Només la mobilització acabarà amb les cases d'apostes

La primera setmana de gener coneixíem que Alberto Garzón es convertiria en el nou ministre de Consum del govern de coalició, amb competències sobre la regulació del joc i les cases d'apostes. Fins i tot dins d'un ministeri amb unes competències tan reduïdes i limitades, aquest fet va ser saludat per una bona part de gent als barris obrers, que esperàvem una solució contundent al fet que aquest tipus de salons de joc hagi proliferat en els nostres barris d'una forma massiva i descontrolada.

Les cases d'apostes, la nova heroïna dels barris obrers

Les dades són molt concretes. Només a la Comunitat de Madrid, el nombre de cases d'apostes es va incrementar un 304% entre 2013 i 2017, i les sales de joc en un 63% en el mateix període. El nombre d’apostadors s'ha multiplicat per tres a l'Estat espanyol en els últims cinc anys i els diners apostats arriben als 20.000 milions d'euros a l'any. Això és molt superior a la d'altres indústries a l'Estat espanyol com la musical, la de l'alcohol o la del tabac, i gairebé al nivell del que facturen Telefónica, Orange i Vodafone combinades. El nou perfil de ludopatia ha rejovenit amb la irrupció de les apostes esportives i online encebant-se amb persones de 18 a 30 anys. Per exemple, a la Regió de Múrcia, el 10% d'adolescents té ja problemes d'addicció.

Els empresaris del joc es fan d'or aprofitant sense escrúpols la desesperació davant l'atur, la manca de sortides i la destrucció de les condicions de vida que la crisi ha provocat en els barris obrers, sobretot entre els més joves. La permissivitat de l'administració és escandalosa. Els decrets sobre la prohibició d'entrada a menors o la distància d'aquests locals pel que fa a centres educatius han estat totalment ignorats per la patronal del sector, sense que aquestes administracions hagin mogut un dit perquè es complissin.

D'altra banda, la cada vegada més urgent necessitat del tancament d'aquests negocis en els nostres barris, ha donat lloc a mobilitzacions precisament exigint mesures contundents contra aquesta nova xacra. És molt destacable la mobilització de més de 3.000 joves i treballadors en el madrileny barri de Tetuan contra el que suposa la proliferació en els nostres barris d'aquesta "heroïna del segle XXI".

La gran oportunitat que té el govern PSOE-Unides Podem per posar fi a aquesta xacra s'està veient frustrada per les seves pròpies accions. El decret presentat pel ministre Garzón és totalment limitat i insuficient, i ha deixat al descobert que la seva prioritat és evitar per tots els mitjans un enfrontament amb el lobby de la patronal del joc. Per exemple, la nova llei limita la publicitat d'apostes de la 1 a 5 de la matinada, però no obstant això, per salvaguardar el gruix del negoci, les retransmissions televisives o radiofòniques dels esdeveniments esportius de primer nivell estan exemptes d'aquesta restricció, i són a partir de les vuit de la tarda! Això significa deixar sense efecte la mesura renunciant de forma inacceptable als interessos dels grans magnats dels negocis esportius. Exactament igual passa amb la prohibició dels anomenats bons de benvinguda i fidelització, permetent-los i legitimant-los sempre que no siguin superiors a 100 euros. Es renuncia així a privar aquestes empreses sense escrúpols d'una poderosa eina per augmentar l'addicció a aquestes apostes. És criminal oferir 100 euros per seguir jugant als joves i treballadors més precaritzats de l'Estat, amb salaris de misèria i amb un problema d'addicció.

Renunciant a l'enfrontament amb els empresaris del sector, el Govern ha convertit totes les mesures recollides en el decret en fum, i no serviran en absolut per erradicar el problema. Al contrari, els empresaris que s'enriqueixen amb aquesta xacra han rebut l'aprovació del decret amb entusiasme; que servixi com a exemple l'alça de més d'un 7% de l'única empresa espanyola cotitzant de l'Ibex 35 i dedicada a aquest negoci, Codere, el directiu de la qual és l'exministre de justícia del PP, Rafael Catalá i que disposa de gairebé 9.500 punts de joc a tot l'Estat.

Cap concessió a les empreses que es lucren a costa de la nostra salut

Mentre se li atorguen grans concessions al negoci que representa el joc, les conseqüències de les retallades que hem patit durant els últims anys en la sanitat pública estan molt presents. La contractació de psiquiatres i psicòlegs especialitzats en malalties com la ludopatia es fa cada vegada més necessari i no obstant això està passant tot el contrari.

Malauradament, aquesta política de concessions als lobbys del joc ha estat una constant en els governs del canvi a Comunitats i Ajuntaments, passant-se la pilota i argumentant, en tots els casos, la manca de competència de les seves administracions per dur endavant una lluita conseqüent contra aquesta addicció. No obstant això, hem vist com el problema no és una administració en concret, o la seva falta de competències.

Qualsevol política que vulgui portar endavant mesures eficaces contra aquesta xacra ha de ser conseqüent i vincular aquesta lluita amb la mobilització al carrer. Cal enfrontar-se amb les grans patronals i amb tot el negoci que envolta el joc, incloent patrocinis milionaris, clubs esportius, publicitat etc. Només es pot avançar trencant amb la lògica capitalista de respecte pels beneficis empresarials, posant per davant la salut i la millora de les condicions de vida de la immensa majoria de la població.