El Govern accepta l’atac dels tribunals al català. Cambray dimissió!
La sentència del TSJC que imposa un 25% de castellà a les escoles és una ofensiva sense precedents contra el català i els drets democràtics del poble de Catalunya.
Aquests tribunals plens de reaccionaris, no escollits per ningú, determinen l’agenda política, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Tant se val que la dreta espanyolista sigui insignificant a Catalunya o que no governi a l’Estat espanyol. Segueixen comptant amb aquest exèrcit de togues que representa l’ADN de la reacció.
Davant d’aquesta nova imposició antidemocràtica, el Govern ERC-Junts torna a ajupir el cap. El Govern no només governa a favor dels grans empresaris i ha donat l'esquena a la mobilització popular que l'1-O va votar massivament a favor de la República, atorgant un baló d’oxigen al règim, sinó que també ha normalitzat la repressió més salvatge.
Ja n’hi ha prou d’acceptar atacs a la llengua!
La recent reforma de la Llei de Política Lingüística acordada per ERC, Junts, PSC i els Comuns és un escàndol. Suposa posar fi al model d’immersió lingüística i un acatament de facto de la sentència del TSJC, ja que permet que el castellà sigui llengua vehicular a l’ensenyament. A més, pretenen eliminar l’article que recollia que l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu rebrà un suport especial i addicional d’ensenyament del català. Així, traslladen al professorat tota la pressió i a més obren de bat a bat el camp d’actuació de la dreta espanyolista a la nostra escola.
Intentaran vendre-ho com una hàbil argúcia parlamentària que evitarà l’aplicació de la sentència. Però, a part de què resultarà del tot impotent, amb aquesta modificació de llei el Govern, que pacta amb qui va aplaudir l’ofensiva reaccionària contra el català del desembre (el PSC) i amb qui es va tornar a posar de perfil (Comuns), evidencia la seva negativa a confrontar el més mínim amb el règim del 78 i la seva disposició a seguir acceptant tots els atacs.
La demagògica postura de Junts desmarcant-se parcialment de l’acord el mateix dia de signar-lo i el recent anunci de la Mesa i la Junta de Portaveus del Parlament que posposa sense data la celebració del Ple en què s’anava a aprovar aquesta modificació, demostra la debilitat d’un Govern que ha estat sacsejat amb força per les històriques mobilitzacions de docents i estudiants dels darrers dies.
No a les retallades del Govern. Per una vaga general del sector públic!
En les últimes dues setmanes desenes de milers de professores i estudiants hem buidat les aules i omplert els carrers en unes manifestacions massives en defensa d’una educació pública de qualitat i en català. El professorat ha protagonitzat sis exitoses jornades de vaga i ha alimentat una veritable rebel·lió social.
Prou retallades a l’educació pública! Ja n’hi ha prou de normalitzar la repressió contra la nostra llengua i plegar-se als designis dels tribunals franquistes! El Conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha de dimitir immediatament!
El moviment per baix del professorat, la força de la lluita estudiantil i les mobilitzacions educatives d’aquest març han sacsejat amb virulència la pau social que el Govern, el govern central i la burgesia han intentat imposar. Tenim força per a aconseguir les nostres reivindicacions! La manifestació del dissabte és un primer pas. És necessari enfortir i unificar la lluita! És per això que si el Govern no rectifica i atén les reivindicacions de la comunitat educativa, i aposta per esperar què escampi la tempesta i refredar la lluita educativa amb l’objectiu d’aïllar-la, els dirigents de tots els sindicats que han convocat les recents cinc jornades de vaga del professorat han de posar data ja per a una vaga general del sector públic a Catalunya. En defensa de l’educació pública i contra les retallades, privatitzacions i infrafinançament de tots els serveis públics i contra la precarietat dels seus treballadors i treballadores. Ampliar i estendre la lluita: aquest és el camí per a enfortir-la i aconseguir la victòria!
Lluitem per la república catalana socialista!
El Conseller Cambray es troba a la corda fluixa. El Govern vol passar aquest mal tràngol en què es troba després d’unes mobilitzacions educatives absolutament històriques, però no té clar com fer-ho. Les concessions que ha fet fins ara són insuficients per a extingir la lluita. Pere Aragonès valora cessar Cambray o acceptar la seva dimissió amb l’objectiu de calmar els ànims de professores i estudiants, però no es mostra gens convençut perquè sap que seria una victòria del moviment, que no es detindria aquí i reclamaria amb renovada fortalesa posar fi de veritat a les polítiques d’atacs a l’educació pública. A més, l’impuls d’aquest triomf s’estendria als treballadors i treballadores d’altres sectors, començant per la sanitat. Evidentment, el Govern vol evitar un escenari similar d’ascens de la lluita en un context internacional marcat per la guerra i la crisi econòmica.
L'alça desbocada de la inflació, que al març ha arribat al 10%, està destruint el poder adquisitiu i condemnant a la pobresa a àmplies capes de la població. Unes pujades de preus que no són noves –tot i que s'han vist agreujades amb l'esclat de la guerra a Ucraïna–, sinó que venim patint des de fa mesos i que són conseqüència directa de la decisió dels grans monopolis capitalistes d'incrementar els seus beneficis mitjançant l'acaparament i l'especulació.
No hi ha solució per a la classe treballadora i el jovent en aquest sistema. L'única via per a revertir una situació d'empobriment massiu i col·lapse social és l'organització i una mobilització revolucionària a l'altura del repte que el sistema capitalista ens està plantejant.
Les comunistes revolucionàries diem: a baix la pau social! És l’hora de recuperar la lluita als carrers i defensar una alternativa revolucionària que uneixi la defensa del català i l’escola pública amb la lluita per la república i el socialisme. Només acabant amb el poder de les grans multinacionals podrem aconseguir el veritable alliberament social i nacional.
Per a això, estem construint una esquerra combativa, de classe i internacionalista conseqüent amb els interessos i els drets de la classe obrera.
Uneix-te a Esquerra Revolucionària!
