Votar la CUP a les eleccions municipals del 28 de maig!

Les famílies treballadores patim cada dia una situació insuportable. Preus del menjar, l’electricitat i el lloguer desorbitats; degradació dels nostres barris; violència masclista; precarietat laboral... Mentrestant, Mercadona, Endesa i CaixaBank baten rècords de beneficis.

En aquest context se celebren a l’Estat espanyol eleccions municipals el 28 de maig –que també són autonòmiques a diverses comunitats–, i que precedeixen a les generals.

Que el PP i Vox, els més aferrissats defensors dels interessos de les grans empreses, puguin avançar en aquests comicis, mostra el fracàs de les polítiques del govern central del PSOE i UP per a defensar les famílies treballadores. Però també evidencia la fallida dels ajuntaments conformats fa 8 anys amb alcaldes i alcaldesses a l’esquerra del PSOE.

L’experiència dels Ajuntaments del Canvi

A les eleccions municipals del 2015, després de l'onada de grans mobilitzacions contra el PP i amb Podemos irrompent amb força, les candidatures a l'esquerra del PSOE van aconseguir un resultat històric. Grans ciutats van passar a ser governades pels “Ajuntaments del Canvi”, com Barcelona i Madrid, generant grans expectatives.

Però els Ajuntaments del Canvi van decidir no enfrontar-se als interessos financers i empresarials que realment decideixen la marxa de les grans ciutats. El resultat d'aquesta capitulació: a les eleccions del 2019 el PP i el PSOE van recuperar pràcticament totes les places perdudes. Tot i que Barcelona en Comú va mantenir l’alcaldia, gràcies a un acord vergonyós amb el racista de Valls i Ciutadans, el balanç dels seus anys de govern no és menys decebedor.

Per a tots aquells que clamen ara sobre la falta de consciència dels treballadors i treballadores, aquesta experiència demostra que hi havia força, amb la mobilització als carrers, i amb un discurs audaç de ruptura amb el sistema, per a vèncer tant la dreta (PP i CiU), fins i tot a Madrid, com al PSOE-PSC, completament compromès a defensar els interessos dels grans poders econòmics.

"El 2015 ciutats com Barcelona i Madrid van passar a ser governades pels “Ajuntaments del Canvi”. Les grans expectatives foren defraudades perquè aquests van decidir no enfrontar-se als interessos empresarials que dominen les grans ciutats"

Ada Colau: de la desobediència a la responsabilitat institucional

Ada Colau fou una de les principals figures de la rebel·lió que va viure l'Estat espanyol fruit de la crisi financera del 2008 i les brutals polítiques d'austeritat. Al capdavant de la PAH, reivindicà la desobediència i trencar amb la lògica capitalista quan una família anava a ser desnonada.

Però la lluita contra els desnonaments fa temps que va quedar en l'oblit i la política municipal s’ha bolcat a convertir Barcelona en una “capital dels negocis” amb el World Mobile Congress com a estendard, i ara amb la Copa Amèrica, i a promoure un turisme massiu i depredador que contribueix a encarir l'habitatge i expulsar les veïnes a la perifèria.

Barcelona és la ciutat amb els lloguers més cars de tot l’Estat (1.066€/mes de mitjana), i pujant, i amb més desnonaments, 55.000 entre l’any 2013 i 2021. De fet, l’ONG Save the Children, ha assenyalat que els desnonaments de famílies amb fills s’ha incrementat gairebé un 30% des de la pandèmia. I tot això en una ciutat on el 51,4% dels lloguers d’habitatge habitual corresponen a propietaris que tenen tres o més pisos a Barcelona, la majoria bancs i fons voltor, i només el 4,4% dels pisos de lloguer són de titularitat pública (la mitjana catalana és el 10%).

Iniciatives de l’Ajuntament com la “Unitat contra desnonaments”, lleis per a fomentar que les empreses creïn habitatge social o intents de limitar l’especulació amb els pisos turístics, s’han mostrat completament impotents. No és possible regular l’“economia de mercat”. No és possible defensar les famílies treballadores respectant la propietat capitalista.

Promeses com la funerària pública han quedat descartades. Com la remunicipalització de l’aigua, el servei de la qual continua en mans de la multinacional francesa Agbar, sent la segona ciutat de l’Estat amb l’aigua més cara (2,87€/m3). El mateix amb l’electricitat. La constitució d’una comercialitzadora municipal pública no ha evitat el creixement dels preus i de la pobresa energètica perquè l’energia segueix sent un gran negoci en mans d’un grapat de monopolis capitalistes. La falta de places públiques a l’escola bressol és flagrant: el passat curs més de 2.000 famílies es van quedar sense plaça a la pública, un 35% del total.

"L'única manera de solucionar els problemes quotidians crítics de les famílies treballadores és la lluita i l’acció directa als carrers, com feia la pròpia Ada Colau quan dirigia la PAH"

La realitat és que s’ha renunciat a recuperar serveis públics que havien estat privatitzats, garantint el negoci de la subcontractació a costa de la precarietat laboral i salaris de misèria. L’Ajuntament ha donat l’esquena a les lluites dels treballadors i treballadores del 010, SAD o neteja urbana, rebutjant la seva remunicipalització amb condicions laborals dignes.

Un gir a la dreta que també hem vist en la qüestió nacional: Colau donà l’esquena a la formidable mobilització popular contra la repressió, la independència i la república catalana, acceptant el règim del 78. A nivell estatal, ha donat suport incondicional a la gestió del govern PSOE-UP i s’ha alineat amb el sector més dretà de l’esquerra reformista comandat per Yolanda Díaz.

Tot plegat ha convertit Colau en una alcaldessa respectable, fidel a una institucionalitat burgesa que continua al servei dels grans poders econòmics, i que manté Barcelona com una de les ciutats més desiguals de l’Estat.

Quines polítiques necessitem les famílies treballadores?

Aquest balanç demostra que per a solucionar els problemes crítics quotidians de milions de famílies treballadores, cal desafiar els interessos de les grans empreses, que fan grans negocis dels serveis i pressupostos municipals.

Un desafiament que, fins i tot quan s’encapçala un ajuntament, només pot realitzar-se mitjançant la lluita i l’acció directa als carrers, com feia la pròpia Ada Colau quan dirigia la PAH, i mitjançant la coordinació dels moviments socials i veïnals, del sindicalisme combatiu i dels col·lectius i organitzacions que ens reivindiquem revolucionàries amb un programa anticapitalista i socialista que tingui com a eixos principals:

• Remunicipalització dels serveis privatitzats —neteja, aigua, jardins, transport, servei d'atenció domiciliària (SAD) i dependència, serveis socials...—, absorbint les plantilles i dignificant salaris i condicions laborals per a poder oferir un servei de qualitat.
• Parc municipal d'habitatges en lloguer integrat per almenys dos milions a tot l'Estat, a un preu que no superi el 10% dels ingressos de les llogateres. Als habitatges de nova construcció s'hi incorporaran, a través d’expropiació sense indemnització, els habitatges propietat de fons voltors, bancs, immobiliàries i grans propietaris rendistes.
• Sanitat, educació i residències de gent gran 100% públiques i gratuïtes, incrementant dràsticament el personal i recursos materials, incloent la incorporació de les plantilles i equipaments dels centres privats. En defensa de la salut mental.
• Xarxa de transport públic ecològica, de qualitat i gratuïta.
• Pla d'inversió en acció social, esportiva i cultural. No a la degradació dels nostres barris. Espais per al desenvolupament de la vida comunitària i d'un oci sa. Gratuïtat de cinemes, teatres, museus, concerts... Tancament de les cases d'apostes.
• Contra el canvi climàtic i la degradació del medi ambient. Acabar amb la gestió privada de l'aigua i del manteniment de l'entorn natural. Nacionalització de les empreses energètiques.
• Serveis socials públics de qualitat per a atendre les víctimes de violència masclista i LGTBI-fòbica. A les aules: assignatura obligatòria d'educació sexual.
• No al racisme i la xenofòbia. Fora la Llei d'Estrangeria. Tancament dels CIE. Regularització ja.
• A baix la monarquia i el règim del 78. Per la república catalana socialista.
• Gestió democràtica i participativa de la població en els governs municipals, on les decisions importants siguin debatudes i aprovades pels veïns i veïnes, que tindran la capacitat de revocar els càrrecs públics i triar els seus substituts.

"Des d'Esquerra Revolucionària cridem a votar la CUP en les eleccions del 28M. Cal defensar un programa revolucionari i socialista, d'independència de classe, que combati el règim del 78, confronti amb la burocràcia sindical i trenqui amb la lògica capitalista"

Aixequem una alternativa revolucionària als carrers! Votem la CUP el 28-M!

La CUP està fent un paper positiu rebutjant els pressupostos i l’acció del Govern, rebutjant la política d’unitat nacional amb els empresaris i pau social del govern PSOE-UP, criticant la política pro OTAN i la guerra imperialista a Ucraïna, i impulsant mobilitzacions contra els macroprojectes, lluites en defensa de la sanitat i educació públiques o la vaga feminista del 8M. En aquesta campanya està defensant la necessitat de l’expropiació de pisos i la nacionalització de l’energia, l’aigua i el gas.

Des d’Esquerra Revolucionària creiem fermament que el reforçament electoral de la CUP és una bona notícia per al jovent i la classe treballadora i per això fem la crida a votar les candidatures de la CUP en les eleccions municipals del proper 28 de maig.

La CUP té una gran oportunitat d’augmentar amb escreix el suport a l’esquerra combativa entre àmplies capes de la classe treballadora si defensa un programa revolucionari i socialista amb una tàctica de combat, mobilització i acció directa als carrers, que confronti amb la burocràcia sindical, que no accepti la lògica capitalista, i que trenqui amb qualsevol esperança de què les direccions d’ERC o de Junts poden ser aliades en la lluita per la independència o la transformació social.

"Des d'ER no ens resignem a viure oprimits i oprimides, a gestionar les molles que ens ofereix el sistema. Com França demostra, la necessitat de la revolució socialista es posa a l’ordre del dia"

En els temps que vivim, més que mai, gent que lluiti és el que cal. El capitalisme ens condemna a la barbàrie i a la pròpia destrucció del planeta. Com tants i tantes activistes de l’esquerra que segueixen al capdavant de les lluites, els i les comunistes d’Esquerra Revolucionària no ens resignem a viure oprimits i oprimides. No ens rendim. No ens conformem a gestionar les molles que ens ofereix el sistema. Com França demostra, la revolució es posa a l’ordre del dia.

Uneix-te a nosaltres per a lluitar pel socialisme!