Entrevista a famílies afectades per l'incendi a la nau del Gorg de Badalona
El passat 9 de desembre la precarietat va tornar a matar a Badalona. Un nou incendi a la ciutat va deixar almenys 4 morts i 23 ferits en una nau del barri de Gorg, on malvivien més d'un centenar de persones. Des del Comitè de Redacció del Militant volem traslladar el nostre condol més sincer a les famílies de les persones mortes i traslladar tota la nostra solidaritat i ànims als ferits i al conjunt de les famílies afectades.
Desenes d'aquestes famílies continuen vivint ara mateix als carrers i han aixecat un campament per a protestar contra el racisme d'Albiol i per a reclamar un sostre digne. Amb aquest objectiu des de l'incendi han organitzat diverses mobilitzacions als carrers de Badalona, en les quals han participat centenars de treballadors i treballadores de la nau i on han comptat amb el suport entusiasta de més veïns i veïnes, omplint en diverses ocasions la Plaça de la Vila.
Reproduïm a continuació l'entrevista realitzada el passat 11 de desembre a Mohamed Lamine i Cristina Mokuy, habitants de la nau durant anys i el primer d'ells portaveu de la plataforma antiracista Almas Quemadas, i a Khalifa Kha -activista i raper senegalès- i altres treballadors immigrants afectats pel succés o que directament es trobaven en la nau quan va tenir lloc l'incendi, que han preferit realitzar aquesta entrevista de manera anònima.
Militant: En quines condicions us trobeu les famílies afectades per l'incendi? Com està actuant l'Ajuntament de Badalona dirigit per García Albiol?
Mohamed: La veritat és que ara no rebem res, l'única cosa que rebem és pa i llet però això no ens interessa. El que ens interessa ara és tenir un sostre, tenir una casa, poder descansar. Portem al carrer des de l'incendi, amb la pluja, amb el fred. Portem des del 2009 vivint en aquest lloc tan perillós, vosaltres mateixos podeu veure la situació. No rebem cap ajuda, no hi ha ningú que vingui aquí a parlar amb nosaltres i oferir-nos quelcom interessant. Estem sofrint molt, hem perdut tot, la nostra dignitat, la nostra personalitat, la nostra vida.
Si l'Estat, si l'Ajuntament vol canviar això, ell mateix sap què fer per a canviar-ho; no vol més ferralla?, no vol més ocupes? Doncs bé, ells tenen el poder, tenen el comandament de la tele. Si ens donen cases, nosaltres hi podem anar. Ajuda necessitem, estem sense sostre, estem cansats de ser al carrer com ovelles. El que volem nosaltres és un sostre perquè no podem continuar vivint així com salvatges; el que volem és això, un sostre, un habitatge, no volem menjar ni roba, no volem res, en el moment que ens trobem volem un habitatge.
Afectat 1: Tota la gent que viu aquí té una situació irregular, no tenen papers per a llogar, aquest és el problema. Ara ells mateixos han dit que ens han portat a centres per a dormir, però aquí ningú ha dormit en cap centre, no hem rebut cap ajuda. Aquí hem dormit tots així, al carrer, tres dies al carrer, amb el fred. No veieu aquest lloc? He perdut la meva vida, les poques coses que la gent té són les que porten a sobre, no tenen més i això l'alcalde ho sap, els de la Generalitat ho saben, la Unió Europea ho sap però sempre és el mateix, prefereixen mirar a un altre costat i continuen fent això amb nosaltres perquè som negres i la nostra vida sense papers val una merda.
Khalifa: Han declarat avui dia de dol per a tota Catalunya, però qui hi ha aquí? Aquí no hi ha ningú, només estem nosaltres. Són només paraules, ”dia de dol”! Però nosaltres no veiem ni una persona de l'Ajuntament! I portem tres dies així.
Militant: Com es va produir l'incendi i què hi va passar durant aquest? Quantes persones, per quant temps i en quines condicions vivíeu?
Mohamed: Alguns busquen l'excusa que va ser una espelma, però no és veritat! Ho sabem tots: són els cables, perquè cada any és el mateix. L'Ajuntament sabia de l'existència de la casa, més de deu anys! Però preferien mirar a una altra banda.
Khalifa: És com si estiguéssim a la presó perquè per a ells no som humans, som salvatges. Portaven moltes setmanes amb controls. L'alcalde no ens ha ajudat. La culpa del que ha passat no és de la gent, és l'alcalde qui té la culpa, té l'oportunitat per a ajudar-nos, per a donar-nos suport, per a arreglar la llum. El problema no són les espelmes ni res, el problema és la llum. Portem molts anys sense aigua, més de cinc anys vivint com animals. Com som negres quan els bombers arriben diuen que han d'esperar ordres, però quina ordre han d'esperar els bombers? El treball dels bombers és salvar les vides, no han d'esperar cap ordre; si són els blancs no esperaran cap ordre, és perquè som estrangers, som africans, som negres, és per això. Hi havia un munt de policies vigilant, però nosaltres no necessitem la policia, necessitàvem els bombers el dia de l'incendi, fins i tot a la policia ens colpejava quan sortíem.
Afectat 1: Quan van venir els bombers, han estat aquí una hora dient que estan esperant ordre per a entrar mentre estava morint gent dins. Fa un mes l'alcalde Albiol va venir a aquí a fer-nos fora i ha tallat l'aigua; si la casa hagués tingut aigua nosaltres haguéssim pogut salvar la casa però no n'hi havia.
Grup: Som més de cent persones a la casa i falta moltíssima gent, estem comptant i aquest matí preguntant a la gent per a apuntar-los en la llista. Ja hi ha quatre persones que no apareixen més els que la gent troba a faltar. On estan? Necessitem saber quants ens hem salvat de l'incendi i quants s'han quedat dins, és aquesta la nostra necessitat.
Mohamed: Ara han declarat que han mort tres, però sabem que n’hi ha més de tres morts, que ho sàpiguen, a molta gent no els hem vist encara. Tota aquesta gent no ha sortit d'Àfrica per a asseure'ns aquí a prendre el sol, hem vingut d'Àfrica per a poder tenir la residència després de tres anys i poder tenir un treball i viure com a casa, com la gent normal.
Afectat 2: L'alcalde Albiol en 2008 va dir que a Badalona no volia immigrants, fa sis mesos ens va tallar l'aigua, fa tres mesos ens amenaçava amb treure'ns d'aquí, abans d'ahir ens van cremar.
Afectat 3: Han tallat l'aigua per fer-nos fora, la culpa és d'ells perquè van tallar l'aigua. El senyor alcalde té la culpa perquè tu no pots tallar l'aigua a la gent que està vivint, si talles l'aigua la culpa és teva. L'alcalde Albiol hauria d'estar a la presó ara perquè les imatges hi són. Cap de nosaltres vol viure així, volem poder llogar un pis o una habitació, cotitzar, treballar com tothom, però si no tens papers com aconseguiràs una casa?!
Khalifa: El primer dia de l'incendi, ni tan sols ens ha vist un metge per a saber si estem bé o no.
Afectat 4: Fa un mes van cremar una altra nau on vivien només africans i també volem acomiadar-nos dels morts i resar per ells dignament perquè és molt dur morir en un incendi i fora del teu país, és molt dur morir lluny de la teva família, és molt dur morir amb una família darrere de més de set persones que creu en tu, que si tu no els envies diners amb el que treus de la ferralla 50€ al mes aquestes persones no viuen.
Militant: A milers de famílies treballadores se'ls està negant el dret a un habitatge digne. En el vostre cas a més se suma la reivindicació de regularització. Podeu comentar més sobre aquesta qüestió i els problemes que teniu en la situació actual?
Cristina Mokuy: El que es demana és un habitatge digne on la gent després d'11 o 12 anys vivint aquí pugui tenir l'oportunitat de començar un procés individual. Perquè hi ha gent a la qual mai se l’ha contractat, no està cotitzant. Per què? Perquè no té papers i no ho poden fer per cap via. Perquè fins i tot ni tan sols el mateix cap que t'ha contractat et dóna l'oportunitat de tenir uns papers. Si no tens papers no pots llogar un habitatge, no pots fer absolutament res. Venim aquí per a mantenir a la teva família de fora. També hi ha molta gent que ha perdut els seus papers allà dins (assenyala la nau). Un passaport sembla una cosa irrellevant, però amb aquest passaport jo em puc identificar, sóc persona, jo et puc dir vinc de tal ciutat, m'entens? Ara bé, si ha perdut això com ho fa? Un altre procés de tres anys o de cinc? I aquests tres o cinc anys com es busca la vida? És que clar, una cosa porta a una altra i l'altra a una altra. La gent només vol això, un sostre! És que és un dret humà! Tenir un sostre on jo puc dormir, dutxar-me i menjar. Hi ha molts habitatges buits; que sí, que això dels ocupes està molt malament, però és que hi ha gent, fins i tot sent espanyola -jo sóc espanyola, mallorquina- que està ocupant cases, així que amb més motiu un immigrant que porta molts anys sense la seva documentació! Com no ocuparà una casa? I no és per gust, és per necessitat! Perquè fins i tot havent-hi gent que ha treballat cinc o sis anys en una mateixa empresa sense papers, quan ha volgut anar a buscar un pis, li han dit: no, és que vostè no té papers, no té un contracte fix, no té una nòmina...però és que no em doneu aquesta oportunitat, m'esteu reprimint, és a dir, és el peix que es mossega la cua.
Aquí hi ha molta gent que s'aixeca a les sis del matí i no torna fins a les quatre de la tarda perquè estan aquí donant voltes per tota Badalona, fins i tot alguns fins a Glòries (Barcelona) a peu, per a guanyar-se 10 ó 15 euros al dia amb què menjar, vestir i enviar diners a la teva família. En una setmana tu pots guanyar com a molt 80 ó 90 euros, que per mes són 360, posem 400 euros. Tu creus que una persona pot viure així? És que són condicions infrahumanes I jo d'això et puc dir, ja que he estat un any i set mesos vivint aquí. Hi ha gent que porta nou anys per a aconseguir papers, i no els té no pas perquè no s'hagi esforçat a tenir-los, és que no se'ls ha donat l'oportunitat de tenir-los! Una cita de tres o quatre anys, després que si et falta un paper, gent que han de trucar per als antecedents penals al seu país, etc. Fins i tot tenint tot això tu no m'has donat el que jo vull, fins i tot havent-te demostrat que jo he treballat en tal empresa X anys, com no m'han fet un contracte no és vàlid, encara que denunciïs la teva empresa no et paguen, tu perds aquest judici, ets un indocumentat, etc. Què fa llavors una persona? Es tanca i se cenyeix a allò que realment li pot donar una sortida, una via però és que no és ni una via, que és viure en el mateix cercle viciós durant molts anys.
Molts ni li expliquen la realitat a la seva família, perquè aguanten, li diuen: estic bé mare, jo t'haig d'ajudar, jo t'envio diners. I després et truquen i et diuen que el teu fill estava en aquesta situació i que ha mort cremat.
