Sens dubte un dels col·lectius més castigats per la crisi és el dels treballadors immigrants, un col·lectiu que en aquest país ronda els cinc milions de persones. Durant tot un període de temps molts d'ells van trobar cabuda en la construcció i en l'hoteleria, fonamentalment. El boom immobiliari i el crèdit fàcil feien a l'Estat espanyol un lloc atractiu i amb possibilitats de guanyar-se la vida.
Tanmateix, tot això s'ha esfondrat. La destrucció d'ocupació a tots els sectors, especialment en la construcció i en l'hoteleria han precipitat a la desocupació a centenars de milers de treballadors immigrants, que de la nit al dia s'han vist en situacions desesperades, havent de fer front a hipoteques, lloguers, etc. i amb la impossibilitat d'enviar diners als seus països d'origen, cosa tan important per a la subsistència de les seves famílies.
Després d'haver passat anys fent tràmits, paperassa, cues interminables, després d'haver, molts d'ells, regularitzat la seva situació i tirat endavant (malgrat haver servit com a mà d'obra barata per als empresaris, que s'han aprofitat durant tots aquests anys d’un autèntic filó, fruit de les enormes necessitats de treballar i de situacions realment desesperades) resulta que ara sembla que els treballadors immigrants sobren.
Podria semblar que la crisi, com és natural, sempre és més cruel amb els més febles, cosa que és certa, però les coses van molt més enllà. La classe dominant europea no té cap intenció de fer-se càrrec de milions de treballadors que durant les èpoques de bonança han servit per a, segons ells, fer el mercat laboral més competitiu però que ara mateix es converteixen en una pesada càrrega i, per tant, han posat en marxa la seva maquinària.
Política oficial de persecució
La reforma de la Llei d'Estrangeria, la carta d'invitació o el retorn voluntari són alguns exemples de com, en un termini molt curt de temps, les autoritats han actuat ràpidament i sense parar per tal de fer impossible la vida a aquests treballadors i treballadores i així forçar-los a tornar als seus països d'origen, donant-los a entendre que aquí ja no hi ha gaires possibilitats.
La reforma de la llei d'estrangeria, entre altres aspectes, amplia el termini de temps que es té retingut a un immigrant abans de la seva expulsió. També aplica, directament, l'expulsió en casos en els quals anteriorment s'aplicava multa. Malgrat reconèixer assessorament jurídic gratuït, ara s'exigeix un nou tràmit, una sol·licitud específica, que sens dubte significarà capbussar-se en una sèrie de tràmits que a la pràctica es traduiran en què els immigrants al final no tinguin assessoria jurídica gratuïta. Així mateix, la reforma endureix les sancions a qui promogui la permanència il·legal d'un estranger sense especificar i sense diferenciar entre empreses que contractin il·legalment, contra les quals mai no s'han fet grans esforços per perseguir-les, i persones o col·lectius que acullin immigrants de forma solidària que es podrien enfrontar a multes de fins a 100.000 euros. El missatge és molt clar, la solidaritat amb els immigrants serà castigada.
Quant al nou règim de retorn voluntari, que era un dels punts forts en política d'immigració, sembla no haver collit els resultats que el ministre Corbacho esperava. Segons la seva previsió, al voltant de 100.000 immigrants s'acollirien al nou pla, la realitat és ben diferent, tot just unes 1.400 persones s'han acollit al pla el seu segon mes de vigència.
El pla consisteix a lliurar la prestació per desocupació, tota junta, essent la mitjana d'uns 10.000 euros aproximadament amb l'esperança que els immigrants a l'atur tornin als seus països d'origen i iniciïn així un nou projecte de vida, una cosa completament ridícula tenint en compte les penúries que molts d'ells han hagut de passar per aconseguir els papers i tenint en compte, també, l'actual situació dels seus països d'origen on les perspectives econòmiques, després d'un creixement desenfrenat, no són gens favorables.
Malgrat la imatge de sensibilitat social que el govern de Zapatero vol mostrar, a l'hora de la veritat i en els aspectes fonamentals no s'està distanciant gaire de les mesures que estan prenent els governs de la dreta a tot Europa. En cas de seguir així aquest govern posat al poder amb el vot dels treballadors, pagarà un alt preu per la seva política.
Situació desesperant
Durant els últims anys hem assistit a un creixement sense precedents de les anomenades economies emergents, és a dir, economies que s'han vist afavorides per l'apogeu de les exportacions, però que alhora els situava en una posició summament delicada en estar completament subjectes a totes les turbulències del mercat mundial.
La profunda crisi mundial, no s'ha fet esperar, les economies dels països del mal anomenat tercer món han sofert una brusca frenada i un ràpid augment de l'atur i de la inflació. La frenada de l’enviament de remeses que jugava un paper important al PIB combinat amb una situació política explosiva, especialment a Llatinoamèrica, fan que el problema de la immigració s'aprofundeixi de manera significativa. D'una banda, la majoria d'immigrants no es poden permetre tornar, per l’altra, es produirà un augment significatiu de persones, que fugint de la misèria, intentin ingressar al primer món a la recerca d'alguna oportunitat, malgrat la crisi, i finalment els governs no tindran cap escrúpol a l'hora d'endurir la lleis, per expulsar i per impedir l'entrada de més immigrants als seus països.
Les organitzacions dels treballadors s’han de mobilitzar
La problemàtica de la immigració no pot ser abordada des d'un punt de vista merament humanitari i de socors. Els sindicats de classe han de defensar els drets dels immigrants des d'un punt de vista de classe; és que potser no són treballadors afectats per la crisi? Difícilment podran solucionar els seus problemes creant departaments que només es limiten a assessorar sense més ni més.
UGT i CCOO haurien d'organitzar i mobilitzar conjuntament els treballadors immigrants juntament amb la resta de la classe treballadora nativa i defensar un sindicalisme combatiu i de classe, explicant clarament que dins del sistema capitalista no hi ha, ni hi haurà solució per a la problemàtica de la immigració ni per a cap altre problema.
