El passat cap de setmana més de set milions de persones van ocupar els carrers de 2.700 ciutats estatunidenques en protesta contra la deriva autoritària i feixista del Govern Trump: 350.000 a Nova York, 300.000 a Chicago, 100.000 a Los Angeles o Boston, 70.000 a Seattle, 50.000 a San Francisco o Portland, així com milers i desenes de milers més en centenars de mitjanes i petites ciutats per tot arreu dels EUA.

Les mobilitzacions han superat en dos milions de persones les protestes del juny d'aquest any, també convocades per No Kings, demostrant l'enorme ràbia acumulada contra el Govern Trump.

En aquests mesos, Trump ha llançat el Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) contra els immigrants als barris obrers de les grans ciutats nord-americanes, convertint-lo en la seva força de xoc contra la classe obrera i l'esquerra, com feien els nazis amb les SS. Ha impulsat amb encara més acarnissament el genocidi a Gaza, presentant un pla de "pau" farsa per culminar-lo i amenaça amb noves agressions imperialistes, com veiem ara amb Veneçuela. També ha aprovat un pressupost que donarà milers de milions de dòlars a Wall Street i els seus amics multimilionaris, alhora que retalla massivament els ja molt depauperats serveis socials, i ha amenaçat amb el tancament del Govern, que fins ara ha suposat l'acomiadament de 900.000 treballadors, i també que 700.000 d’altres continuïn treballant sense cobrar.

Però tota aquesta ofensiva està tenint una resposta cada vegada més contundent i radicalitzada des de baix i mitjançant l'acció directa, expulsant l’ICE dels barris mitjançant mobilitzacions massives, com acaba d'ocórrer a Nova York; defensant immigrants agredits per agents de l’ICE amb passamuntanyes i obligant-los a retirar-se sense poder practicar les seves detencions; o sortint als carrers una i altra vegada contra el genocidi sionista i en solidaritat amb el poble palestí. La rebel·lió contra el trumpisme creix i es radicalitza.

És evident que Trump i els seus socis, entre els quals hi ha alguns dels magnats més importants de Silicon Valley i Wall Street, establirien si poguessin una dictadura feixista, il·legalitzant sindicats i perseguint l'esquerra i l'activisme social. De fet ja estan fent passos en aquest sentit. Però fins ara, com ha demostrat aquesta mobilització i la creixent resposta contra l’ICE o la lluita per Palestina, la força de la classe obrera i del jovent no els ho ha permès.

Les protestes van denunciar el caràcter obertament dictatorial del Govern de Trump, fent paral·lelismes amb el domini monàrquic britànic sobre les colònies. Milions de persones van desfilar amb cartells contra el president, contra el feixisme, contra el tancament del Govern, en defensa del feminisme i de la comunitat LGTBI, o contra el genocidi a Gaza i en solidaritat amb el poble palestí, tot i que alguns sectors del Partit Demòcrata van voler impedir-ho.

Però una part molt significativa dels participants, no es manifesten només contra un individu, contra Trump, o contra un partit, el Republicà, com intenten vendre els dirigents demòcrates, sinó contra tot un sistema, el capitalisme, que condemna milions de persones a la misèria, la precarietat, la repressió i el més atroç militarisme.

Després dels nostres germans immigrants, el punt de mira és a l'esquerra antifeixista

El portaveu de la Cambra de Representants, Mike Johnson, en una clara provocació dies abans d'aquestes massives protestes va plantejar que estaven protagonitzades per "enemics dels EUA", posant en el seu punt de mira el dret a manifestar-se i la pròpia llibertat d'expressió.
Com venim explicant, el principal objectiu de Trump i el seu Govern és la guerra contra l'enemic interior, començant pels immigrants, però continuant amb tots aquells que li planten cara, des del moviment antifeixista fins al moviment obrer i sindical, el moviment feminista i l'esquerra combativa.

I així ho va posar damunt la taula un mes abans de les protestes el mateix Trump i la Fiscal General dels EUA, Pam Bondi, que va arribar a dir que el que estan fent ara a les costes de Veneçuela, amb assassinats extrajudicials, podrien arribar a fer-ho en sòl nord-americà contra aquest "enemic interior".

La mateixa Administració Trump ja ha aprovat una Ordre Executiva "contra el Terrorisme Domèstic i la Violència Política Organitzada", que posa en el punt de mira organitzacions i individus que tinguin actituds "anticristianes" o "anticapitalistes". Aquí veiem la concreció de l'anunci de Trump d'il·legalitzar Antifa, que des d'alguns mitjans de comunicació consideren una simple ocurrència ^[1], però que suposa una amenaça molt real.

El Partit Demòcrata és part del problema

Aquestes mobilitzacions, impulsades formalment per la Plataforma No Kings, han agrupat ONGs, organitzacions de drets civils i de drets humans, i moltes altres associacions i col·lectius socials. També les han impulsat organitzacions d'esquerres combatives o sindicats, especialment els de treballadors públics davant el tancament de l'Administració federal.

També en són part, a través d'una miríada d'entitats, el mateix establishment demòcrata, entre els quals hi ha el governador de Califòrnia o l'alcaldessa de Los Angeles, que no van dubtar, després de criticar amb la boca petita el desplegament de la Guàrdia Nacional per Trump a Los Angeles, enviar les seves pròpies forces policials a reprimir les protestes o establir el toc de queda al centre de la ciutat. Tampoc van dubtar 75 congressistes demòcrates a aprovar, el passat mes de juny, una resolució de suport a la política de deportacions de Trump, en la qual a més s'agraïa "als agents de l'ordre públic, inclòs el personal del Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units (ICE), per protegir la pàtria" ^[2]. Sí, aquest és el nivell!

I, per descomptat, han continuat donant suport a l'Estat genocida d'Israel, com ja van fer sota la presidència de Biden, i rebent molts dels seus congressistes i senadors donacions massives del lobby sionista AIPAC ^[3], malgrat les denúncies de milers d'activistes.

La realitat és que gran part dels dirigents demòcrates estan completament desacreditats, incapaços d'enfrontar la perillosa ofensiva autoritària del trumpisme. I per això mateix necessitem extreure lliçons sobre què serveix i què no serveix en la lluita contra Trump i el feixisme.

Per la vaga general! Cal aixecar una alternativa revolucionària!

Sens dubte, aquesta mobilització, o els aixecaments contra l’ICE en ciutats i barris obrers, demostren l'enorme força que conserva el moviment de masses i la classe obrera nord-americana, i que la batalla contra Trump està molt oberta. Però cal fer passos endavant que mai impulsarà l'aparell demòcrata, capitalista, corrupte i que va asfaltar amb les seves polítiques la victòria de Donald Trump.

La pressió en aquest sentit és clara. En els dies previs i en les pròpies manifestacions la consigna de la vaga general per tombar el Govern Trump s'ha popularitzat, fent-se fins i tot ressò de la mateixa l'alcalde de Chicago, Brandon Johnson, que tot i que es va presentar pel Partit Demòcrata, va ser un dels líders de les exitoses i brutals vagues de professors de l'any 2011.

Malauradament, Bernie Sanders, que va parlar com un dels oradors principals en la manifestació de Washington D.C., i que encara conserva una autoritat entre amplis sectors del moviment, es va negar a emetre una sola crítica contra el Partit Demòcrata, i només va assenyalar de forma abstracta la necessitat que el poble resisteixi la deriva autoritària de Trump, alhora que cridava els republicans a negociar els pressupostos! Es pot ser més ingenu? Vol negociar amb els mateixos que diu que volen destruir la "democràcia americana"? Però quin sentit té això?

L'amenaça del trumpisme no és cap broma. Per això mateix, no es pot fer front a aquesta amenaça amb discursos i crides genèriques a la resistència del poble. Amb la seva completa inacció, quan no la seva col·laboració directa —per exemple, en les batudes racistes de l'ICE—, enforteixen el discurs trumpista i els seus acòlits. I quan s'hi enfronten, limiten la batalla a denunciar les mesures de Trump davant dels tribunals. Uns tribunals, com el Suprem, que també estan dominats per elements ultradretans i que quan arribi el moment serviran fidelment el seu amo.

La batalla contra el trumpisme requereix passos concrets per desplegar i demostrar l'enorme força del moviment obrer. Per això cal aixecar, com ja s'està fent des de baix, la consigna de la vaga general. Una vaga general per protegir els nostres germans i germanes immigrants, per combatre la precarietat laboral, per combatre les retallades socials, i per frenar el malbaratament militarista que només serveix per massacrar altres pobles, com el gazià.

Una vaga general que també posi en l'ordre del dia la batalla contra el capitalisme, l'expropiació d'aquests grans monopolis i bancs que estan fent el seu agost amb les polítiques criminals de Trump a costa de la misèria i la barbàrie de milions de treballadors dins i fora de les fronteres estatunidenques.

Necessitem construir una alternativa revolucionària que neixi del propi moviment, des de baix, mitjançant l'acció directa, la lluita de masses i que defensi conseqüentment un programa socialista. La mobilització de No Kings, en solidaritat amb el poble palestí, o la resistència combativa i massiva contra les batudes de l'ICE marquen el camí. Són noves fites en l'organització d'aquest moviment, del qual emergiran els dirigents i les organitzacions capaces de fer front a l'amenaça feixista i acabar amb la barbàrie capitalista. No hi ha temps a perdre!

Notes:

^[1] Ossos rentadors i granotes inflables contra Trump, l'home que vol regnar als EUA

^[2] Els demòcrates pateixen reticències en el vot a causa d’haver 'expressat gratitud' a l’ICE

^[3] Lobby sionista que opera als EUA finançant tant republicans com demòcrates.