Declaració d’Esquerra Revolucionària
El proper diumenge 14 de febrer se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya enmig de la tercera onada de la pandèmia, i després que el TSJC i el PSC-PSOE imposessin aquesta data antidemocràticament rebutjant les recomanacions dels experts sanitaris davant els riscos evidents per a la salut pública.
L'efecte Illa i la repressió
La burgesia espanyola i una part significativa de l'aparell de l'Estat aposten en aquestes eleccions pel PSC i l'anomenat "efecte Illa". Tracten per tots els mitjans de fer-se amb una porció significativa del naufragi de Cs, i col·locar-se en millors condicions per enfrontar i desarticular el moviment de masses per la república catalana.
Hem de recordar que en aquests anys el PP i el PSOE, recolzats pels tribunals franquistes, han intentat tots els camins possibles per a aixafar els drets democràtics del poble de Catalunya. L'1 d'octubre de 2017 ho van intentar amb una brutal repressió, mobilitzant a milers de policies i guàrdies civils per impedir violentament el legítim dret a decidir. Davant la resposta massiva i exemplar de la població, i la vaga general del 3 d'octubre, van passar a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la suspensió en la pràctica de l'autonomia catalana. Més tard arribaria l'empresonament dels dirigents independentistes, i unes eleccions convocades al desembre d’aquell any en condicions d'excepcionalitat antidemocràtica.
Però les maniobres de la dreta espanyolista i de l'aparell del PSOE van fracassar en el seu intent de posar fi al major moviment d'alliberament nacional i social que ha viscut Catalunya en dècades, i que va obrir una crisi política sense precedents en el règim del 78.
Illa parla ara de "passar pàgina", però descarta el dret a l’autodeterminació mentre es plega davant uns tribunals i una legalitat que manté a la presó o exiliats a dirigents i militants independentistes. L'objectiu del PSC-PSOE és combinar el pal i la pastanaga, per tractar d’empentar una mascarada de "diàleg" que mantingui el rumb de les polítiques procapitalistes, les retallades socials i els atacs a la llibertat d'expressió.
El fet que Illa hagi estat també el responsable d'una gestió sanitària infame, que assoleix la xifra inacceptable de 100.000 morts mentre les multinacionals de la sanitat privada i les grans farmacèutiques s'omplen les butxaques, diu molt dels interessos de classe que defensa.
Els dirigents dels Comuns i ERC
De poc serveix que els dirigents dels Comuns i Unides Podem agitin durant la campanya la bandera del republicanisme per intentar diferenciar-se del PSC-PSOE, quan la seva pràctica quotidiana entra en oberta contradicció amb el discurs.
A Catalunya hi ha un moviment de masses per la república que UP i els Comuns no han donat suport, però que ha omplert els carrers amb milions de manifestants. Per què Pablo Iglesias i Garzón, en comptes d'intervenir en aquest moviment per a reforçar el seu caràcter de classe, socialista i internacionalista –el que és l’ABC per a qualsevol que es consideri d'esquerres o marxista– l'han titllat de maniobra de les elits o de "provocació al feixisme"? O és que potser no és l'obligació de l'esquerra conseqüent quan esclaten moviments d'alliberament nacional d'aquesta envergadura, amb aspiracions democràtiques progressistes, participar-hi per a desemmascarar la dreta i la burgesia nacionalista que busca liderar-lo per al seu propi benefici?
Lamentablement Iglesias i els dirigents de Podem, que van despertar una expectativa extraordinària entre el jovent i la classe obrera catalana, han renunciat a posicionar-se en aquesta lluita i estendre-la a tots els territoris per a colpejar el règim del 78, optant en canvi per la major de les utopies: convèncer aquest Estat, heretat directament del franquisme, que accepti un referèndum pactat.
L'altra cara d'aquesta política és el seu paper en el govern central: com ja vam assenyalar que passaria, no han aconseguit arrossegar el PSOE cap a l'esquerra sinó que UP quedi assimilat cada dia més pel sistema. Renunciant a la mobilització per a defensar i conquerir drets socials reals, són utilitzats com a coartada "progressista" per a una política econòmica que no deixa de rebre els aplaudiments de la CEOE, la UE i dels grans poders financers.
Per la seva banda, el projecte que representa la direcció d'ERC implica continuar amb l'agenda de retallades i austeritat que, de la mà de JxCat, han estat aplicant al Govern de la Generalitat. La seva opció és traçar ponts amb l'Estat i desmobilitzar el moviment independentista argumentant la debilitat en la correlació de forces per a aconseguir la república, i presentar la "taula de diàleg" com l'única opció. Com si els poders fàctics estiguessin oberts a tractar una solució pel dret a decidir que no passi per la seva negació!
Davant les fórmules que només busquen fugir d'estudi hem de ser clars. Sí que hi ha força per aconseguir la República catalana ara. El referèndum de l'1-O de 2017 passarà a la història perquè més de 2 milions de persones vam votar a favor d'ella, xifra que supera altres consultes donades per vàlides com la realitzada per l'Estatut o la Constitució Europea. Posteriorment, el moviment de masses ha protagonitzat les vagues generals i les mobilitzacions més grans de la història recent de Catalunya, mostrant que una immensa majoria vol la república per a acabar amb les retallades i l'austeritat. No serem nosaltres els qui menyspreem els efectes de l'andanada repressiva, però el que no és de rebut és que els dirigents d'ERC i JxCat ocultin les seves responsabilitats i la seva gestió nefasta de la pandèmia. No podem jugar al gat i al ratolí. Els fets són els fets.
Especialment impactant és que els dirigents d'ERC, una formació que rep el vot de milers de treballadors i joves d'esquerres, hagin mantingut les polítiques d'atacs als serveis públics de la dreta catalanista i de CiU, i governi en unitat amb aquesta. Sense anar més lluny, ERC està al capdavant de la Conselleria de Salut, però la sanitat pública segueix col·lapsada i amb uns professionals exhausts i sense recursos.
Votar la CUP i continuar la lluita per la república socialista, contra les retallades i la repressió!
Desenes de milers de joves i treballadors votaran la CUP en aquestes eleccions, expressant la determinació que existeix entre els sectors més combatius de continuar la lluita per la república i contra les polítiques capitalistes. Des d'Esquerra Revolucionària fem nostra aquesta determinació, i fem una crida a votar per la candidatura de la CUP-UNCPG. Un vot que ha de servir per enfortir el moviment d'alliberament nacional i social amb una política d'independència de classe, socialista i internacionalista.
Com hem reiterat en altres ocasions, des d'Esquerra Revolucionària ens oposem a l'entrada de la CUP a un govern d'unitat nacional amb Junts i ERC. La idea que per a conquerir l'autodeterminació i la república socialista és imprescindible una aliança amb les forces burgeses catalanistes és un complet error i condueix al desastre. Aquestes forces volen posar punt i final a la crisi revolucionària desencadenada fa tres anys. Les aliances programàtiques i de Govern amb ERC i Junts, només serviran per a enfonsar el tall anticapitalista de la CUP i assimilar-la a l'ordre establert, el mateix que ha passat amb els dirigents d'UP. La CUP ha de situar-se en l'oposició d'esquerra més intransigent, però no amb l’afany de ser una minoria autocomplaent, sinó per a guanyar el suport de la majoria de la classe obrera i el jovent a un programa genuïnament socialista.
Estem d'acord amb els companys i companyes en que cal "acumular forces", però només si és en les fàbriques, en els centres de treball i d'estudi, als barris, als sindicats de classe i els moviments socials, i si es fa defensant un programa que combati la reacció i el feixisme, i que confronti amb les polítiques capitalistes de la dreta i la socialdemocràcia catalanista. Cal trencar amb la idea de la unitat nacional per sobre dels interessos de classe antagònics. Mai no podrem aconseguir una veritable "ruptura" amb el règim del 78 de la mà d'aquells que l’apuntalen amb les seves polítiques.
La crisi de l'espai post-convergent demostra que els treballadors i joves podem conquerir la direcció del moviment d'alliberament nacional. I ho hem de fer amb un plantejament programàtic clar: volem una república per al poble i no manejada per l'oligarquia de sempre. Una República catalana socialista que nacionalitzi la banca, els grans monopolis, la sanitat privada i les farmacèutiques, D'aquesta manera mobilitzarem els recursos que avui estan en mans d'un grapat d'oligarques i podrem lluitar contra l'atur i per l'ocupació digna, per una educació i sanitat públiques de qualitat, per evitar la mort de desenes de milers de persones i oferir un habitatge posant fi als desnonaments. Aquesta República rebria el suport majoritari i entusiasta del conjunt de la població no només a Catalunya, sinó també dels treballadors i joves de la resta de l'Estat i d'Europa.
Aquesta és l'alternativa que defensem des d'Esquerra Revolucionària. Ni un pas enrere en la lluita per la República catalana socialista.
Vota la CUP el proper 14-F! Uneix-te a Esquerra Revolucionària!
