Per garantir els salaris, l'ocupació, l'educació i la sanitat és necessari acabar amb el control de l'economia per una minoria de paràsits. El pla del govern de lliurar 50.000 milions d'euros a la Banca és una estafa als treballadors. Confiscació de les grans fortunes! Nacionalització de la Banca sota control obrer!
El govern de Zapatero va anunciar el 7 d'octubre un pla pel qual s'anaven a destinar, a càrrec de l'Estat, 30.000 milions d'euros (ampliables a 50.000 milions d'euros) a la Banca privada. Aquesta mesura és una transferència gegantina de diners públics a mans privades i té com a única finalitat posar fora de perill el negoci dels banquers, és a dir, d'una minoria privilegiada de la societat que és, a més, la principal responsable de la crisi.
En una situació on centenars de milers de persones estan vivint una situació dramàtica pel creixement de la desocupació, per la dificultat cada vegada major dels salaris de fer front a les necessitats bàsiques, pel pes cada vegada més insuportable de les hipoteques (que engreixen precisament a la Banca), el govern ha decidit prendre una mesura, de gran transcendència econòmica, però per ajudar precisament als quals menys ho necessiten: els banquers. Encara que s'ha presentat com una cosa diferent, en essència, té la mateixa naturalesa que el pla de 700.000 milions aprovat per Bush els EUA. Segons el govern de Zapatero, el seu pla és diferent perquè es lliuraran 50.000 milions d'euros, en diners líquids, a canvi d'uns supòsits "actius sans" dels bancs (paquets de crèdits concedits per a hipoteques, préstecs a empreses, etc...), i no actius escombraries com als EUA. Però tot això és fals. S'està mentint descaradament als treballadors respecte a l'objectiu de fons i respecte als "detalls" d'aquest pla.
Solbes diu que aquesta mesura, que és una autèntica operació de rescat de la Banca, "no costarà diners a l'Estat". Fins i tot circulen opinions interessades segons la qual l'Estat sortirà guanyant! Increïble! És a dir que l'Estat farà un negoci amb els "actius sans" dels banquers, i els banquers no s'han adonat que ho podien haver fet ells mateixos! I a més, els banquers es quedaran amb tots els "actius insans" i tan feliços, tot sigui sacrificar-se per al bé comú. Es creu Solbes que som ximples?
Clar que l'operació de rescat a la Banca costarà diners a l'Estat, aquests diners que suposadament són "de tots" i que surten fonamentalment de la butxaca dels treballadors. D'entrada 50.000 milions d'euros, és una gran quantitat de diners. Per fer-nos una idea més aproximada equival al 20% del pressupost general de l'Estat. Es compari els 50.000 milions per a la Banca amb els 19.000 milions pressupostats per a l'assegurança de desocupació el 2009, o els 22.000 milions de despeses en infraestructures. Doncs bé, aquests diners hauran de sortir d'algun costat. El govern ha anunciat que recorrerà a l'emissió de deute (Bons i Lletres del Tresor). Emetre un deute de 30.000 milions d'euros a un tipus d'interès del 4,25% (la mitjana de les emissions de 2008) té un cost del voltant de 1.300 milions d'euros. Els tipus d'interès podran variar, però com es pot dir que aquesta mesura no costarà res a l'Estat? Això és senzillament mentida.
Però el cost pot ser molt més. Què passarà si en el futur l'Estat no pugui vendre al mercat els "actius sans"? I aquí entrem, precisament, en el punt més greu d'aquesta operació. En realitat, venent "actius sans" a l'Estat la Banca es desfà d'un risc que passa a assumir l'Estat. El govern dirà que aquí l'Estat no ha comprat "bons escombraries" com els EUA. Però aquest tipus d'arguments són maniobres de distracció. Els "actius sans" a les mans de l'Estat són hipoteques i préstecs que, a causa de la gravetat de la crisi, poden acabar sent impossibles de cobrar. Es diu que aquests actius són qualificats com sans per agències "independents". Però tot això sona a riure, molts dels actius eren "assegurances" segons les agències de qualificació abans de la crisi financera i ara són senzillament papers sense cap valor al mercat. Malgrat que els banquers i el govern estan insistint repetidament en els mitjans de comunicació que la banca espanyola és la més forta del món i que no corre perill, el risc de fallides és bastant real. La banca espanyola ha estat profundament implicada en la gegantina bombolla immobiliària dels últims anys i ara la bombolla ha esclatat i el negoci de la construcció, endeutat fins a les celles pel famós "alçament", s'està desplomant. La Banca està greument amenaçada per la morositat i per la dependència del finançament extern, és a dir, de préstecs d'altres bancs a l'estranger. Per tant, el pla del govern no és una mesura tècnica per "resoldre un problema de liquiditat", és una mesura de rescat per salvar el negoci de la Banca amb diners públics, en una situació en la qual aquesta afronta un clar perill de fallida.
El pla no resoldrà la crisi del capitalisme
A més, el pla de rescat del govern del PSOE no només és una estafa, no solament és una transferència descarada de diners públics a mans privades, sinó que a més, no servirà per resoldre la crisi. De fet, malgrat la gran quantitat de diners públics que el govern posarà a disposició dels banquers, a la que cal sumar uns altres 21.000 milions d'euros que el govern regalarà als empresaris per rebaixes fiscals el 2009, les ingents quantitats de diners que ha injectat pel Banc Central Europeu, la recent rebaixa concertada mundial dels tipus d'interès, els "inversors" han respost amb caigudes brutals de la Borsa. Tot assenyala cap al mateix: el problema de fons no és de liquiditat (encara que la falta de liquiditat pot aguditzar la crisi) sinó la crisi del sistema capitalista en el seu conjunt. Es diu que amb aquests diners la Banca disposarà de més diners per prestar empresaris i particular, i així reactivar l'economia. D'aquesta manera, es vol transmetre la societat que el problema de la crisi és simplement de "liquiditat" i que aquesta mesura beneficiarà a "tots", empresaris i treballadors. Però el que està fallant és l'economia real, el que està fallant és el capitalisme com a sistema. Els empresaris no estan deixant d'invertir per "falta de liquiditat" sinó senzillament perquè no és interessant per als seus interessos particulars. Els empresaris no inverteixen per motius filantròpics sinó per aconseguir beneficis. Vincular els tancaments d'empreses a un problema de "falta de liquiditat" i partint d'això regalar diners públics a la Banca és una estafa descarada als treballadors. El que està demostrant la realitat és que l'interès privat dels capitalistes, siguin banquers o empresaris, no serveix com a motor per fer desenvolupar la societat.
Nacionalitzar la banca sota control obrer
La qüestió és concreta: què faran els banquers amb els diners que li donaran el govern? De veritat que l'utilitzaran per "crear ocupació" i "dinamitzar l'economia"? Què impedeix que l'utilitzi per pagar els seus propis deutes o per continuar especulant? Què els obliga a deixar diners per invertir en el sector productiu i no en Bons de l'Estat, la qual cosa no seria descartable? Els banquers no tenen una funció "tècnica" en l'economia sinó es mouen i actuen per interessos privats: deixar diners per treure beneficis, d'on sigui i com sigui. El govern diu que controlarà els diners que li dóna a la Banca. Com? És més, si fos així, senzillament els banquers no ho admetrien. Des de quan els banquers, o els empresaris, acceptaran que se'ls digui on han de posar els "seus" diners, encara que siguin els diners que els regalen l'Estat? Seria un atac directe a la sacrosant propietat privada. Pensar que a partir d'ara els banquers es comportaran d'una altra manera per les "lliçons" de la crisi és una estupidesa. L'única manera de controlar la destinació dels diners de la Banca, ara nodrida amb més diners públics, és amb la nacionalització de la Banca sota control obrer.
En el fons, el rescat estatal de la Banca, una cosa que s'està produint al món sencer, està demostrant que la societat no necessita banquers ni empresaris per funcionar. Però el més escandalós de la situació és que la intervenció de l'Estat, tal com s'està portant ara, amb criteris purament capitalistes, no s'està utilitzant per apartar les mans d'aquesta minoria d'irresponsables hiperrics de les principals palanques de l'economia i que estan portant la societat al desastre, sinó per garantir que continuïn fent negocis.
Els diners que el govern està regalant als banquers són una despesa totalment improductiva i innecessària des del punt de vista dels interessos de la majoria de la societat. Serà una pesada càrrega que finalment haurem de pagar els treballadors per la via dels retalls de les despeses socials, més taxes i impostos sobre els serveis públics i d'un empobriment general de la societat, encara que els rics continuaran sent cada vegada més rics. Per cert, al llarg dels últims anys els banquers van obtenir beneficis històrics. Els cinc grans bancs van tenir un benefici de 17.416 milions el 2006 i 21.000 milions el 2007. Allà tenim una excel·lent font de "liquiditat" que ha engrossit les butxaques d'uns quants milionaris i que podria ser molt útil per fer créixer l'economia, invertir en despesa social, etc.
Amb el pla de rescat a la Banca el govern de Zapatero, que ha estat recolzat pel PP, s'està retratant. Lliurar una enorme quantitat de diners públics als banquers mentre aquests mateixos banquers continuen saquejant el pressupost de les famílies amb hipoteques cada vegada més insostenibles. Això es diu una "sortida d'esquerres" per a la crisi?
El que hauria de fer un govern elegit pels treballadors davant d'una crisi com la que estem vivint, amb efectes dramàtics per a milions de persones, és utilitzar els diners públics no per donar-lo als banquers sinó per garantir un subsidi de desocupació indefinida per a tots els aturats, per incrementar dràsticament les despeses en la sanitat i l'educació pública. En comptes de salvar els banquers de la crisi el govern hauria de salvar el conjunt de la societat d'aquests banquers, que són els autèntics responsables de la crisi i els principals beneficiaris d'aquest injust i ineficaç sistema capitalista.
Sol amb la confiscació de les grans fortunes acumulades amb l'especulació i la suor dels treballadors i la nacionalització de la banca i dels monopolis sota control obrer es podria fer front a la crisi. Amb la desocupació massiva i els salaris miserables el capitalisme demostra que és incapaç d'aprofitar la font de riquesa única i il·limitada que té la societat: el treball humà. Per què hi ha d'haver desocupació, què impedeix utilitzar la capacitat productiva de milions de persones, milers de milions d'hores, una quantitat infinita de coneixement, de talent, de creativitat? Què no es podria fer, què no es podria construir, què no es podria organitzar si tots els recursos fonamentals de l'economia estiguessin regits pel criteri de l'interès general i no pel d'una minoria de propietaris dels Bancs i els grans monopolis? És en la propietat privada dels mig de producció on hi ha els límits de la societat, aquí i al món sencer.
El socialisme és l'alternativa
Darrere d'aquest pla de rescat s’amaga una idea que rebutjem frontalment: la que en aquesta crisi "estem tots al mateix vaixell", "tots tenim els mateixos interessos". No hi ha mentida més gran que aquesta. Aquesta crisi, que és la major crisi del capitalisme des dels anys 30, només té dues sortides: si el capitalisme es manté hi haurà una destrucció brutal de la riquesa social, un empobriment major de la societat, un increment encara més insultant de la desigualtat, una degradació increïble de les condicions de vida de la classe obrera: aquesta és l'única i autèntica "sortida" de la crisi que preparen els banquers i els empresaris. L'altra alternativa és el socialisme, és a dir, l'organització de la societat mitjançant un pla que beneficiï la immensa majoria de la població. No seran possibles sortides parcials i intermèdies. La lluita per la transformació socialista de la societat té un gegantí punt de suport al seu favor, la força real de la classe obrera, autèntica i única font de tota riquesa. Només cal prendre a les nostres mans el que ja és nostre. Organitzats amb un programa autènticament socialista, podrem. Uneix-te al Corrent Marxista Militant – El Militante.
