aquelles persones que tenien simptomatologia de patir la malaltia sense poder negar-s'hi. Un autèntic caos que ha posat en perill la salut de moltes professionals.

Cal denunciar que l'organització de la borsa d'infermeria ha funcionat de manera molt deficient durant aquest període. Ens hem trobat amb la incomprensible situació en què hi ha infermeres que no han rebut cap trucada estant aturades, i d'altra banda amb infermeres que estaven treballant i han estat contractades per treballar en dos llocs a el mateix temps, quelcom que no van poder rebutjar perquè si ho feien serien penalitzades, com va succeir a les que ho van rebutjar. Les infermeres legalment podem optar per treballar el 150% de la jornada completa. Però per desgràcia no han estat poques les infermeres que van acceptar aquest primer o segon contracte i que dies després els hi són negats pels hospitals.

Tot i que els pitjors casos s'han donat en la sanitat privada, que han aprofitat la situació i han concretat ERTOs que deixaran sense feina 28.000 treballadors, els hospitals públics no han estat exempts d'irregularitats. És cert que la majoria dels contractes s'ofereixen mitjançant una borsa d'ocupació, però molts hospitals tenen borsa interna i això facilita que els contractes que se'ns han ofert siguin molt precaris i no passi absolutament res.

Precarietat laboral extrema. Contractes d'un mes, precontractes fraudulents i acomiadaments per contraure el COVID-19

Aquesta precarietat laboral també es va estendre als contractes per realitzar el nostre treball en els hospitals. La majoria dels contractes que s'oferien eren d'un mes de durada, sense especificar servei, salari, ni horari. Moltes vegades el lloc era per infermera "disponible", que consisteix a anar cada dia al servei on siguis necessària sense importar la teva experiència o especialitat. Les professionals d'infermeria portem denunciant aquesta situació anys, perquè, a part de ser un perill per als pacients, és una càrrega de treball no només per a la pròpia infermera que s'incorpora al servei si no també per les seves companyes que han d'invertir molt de temps de la seva jornada a ensenyar les especificitats del servei.

Però aquesta situació no ha estat l'única. També s'han fet molts contractes per "obra i servei". Aquests contractes no tenen data fi, la qual cosa vol dir que poden durar 3 dies o un any, el que va donar carta blanca als hospitals per evitar-se les baixes laborals, ja que es va començar a donar una pràctica recurrent que consistia en acomiadar a aquelles infermeres amb aquest tipus de contracte que es van encomanar de COVID-19. Un autèntic escàndol en qualsevol circumstància però més encara en una situació d'emergència sanitària com l'actual.

Durant aquesta emergència sanitària moltes infermeres hem estat contractades sota l'anomenat "contracte Covid", que consistia simplement en signar un precontracte en el qual no sempre s'especificava el que et prometien de paraula. Després de setmanes treballant sense contracte, moltes infermeres van rebre una trucada perquè anessin a signar-lo i es van trobar que el contracte que els van posar davant durava menys temps del promès o amb clàusules en què s’indicaven que podien ser acomiadades en qualsevol moment.

El descontrol és de tal magnitud que hi ha infermeres que han estat treballant durant setmanes sense estar tan sols donades d'alta a la Seguretat Social i, fins i tot, treballat després d'una baixa per contagi sense haver rebut l'alta. Després de tot aquest caos a la contractació, hem sabut que la Comunitat de Madrid no renovarà el personal sanitari contractat per cobrir la crisi sanitària. Després d'acceptar contractes precaris i posar la nostra salut i la de les nostres famílies en perill, un cop passada la crisi sanitària, ens trobem de nou abocades a l'atur.

Alumnes d'infermeria, sense cobertura legal i amb salaris de misèria

Al llarg d'aquests mesos també s'ha contractat a les alumnes infermeria que han estat un altre punt clau en la gestió sanitària. També han patit contractes precaris, per exemple les alumnes de 4t d'infermeria, a les quals se'ls hi va proposar treballar a jornada completa com "ajudants d'infermeria" per 900€ al mes. Moltes d'elles van acceptar el contracte i es van veure treballant sense saber realment en quina situació legal estaven. Al no tenir el títol no estaven col·legiades, per la qual cosa van estar exercint sense suport legal. La idea proposada era que estiguessin sempre sota la supervisió d'una infermera, la qual cosa ha estat impossible donada la càrrega de treball que hi ha hagut en els hospitals. En el millor dels casos, les infermeres titulades han hagut de cobrir el seu lloc perquè elles no es veiessin exposades al contagi, i en el pitjor i més abundant, han exercit com a infermeres tenint al seu càrrec el mateix nombre de pacients que una infermera titulada, una irresponsabilitat que no hem pogut evitar tot i les protestes realitzades.

Aquestes alumnes a data d'avui, no han estat donades d'alta a la Seguretat Social. Això, sumat a no estar col·legiades, les ha deixat completament desprotegides davant la llei. I si arriben a cometre un error? Ni tan sols els hi van plantejar aquest treball com si fossin unes pràctiques, ni se les convalidaran, ni se'ls hi va assignar una tutora, així que estaven i estan desprotegides davant aquesta situació. I com en el cas de les infermeres titulars, si s'arribaven a encomanar, els seus contractes simplement serien rescindits.

Però aquesta situació no només l'han patit les alumnes d'infermeria. També amb les alumnes de medicina la situació ha estat força semblant. Es va optar per contractar mèdiques que no havien fet l'examen MIR (és a dir, graduades, però sense especialitat) o residents de primer any per cobrir les baixes de les residències o per exercir d'infermeres. Tot i que aquesta ha estat una pràctica menys estesa que la contractació d'alumnes d'infermeria, les contractacions han estat completament opaques.

Per una sanitat pública i de qualitat amb condicions laborals i salaris dignes

Portem molts anys de retallades en la sanitat pública, de cara a inflar el negoci de la sanitat privada, el que ens ha portat a la situació de precarietat actual. Durant aquesta crisi s'ha demostrat la importància d'una sanitat pública, gratuïta i de qualitat per poder assegurar la salut de tot el món. Però també la importància que les i els treballadors de la sanitat tinguem unes condicions salarials i laborals dignes i segures. No podem obviar que les condicions precàries a les que ens veiem sotmeses en la nostra vida laboral només aconsegueixen un pitjor resultat en el nostre treball i en les nostres vides, posant en perill la salut de moltes persones.

El 20 d'abril la Comunitat de Madrid, la comunitat més afectada pel coronavirus anunciava que no renovarà el contracte a més de 3.500 professionals sanitaris que han lluitat contra el COVID-19, és a dir, que acomiadarà milers de professionals que van ser contractats en centres públics de Madrid per la crisi, el que ens deixa a tots en una situació de vulnerabilitat en cas d'un rebrot. Posteriorment es va desdir i va assenyalar que els renovarà, tot i que a dia d'avui aquesta mesura encara no s'ha concretat. Òbviament, com demostra aquesta decisió, la seva preocupació no és la salut dels madrilenys, sinó garantir els negocis de multinacionals i empresaris, molts dels quals estan fent el seu agost amb aquesta pandèmia, especialment en el sector de la salut.

En aquest context, i davant aquesta actuació de Govern de Díaz Ayuso, que obertament ha dit que el que la mou són els interessos empresarials, el Govern central del PSOE-UP hauria d'actuar. Davant el perill del repunt d'una malaltia en la Comunitat més afectada, amb més contagiats i morts, el Govern central pot i ha d'intervenir, exigint en primer lloc que no es produeixi un sol acomiadament d'infermeres, metges o resta de personal d'hospitals (zeladors, cuineres, netejadores, etc...); garantint totes les inversions necessàries per poder enfrontar la pandèmia i atendre a tota la població, i intervenint de veritat la sanitat privada, nacionalitzant-la per integrar-la en el sector públic.

La sanitat pública no es ven, es defensa!