Una derrota del PNB a les eleccions de la CAV el proper 21 d'abril és una possibilitat real. Les polítiques de privatitzacions salvatges, de destrucció de la sanitat i l'educació públiques, els escàndols de corrupció o la repressió creixent contra lluites obreres i socials li estan passant factura. El nerviosisme dels dirigents és molt evident.
És doncs el moment d'accelerar la caiguda del Partit dels Negocis Bascos, no de donar-li oxigen, no de considerar-lo un possible aliat. El PNB, com ha demostrat l'experiència, és un enemic declarat de la classe obrera i el jovent d'Euskal Herria, però un soci molt fiable per a la burgesia espanyola i les clavegueres de l'Estat.
Lluita de classes i estratègia de la burgesia basca
La possibilitat de derrotar el PNB és, per sobre de tot, conseqüència de l'ascens de la lluita de classes a Euskal Herria, amb els treballadors a l'ofensiva, mobilitzats als carrers, impulsant el 56% de les vagues que es produeixen a tot el Estat, amb confiança en les pròpies forces. Lluites que en molts casos s'han saldat amb victòries importants.
L'existència d'un moviment sindical combatiu, encapçalat per ELA, LAB i ESK, que ha impulsat dues vagues generals aquests quatre anys, i desenes de conflictes molt radicalitzats com Tubacex, Mercedes Benz i Michelin, el metall de Biscaia i Àraba, el sector públic al País Basc i Nafarroa, les vagues de les netejadores del Guggenheim i de les treballadores de residències de Biscaia, SAD, TUVISA, etc…, ha estat clau. La mateixa convocatòria de la vaga general feminista el 30 de novembre passat n'ha estat un bon exemple també. Una vaga construïda i convocada des de baix, de manera militant, amb l'adhesió de 1.500 Comitès d'Empresa, i al marge de les direccions burocràtiques de CCOO i UGT i de la política militant de desmobilització i pau social.
Per descomptat, la mobilització constant del jovent, amb vagues estudiantils molt potents, contra la repressió policial, pel dret a l'habitatge digne, contra la precarietat o la destrucció climàtica.
La burgesia basca ho sap tot això. Per això mateix està actuant en dos plànols. Primer, intenten renovar la seva desgastada imatge amb un jove candidat, Imanol Pradales. Però no enganyen ningú. El personatge que han triat és més del mateix, fet a mida de la patronal, titular de fins a 7.200 accions de Sacyr, impulsor de grans projectes de construcció d'infraestructures crítiques per al medi ambient, com l'ampliació de l'autopista Supersur de Bilbo, i que beu de les millors tradicions corruptes i clientelars del PNB.
Un perfil que permetrà continuar estrenyent els vincles del PNB amb el règim sionista genocida de Netanyahu, garantint lucratius negocis a grans empreses basques com CAF o el grup Mondragón, i amb la indústria militar israeliana, provada en combat, és a dir, als territoris ocupats, de cara a enfortir i subministrar instruments per a l'acció repressiva de l'Ertzaintza, el seu braç armat i que mimen perquè l'utilitzaran a preu fet.
Segon i molt important. Si el PNB s'ha pogut mantenir a Ajuria Enea ha estat gràcies al suport i la participació en el seu Govern del PSE, amb consellers des de fa vuit anys. I aquest és precisament el quid de la qüestió: que el PSOE de Pedro Sánchez ha assegurat el suport incondicional al PNB a la CAV a canvi del suport d'aquest últim a la seva investidura a Madrid. Un fet que saben perfectament Otegi i la direcció de EH Bildu.
L'avenç d'EH Bildu i els perills de la deriva cap a la socialdemocràcia
En aquest context, EH Bildu apareix com l'única alternativa a l'esquerra al terreny parlamentari davant del PNB i els seus socis, i no deixa de beneficiar-se de la gran conflictivitat social i laboral d'aquests anys.
Una lluita de classes molt viva que ja hem assenyalat, i s'està reflectint en tots els terrenys, a les mobilitzacions massives contra el genocidi a Gaza per tot Euskal Herria, a la vaga estudiantil feminista convocada per les nostres companyes i companys d'Ikasle Sindikatua el 8M, i sobretot amb el sorgiment de GKS i del Moviment Socialista impulsant mobilitzacions juvenils massives als carrers i desafiant obertament EH Bildu amb un llenguatge comunista i internacionalista.
Per això els intents dels dirigents abertzales d'explicar el seu ascens electoral pel seu gir polític cap a posicions “pragmàtiques i fins i tot conservadores”, és a dir, netament socialdemòcrates, no es correspon amb la realitat. L'increment del suport no és per aquest motiu. És el fruit del col·lapse complet de l'espai de Podem a Euskal Herria i de la radicalització de la lluita obrera i juvenil.
L'avenç electoral d'EH Bildu és innegable, i fins i tot podria ser la força més votada en aquestes eleccions. Una realitat que evidencia l'enorme potencial existent per aixecar una alternativa revolucionària anticapitalista de combat.
Però aquesta realitat també presenta una altra cara, i aquesta cara no és positiva. Cal dir-ho honestament.
Una reflexió sobre tot el que està passant en l'àmbit d'aquesta esquerra suposadament alternativa al PSOE, incloent-hi EH Bildu, ens porta a una conclusió: en lloc de prendre el cel per assalt i confrontar amb els poders econòmics i polítics del sistema, fer avançar la consciència de classe i l'organització revolucionària, al final s'acaba assumint la lògica capitalista des del Consell de Ministres, les butaques parlamentàries i les regidories. I és així com es blanqueja l'agenda burgesa i de retallades que posa en pràctica la socialdemocràcia, i s'introdueix l'escepticisme apel·lant tota l'estona com de difícil és canviar la correlació de forces.
Podem, que a les eleccions generals de 2015 i 2016 va ser la força més votada al conjunt d'EH i també a la CAV, amb prop del 30% dels vots, s'enfronta avui a la seva completa desaparició a EH, seguint l'estela de Galiza, on va obtenir tan sols el 0,26% dels vots. I el mateix passa amb Sumar, la presència del qual al Parlament basc també és molt dubtosa.
Aquesta experiència és una advertència seriosa per a la direcció d'EH Bildu, i de Sortu, sobre quin tipus d'esquerra necessitem; si “possibilista i pragmàtica”, com assenyala el darrer document congressual de Sortu, o revolucionària, comunista i internacionalista, com plantegem des d'Ezker Iraultzailea.
Governar amb el PNB? Governar amb tots?
Tot i aquesta experiència, i del naufragi de la nova esquerra reformista a tot el món, el mateix Otegi, i la direcció d'EH Bildu, continuen insistint en aquesta via suposadament pragmàtica. Utilitzen l’enorme autoritat que acumulen, els anys de presó que han patit i la brutal repressió que han suportat.
Però aquesta autoritat es pot comprometre molt i generar una gran desafecció. La insistència a oferir-se, si guanyen les eleccions, a liderar un govern d'unitat nacional, comptant amb el PNB per avançar a l'agenda de l'"abertzalisme i el sobiranisme", i amb el PSE, Sumar i Podem per fer polítiques socials més d'esquerres, és intentar quadrar el cercle.
Apel·lar al PNB per lluitar pels drets democràtics d'Euskal Herria, per l'autodeterminació i la independència, és simplement negar-se a reconèixer el que ha passat aquests anys decisius. És que el PNB no es va situar sempre amb l'Estat espanyol, els jutges i els policies contra Batasuna i a favor de les lleis repressives d'excepció? Potser no es van oposar activament a l'aixecament revolucionari del poble català tant el 2017 com el 2019? El mateix Urkullu va qualificar el referèndum del 2017 d'“irresponsable”, assenyalant que “no es pot prendre seriosament com a base legal i legítima per dur a terme la independència”, i actuant com a intermediari del Govern de Rajoy de cara a frenar sigui com sigui aquesta lluita exemplar.
D'altra banda, l'aliança amb el Govern PSOE-Sumar, i abans amb Podem, no ha frenat el creixement sagnant de la desigualtat mentre els grans capitalistes es fan d’or, ni ha evitat que s'aprovin els pressupostos generals de l'Estat més militaristes de la història, amb el vot favorable d'EH Bildu. Tampoc no ha permès derogar la Llei Mordassa, mantenint-se una dura política repressiva contra els drets democràtics, i exacerbant un furibund espanyolisme contra Euskal Herria, Catalunya, o Galiza. I tampoc ha frenat les polítiques otanistes i imperialistes de Pedro Sánchez i els seus socis, ja sigui a Ucraïna, al Sàhara, o ara a Gaza.
Tot i que EH Bildu ha votat per la ruptura de relacions amb Israel, hem conegut que un dels seus diputats, Jon Inarritu, és un convençut sionista que va signar un manifest contra el boicot a Israel assenyalant que l'Estat sionista “és referència dels pobles que lluiten per la seva sobirania” i es vanagloriava dels negocis d'empreses basques amb aquest règim criminal. Una posició que hauria de suposar la seva exclusió immediata d'EH Bildu.
Amb votar no n'hi ha prou. Cal organitzar-se i lluitar per la revolució socialista
Centenars de milers de treballadors i joves votaran EH Bildu tant per colpejar el PNB i la reacció espanyolista del PP i Vox, com també una esquerra governamental que fa discursos contra la ultradreta des del Govern, però que en els fets, en les seves polítiques, no fan més que plegar-se als dictats de la patronal, de l'aparell de l'Estat i de l'imperialisme nord-americà.
Des d'Ezker Iraultzailea ho tenim clar. No ens posem de perfil, no som abstencionistes, i per això demanem un vot crític per a EH Bildu. Els comunistes revolucionaris, els leninistes, mai no hem fet bandera de l'abstencionisme, però tal com hem repetit fins a la sacietat, votar no és suficient ni de bon tros.
Si es vol combatre el govern del PNB-PSE i les seves polítiques privatitzadores, antiobreres i repressives, només hi ha un camí: enfortir la mobilització als carrers, unificar les lluites, i aixecar una alternativa revolucionària de combat, internacionalista i anticapitalista, que defensi sense embuts un programa comunista.
Una derrota electoral del PNB, i del PSE, suposaria un toc d'alerta, omplint de més confiança la classe treballadora a Euskal Herria, i animant també amplis sectors de l'avantguarda que lluita a la resta de l'Estat. Però governar tant sí com no, acceptant la lògica capitalista, ja sigui amb el PNB o el PSE, és un camí al desastre.
Els que ens reivindiquem comunistes revolucionaris tenim l'obligació de construir les nostres forces en tots els terrenys. Des d'Ezker Iraultzailea rebutgem frontalment el cretinisme parlamentari, el fetitxe de les institucions burgeses, però també marquem distància amb el cretinisme antiparlamentari, esquerranista, el mateix que s'absté de defensar una política comunista dins dels sindicats obrers, o en els moviments de masses on els revolucionaris encara som una minoria.
És hora de confrontar ideològicament i construir amb seriositat les forces que puguin inclinar la balança a favor de la classe treballadora. Volem i necessitem aixecar una alternativa comunista a Euskal Herria, a l'Estat espanyol i a tot el món. Però el programa, les tàctiques i l'estratègia per construir aquesta alternativa es prova en els grans esdeveniments que afecten la nostra classe.
Organitza't a Ezker Iraultzailea, uneix-te als comunistes revolucionaris
El nostre Programa:
– Elevació de l'SMI a 2.000 euros al mes. Ja n'hi ha prou de beneficis rècords de l'Ibex a costa de robar-nos i explotar-nos! Reducció de la jornada laboral a 32 hores setmanals. Derogació íntegra de les contrareformes laborals i de les pensions. Jubilació als 60 anys.
- Per una assegurança de desocupació de 2.000 euros al mes finançada amb impostos a les grans fortunes i la banca.
- Expropiació forçosa dels habitatges buits a mans dels grans tenidors, bancs i fons voltors, i creació d'un parc d'habitatge públic amb lloguers socials no superiors al 20% de l'SMI. Anul·lació per llei de tots els desnonaments.
- Per garantir una vida digna i la plena ocupació, nacionalització de la banca i els grans monopolis sota control dels treballadors.
- Pla de xoc per rescatar l'ensenyament públic. Gratuïtat total de l'educació des d'infantil a universitat i FP. Ni un euro del pressupost públic per a la privada i concertada. Per una educació 100% pública i euskaldun! No a la nova Llei d'Educació de la CAV!
- Sanitat 100% pública, digna, gratuïta i universal per a tothom.
- Derogació de la Llei d'estrangeria i dels CIE. Combatre el racisme atorgant tots els drets als immigrants i les famílies.
- Contra la violència masclista, la justícia patriarcal i la discriminació LGTBI. A igual feina, igual salari. Dret a l'avortament lliure, gratuït i a la sanitat pública. Necessitem educació sexual a les aules ja. Plens drets per a la comunitat trans.
- Frenar la catàstrofe mediambiental: per una planificació socialista, ecològica i sostenible de l'economia. No als macroprojectes del PNB!
- Amnistia per als presos polítics bascos i derogació de les lleis i els règims penitenciaris d'excepció. Fora la Llei Mordassa, els muntatges i la violència policials!
- Dret a l'autodeterminació per a Euskal Herria i les nacions oprimides. Fora la monarquia franquista! Per la república socialista.
