El passat 12 de maig, Rodríguez Zapatero va anunciar al Congrés el pla de xoc amb què el govern pretén dur a terme un salvatge ajust pressupostari, carregant-lo a les esquenes dels pensionistes, les persones amb discapacitat i els empleats públics. Com tothom sap, aquests són, amb els seus excessos, els "culpables" de la crisi econòmica i no els bancs i el sector financer.
Les mesures anunciades pel govern han caigut com una clatellada en el ja força castigat sector de les administracions públiques. La indignació dels empleats públics és molt gran. Sempre al centre de la demagògia de la dreta, que els presenta com un sector privilegiat davant de la inseguretat d'anar a l'atur al sector privat, la realitat de l'empleat públic dista molt del tòpic que convenientment exploten els poders econòmics i financers a través dels seus mitjans de comunicació. Com ha denunciat UGT, des del 1982 la pèrdua acumulada de poder adquisitiu de l'empleat públic és d'un 41%.
La UAB es va anticipar als retalls
En el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ja abans del pla de xoc anunciat pel govern, s’havia iniciat el seu particular pla de retall. Es pretenia estalviar 4 milions d'euros de reduir substitucions i reforços, tant de Personal d'Administració i Serveis (PAS) com de personal docent. Referent a la docència, es pretenia amortitzar unes 60 places de professor ajudant, que se sumarien a unes 40 jubilacions, que tampoc no es cobririen. Tot això, abans del sever retall anunciat pel govern. D'aquesta operació d'"aprimament" resulta que els grups (les classes) es proposa que siguin de 140 alumnes com a norma, i de més de 140 si les instal·lacions ho permeten. I això després de "vendre'ns" Bolonya com la gran revolució pedagògica, amb grups tipus seminari i les pràctiques de l'estudiant com elements centrals de la "nova" programació docent!
Però per si no fos suficient despropòsit massificar les aules com a conseqüència dels retalls de plantilla, mentre la universitat envia a l'atur de 60 a 100 docents, la direcció segueix endavant amb el pla de càtedres. Per al 2010, la UAB preveu treure 20-25 places de catedràtic. Queda clar que la crisi es rabeja amb els més febles mentre que no sembla existir a un nivell més alt.
Referent al PAS, 2 de cada 10 són interins. Això implica que per un sou mileurista es fan treballs qualificats i de responsabilitat. Qui dirà que no si la teva continuïtat laboral depèn de l'informe d'un superior? Aquesta és la realitat dels empleats públics del sector de la universitat, extrapolable al conjunt de les administracions públiques.
Tots a la vaga el 8 de juny!
Per fer retrocedir el govern en els atacs als empleats públics és necessari que la vaga del pròxim 8 de juny sigui extraordinàriament massiva. La ràbia, el descontentament i la incorporació de forces joves a les administracions públiques, juguen a favor d'una resposta massiva i contundent. La vaga del 8 de juny ha de formar part d'un pla de lluita més ampli i ambiciós. Si l'objectiu és fer retrocedir al govern en els seus atacs, ni la lluita pot limitar-se a una qüestió sectorial (només de les administracions públiques), ni la mobilització pot limitar-se a només un dia de vaga.
El retall i congelació salarial del sector públic forma part d'un conjunt d'atacs a la classe treballadora en general. A la patronal li ha faltat temps per anunciar que ells també aplicaran el seu propi pla de xoc (si el govern se salta els acords amb els sindicats, per què no faran ells el mateix amb els convenis?). Pensionistes, persones amb discapacitat, reforma laboral, pujada de l'IVA, jubilació als 67 anys, prestacions per desocupació... No solament som els empleats públics els que hem de sortir al carrer, és tota la classe obrera!
A totes les assemblees de delegats, a les assemblees de centres de treball, hem de defensar un pla de lluita més ampli, que contempli la Vaga General de 24 hores per fer retrocedir el govern.
