Mercedes Benz va anunciar el passat 5 d’octubre el tancament de la seva planta a Barcelona (420 treballadors). La planta, situada a una zona de gran desenvolupament urbanístic, al davant del complex d’oci de La Maquinista, al districte de Sant Andreu, es pretén traslladar a Esparreguera, a on l’empresa ha ofert traspassar a 250 treballadors a una nova societat formada en aliança amb un proveïdor local, Estampaciones Sabadell. Aquesta empresa, propietat de la família Bonet, és coneguda pels problemes de viabilitat que arrossega des de fa anys. És evident que es tracta d’una maniobra per abandonar la producció en diferents fases i que un cop s’hagi tancat la fàbrica de Barcelona el futur de la planta d’Esparreguera és més que incert. Les declaracions d’Antoni Soy, secretari general d’Indústria de la Generalitat, en el sentit que “no es tracta d’un tancament, ni gairebé es pot considerar un trasllat de producció”, han provocat la resposta immediata del Comitè d’Empresa. Per començar, segons el pla de Mercedes-Benz, ja hi ha 170 treballadors que es quedarien al carrer a través d’acomiadaments o de prejubilacions. Mercedes-Benz va anunciar a finals de setembre la culminació del seu pla de retall de despeses, amb els que s’ha estalviat uns 1.700 milions d’euros des del 2004. No només hi ha una operació d’especulació urbanística, com han denunciat les direccions sindicals, sinó que també hi ha un pla concret de desmantellament de factories a nivell mundial. Avui, en els plans de la multinacionals, li toca a Barcelona, demà pot ser Vitòria, a on hi ha 3.500 treballadors. Per això cal que els sindicats organitzin una lluita a nivell de les factories del conjunt de l’estat com un primer pas a una mobilització de totes les plantes de Mercedes-Benz al món. No es pot admetre el tancament d’una planta, ni la destrucció dels llocs de treball!

A l’any 2005 Nissan va tancar la factoria de Cuatro Vientos (Madrid) i Renault Trucks, també a Madrid, va tancar l’any passat. La planta de Delphi a Puerto Real i la de Lear a Àvila han estat les següents en el 2007. Tecnoconfort, a la Zona Franca de Barcelona, és dels últims tancaments anunciats. 320 treballadors es quedaran al carrer. Els sindicats ja han arribat a un acord respecte de les indemnitzacions (45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats). Ara mateix hi ha prop de 2.500 llocs de treball amenaçats en el sector de l’automòbil a Catalunya per expedients de regulació d’ocupació: Mercedes, Frape Behr, Sysmo, Esteban Ikeda, Inelve, GDX Automotive. En aquest últim cas, l’empresa, que és propietat del fons d’inversió Cerberus, ha anunciat el desmantellament en tres fases, entre el juliol de 2007 i l’abril del 2008, acomiadant als 740 treballadors de forma esglaonada. És ben clar que aquest és el pla de Mercedes-Benz per als treballadors de la planta de Barcelona. És la mateixa tàctica que SEAT-Volkswagen ha anat aplicant en els darrers anys. En diferents fases han anat atacant les condicions de treball, retallant la plantilla, eliminant drets, incrementant la pressió i els ritmes de treball…

També aquest any General Electric Power Controls ha anunciat el tancament de la seva fàbrica a Terrassa, que té una plantilla de 200 treballadors i treballa per al sector de l’automòbil. És evident que és tot el sector de l’automoció el que es troba sota les polítiques de reducció de despeses de les multinacionals. En els quatre primers mesos del 2007, 8.277 treballadors del sector a tot l’estat s’han vist afectats per expedients (d’un total de 350.000).

La política de les direccions sindicals no pot seguir sent la d’entrar a negociar indemnitzacions, acceptant la destrucció dels llocs de treball, perquè això significa pa per avui i fam per a demà. A on treballaran els fills dels que avui se’n van al carrer? En el cas de Delphi, a Puerto Real, el tancament significa un cop molt dur a una zona castigada pels procesos de reconversió industrial en el passat més recent. A Catalunya, els llocs de treball destruïts a la indústria entre el 2000 i el 2005 (37.000 llocs de treball eliminats) equival pràcticament al volum d’ocupació que genera SEAT (39.000 obrers entre directes i indirectes). La sagnia d’acomiadaments i tancaments (el 80% dels llocs de treball destruïts correspon al sector tèxtil, electrònica i equipament elèctric) arriba a un volum… com si SEAT hagués tancat!

Cal un gir radical a la política de les direccions sindicals. No es pot seguir acceptant la destrucció de llocs de treball. No hi ha futur per a la joventut obrera si se segueix destruint l’ocupació industrial. Les direccions d’UGT i CCOO han d’exigir al govern de la Generalitat i al govern de Rodríguez Zapatero que no aprovin ni un Expedient de Regulació d’Ocupació més. Si les multinacionals no accepten acomplir els plans d’inversió necessaris per mantenir la producció i els llocs de treball, han de ser expropiades sense més contemplacions. Si el govern de la Generalitat i el de l’estat són governs d’esquerres, que hem votat principalment els treballadors, a què esperen per impedir a les multinacionals dur a terme els seus plans de “reestructuració”, els seus plans de destrucció de llocs de treball? Si les multinacionals no es veiessin capaces d’acomplir amb els requisits que els imposés el govern, senzillament se-les hauria de fer fora.

Les direccions sindicals no tenen una perspectiva socialista, no contemplen ni tansols la possibilitat d’obligar el govern a dur a terme mesures com la nacionalització d’una empresa per garantir la continuïtat de tots els llocs de treball. Això els porta a la conclusió que l’única sortida “realista” és la de lluitar per unes indemnitzacions una mica millors. Però per aquest camí, ple de “realisme”, no anem més que a un escenari de més “ocupació escombraria”, sense drets i condicions infinitament pitjors. Els marxistes confiem plenament en la capacitat de lluita de la classe treballadora. El que ens fa falta als treballadors és una direcció amb una política correcta, una política que ens ajudi a fer front als atacs de la patronal i defensar tots i cada un dels llocs de treball.

Un pla de lluita de tot el sector de l’automoció en contra dels plans de reestructuració, en contra dels tancaments i els EROs i en defensa dels llocs de treball, que contemplés una Vaga de tot el sector, no tenim cap dubte sobre el seguiment massiu que tindria. Aquest pla de lluita hauria de tenir continuïtat fins aconseguir l’objectiu de frustrar els plans de tancament i reestructuració de les multinacionals.