El passat 1 de desembre més de 200.000 persones es van manifestar pel centre de Barcelona per protestar pel caos dels trens de rodalies. Durant 43 dies, tres línies de Renfe han estat anul·lades i encara hi ha una altra línia, de Ferrocarrils de la Generalitat, que no es restablirà fins d’aquí a un mes. El caos ferroviari provocat per les obres de l’AVE, ha afectat a més de 160.000 usuaris, principalment treballadors i joves que es desplacen diàriament a la feina o al centre d’estudis. Les jornades s’han allargat entre tres i quatre hores per regla general amb els desplaçaments en autobús per unes autovies col·lapsades. Tot això passa, a més a més, al poc de patir una apagada que va deixar a mitja ciutat sense llum durant més de 48 hores. El malestar pel col·lapse de les infraestructures, per la falta evident d’inversió en el cas de les companyies elèctriques, per la incompetència i la falta de previsió per part de les constructores i el Ministeri de Foment, en el cas de les obres de l’AVE, s’ha expressat en aquesta manifestació multitudinària.

En aquesta manifestació va participar tota la plana major de CiU, Artur Mas, Jordi Pujol, Duran i Lleida... intentant capitalitzar en benefici propi el descontent i el malestar existent, quan ells són també responsables del dèficit d’inversió a les infraestructures i fidels defensors dels interessos privats de les empreses constructores, com ho van demostrar en els 23 anys que van estar al govern. De fet, aquest intent de la dreta per capitalitzar la manifestació va restar a sectors de treballadors que d’altra forma també haurien participat.

El buit que han deixat els sindicats UGT i CCOO, que no han fet cap mobilització ni convocatòria seriosa amb aquest tema (de fet, fa força temps que no fan cap mobilització ni convocatòria seriosa per a res) ho ha aprofitat la plataforma Pel dret a decidir, que va ser la que va convocar la manifestació massiva del 18 de febrer passat, en plena campanya d’atacs a Catalunya per part del PP i l’aparell de l’estat. Tampoc el PSC ha donat una resposta ferma a la crisi de l’AVE, donant suport a la ministra Álvarez quan s’ha exigit que assumís la seva responsabilitat política per haver prioritzat l’afany d’inaugurar l’arribada de l’AVE a Barcelona en una data determinada, per sobre de les previsibles conseqüències a la xarxa de rodalies. En aquest sentit, els portaveus d’ICV-EUiA sí han demanat la dimissió de la ministra. Però s’hauria de senyalar també la responsabilitat de les empreses constructores, que a més de forats i desperfectes que han afectat greument a la xarxa de rodalies, acumulen una execrable llista d’accidents mortals i d’accidents molt greus a les obres. Com també s’ha de senyalar la responsabilitat de la dreta, que s’ha estat finançant a través de comissions i generosos donatius d’aquestes mateixes empreses que després no acompleixen els més mínims requisits de seguretat ni inverteixen el necessari per mantenir en un mínim bon estat les infraestructures.