El pitjor episodi de sequera en 60 anys està tenint efectes devastadors entre la població de la banya d’Àfrica, amb més 12 milions d’afectats per la fam. Però la situació terrible que s’està vivint a Etiòpia, Somàlia i Kènia, no es pot atribuir només a un cataclisme natural. En el cas d’Etiòpia, empreses de diferents llocs del món, especialment de Malàisia, Itàlia i Corea, tenen arrendades milions d’hectàrees a l’oest i al sud del país.

 

Com ens revela un article de Jeune Afrique de finals de juliol, l’empresa italiana Fri-El Green Power, té arrendades 30.000 hectàrees prop del llac Turkana, a la vall de l’Omo, per conrear palma d’oli (per fer biocombustible). Sobre la vall del riu Omo s’han construït dues preses i una tercera està en construcció, amb el que serà una de les més grans construccions hidroelèctriques a l’Àfrica. Tot això s’ha fet per afavorir la irrigació de terrenys que s’estan arrendant a companyies estrangeres destinades a la producció per a l’exportació. Ja són 3,6 milions d’hectàrees les arrendades a l’oest d’Etiòpia, per períodes que van dels 30 als 100 anys, a un preu mitjà de 4,30 euros!!! per Ha i any.

 

S’està expulsant a desenes de milers de camperols de les seves terres, provocant el desplaçament de poblats sencers als que se’ls ha pres el seu mitjà de subsistència, les terres, per oferir-se-les a bon preu a companyies estrangeres. El capitalisme i el saqueig colonial del continent africà no s’atura.

 

Mentre que un empresari indi disposa de 300.000 hectàrees a Etiòpia, un nen de vuit anys treballa per 0,70 euros al dia arrencant les males herbes al mig del camp de canya de sucre. Resulta més barat que qualsevol herbicida.

 

Moçambic, Ghana, Sudan, Mali, Tanzània, Kènia... també han arrendat milions d’hectàrees a empreses estrangeres. A Tanzània el govern de l’Aràbia Saudita ha adquirit 500.000 hectàrees per a produir arròs i blat per a l’exportació. Al Congo el 48% del territori agrícola és en mans d’empreses estrangeres. I a Moçambic, tenen arrendades més de 10 milions d’hectàrees.

 

Tot això promogut per les agències de l’ONU, la FAO, la UNCTAD, el Banc Mundial... que ara vesaran llàgrimes plenes de cinisme i hipocresia davant els efectes devastadors de la sequera... i de l’espoli colonial que ells afavoreixen.