Per la unitat d'acció sindical. UGT i CCOO han de trencar les negociacions amb el govern i estendre la vaga a tot l'Estat

 

Els fets de les últimes setmanes han deixat clar que el Govern de Zapatero ha cedit a la pressió del gran capital "pesi a qui pesi" i fins i tot a costa d'immolar-se. En les reunions de Zapatero amb els màxims representants de la Banca i les grans empreses s'ha compromès, sota la seva supervisió, a aplicar contundentment un pla exhaustiu de retallades socials per a guanyar la confiança " dels mercats".  El PNB ha arribat a un acord global amb Zapatero per a què en el que queda de legislatura pugui aplicar aquesta bateria de retallades, i el PP solament espera que el Govern faci el treball brut i caigui com una fruita madura, perquè la dreta pugui continuar amb la demolició de l'estat del benestar i de les conquestes històriques de la classe treballadora.

 

Retallades generalitzades de les conquestes socials

 

El Govern, després d'aprovar la contrareforma laboral més lesiva contra els treballadors de les últimes dècades, ha continuat adoptant mesures a favor de les grans empreses i la banca: ha privatitzat AENA i la gestió dels aeroports a més de les apostes de l'Estat. El seu calendari de privatitzacions s'estén també a la sanitat i l'educació... Han aprovat uns Pressupostos Generals de l'Estat que congelen les pensions i la despesa social, i redueix considerablement els salaris dels funcionaris. Han augmentat els impostos indirectes que més carreguen a la classe treballadora, com l'IVA que puja al 18%. I tot això mentre l'atur afecta ja a 4,6 milions de treballadors, i la inflació se situa gairebé al 3% minvant el poder adquisitiu de la majoria de la població.

La situació és cada dia més insuportable per a centenars de milers de famílies obreres. La morositat, els desnonaments i les cues en els menjadors assistencials creixen sense parar. La crisi que els capitalistes han generat l'estem pagant els més febles, els de sempre, mentre els beneficis de la patronal, en plena crisi, creixen de forma espectacular gràcies a aquestes mesures. Els beneficis de les grans empreses el 2010 han estat rècord. Durant el 2010 el sou mig de cadascun dels membres dels consells de l'Ibex va ser de 699.000 euros anuals. El dels alts executius de 2,7 milions d'euros. A ells, que no paguen tot just imposts, se'ls retalla l'impost de societats i el de transmissions patrimonials i se'ls facilita les SICAV i altres mecanismes perquè segueixin evadint capitals.

 

Augment de l'edat de jubilació als 67 anys

 

El Govern, seguint els dictats de l’FMI i els grans capitalistes, està decidit a augmentar l'edat de jubilació fins als 67 anys i retallar les pensions entre un 20 i un 25% a l'incrementar el període de còmput amb l'objectiu de potenciar la seva privatització. Un atac sense precedents que es completa amb la intenció d'acabar amb la negociació col·lectiva en benefici dels empresaris. La patronal demanda que s'acabi amb la ultractivitat dels convenis que mantenen la seva vigència fins a la signatura d'un nou conveni. En una època on la patronal es nega a signar convenis que no continguin retallades i augments de jornada i flexibilitat, volen  utilitzar les clàusules de despenjament per a treure efectivitat a la negociació col·lectiva. El seu objectiu: potenciar a curt termini els convenis d'empresa enfront dels d'àmbit superior, i a més llarg termini eliminar la negociació col·lectiva mitjançant contractes individuals aprofitant-se d'un atur del 20% -que reconeixen que serà crònic-  per a eliminar drets fonamentals dels treballadors.

Però aquests no són les úniques agressions que estan damunt de la taula. Al desembre van aprovar per decret potenciar les ETTs reconvertides en "agències privades de col·locació", es van eliminar les ajudes per fill de 2.500 euros... Al febrer s'eliminen les ajudes de 426 euros que afecta a més de mig milió de desocupats. Després que l'anterior reforma laboral s'hagi demostrat un rotund fracàs volen una altra reforma que generalitzi encara més l'acomiadament barat.

 

No al pacte social

 

El Govern ha dut a les direccions de CCOO i UGT a les taules de negociació per a implicar-los en la seva política de retallades. A pesar que al desembre CCOO i UGT anunciessin que es convocaria una vaga general si s'aplicava la jubilació als 67 anys, ara han retrocedit i han proposat un pacte on entri també la patronal, que lògicament ha acceptat gustosament. Cándido Méndez i Toxo estan cometent un gravíssim error negant-se a donar continuïtat a la mobilització, i lluny de resoldre res amb la seva actitud augmentaran els apetits i l'audàcia de la patronal. Aquí no hi ha cap negociació. Es tracta de la dictadura del gran capital. És empassar-se tot el que volen com demostra que hagin posat dates a l'aplicació de les seves contrareformes i que Zapatero hagi ratificat davant els grans empresaris que hi haurà reformes sí o sí per decret. La política que estan duent les direccions d'UGT i CCOO és un suïcidi i han de rectificar immediatament. És necessari frenar aquests atacs contra els drets fonamentals dels treballadors i les seves famílies a través de la mobilització més massiva i contundent, o en cas contrari hi haurà moltes més retallades els pròxims mesos. Zapatero parla de cinc anys de" reformes" d'aquest tipus que lluny de representar una sortida a la crisi econòmica, destrossaran encara més el poder adquisitiu, augmentant l'atur i la misèria de la classe obrera.

 

27 de gener Tots a la vaga general a Euskal Herria!

 

En aquesta situació la majoria sindical basca, ELA, LAB, ESK, HIRU, CGT i la CIG a Galícia han convocat vaga general per al pròxim 27 de gener. La convocatòria de vaga general per part de la majoria sindical basca en aquesta situació és un pas endavant, i ha de servir per a treballar de forma decidida a favor de la unitat d'acció de totes les organitzacions sindicals i obligar a CCOO i UGT a rectificar la seva estratègia. Per això no pot tornar a passar el que va passar després de la reeixida vaga general del 29 de Juny, que es cridi a lluitar empresa per empresa en la negociació col·lectiva i no es donés suport la vaga del 29 de setembre convocada en tot l'Estat. LAB va donar les vagues generals a França i a Portugal Per què no la del 29S que ens afectava directament a tots els treballadors bascos? Els interessos generals del moviment obrer han de col·locar-se per sobre de qualsevol altra consideració i això exigeix la màxima unitat d'acció. Òbviament, treballar per la unitat d'acció en uns moments que les direccions de CCOO i UGT estan de nou empantanegades en negociacions amb el govern, que són un complet error, exigeix de la majoria sindical basca una crida companya i fraternal a la base d'aquestes organitzacions, perquè en les empreses donin suport la vaga del 27 de gener i pressionin als seus dirigents perquè trenquin amb la política de pacte social i se sumeixen a la lluita, estenent la convocatòria a tot l'Estat.

 

Estendre la lluita, defensar una alternativa socialista

 

Els treballadors avui som més i més forts, però sense organització som carn d'explotació. Fa falta  estar organitzats i tenir un programa alternatiu al capitalisme. El paper de les organitzacions polítiques i sindicals de la classe treballadora és més vital en els moments de crisis del capitalisme, per això la burgesia ataca als sindicats amb ferotgia si presenten batalla. Solament volen a les organitzacions obreres si els serveixen per a frenar el moviment i desmobilitzar a la classe obrera. Per això necessitem recuperar aquestes organitzacions com instruments de lluita per a acabar amb aquest sistema injust i avançar cap al socialisme. La lluita dels treballadors grecs, francesos, portuguesos, irlandesos...és la nostra mateixa lluita; per això la vaga del 27 de gener ha de servir per a aixecar al moviment obrer i estendre la mobilització fins a derrotar els plans d'ajustament dels governs procapitalistes, amb una nova una vaga general de 48 hores en el conjunt de l'Estat espanyol i la convocatòria d'una vaga general a tota Europa amb un programa autènticament socialista per a transformar la societat.

 

    * Jubilació als 60 anys amb el 100% del salari amb contractes de relleu, mantenint l'estabilitat en l'ocupació.

 

    * Reducció de la jornada laboral a 35 hores sense reducció salarial. Contra l'atur: repartiment del  treball.

 

    * Salari Mínim de 1.100 euros al mes a partir dels 16 anys.

 

    * No a la reforma laboral.

 

    * Defensa de l'empresa pública. No a les privatitzacions. Defensa de la Sanitat i l'educació públiques. 7% del PIB per a educació.

 

    * Un lloc de treball o subsidi d'atur indefinit igual al SMI fins a trobar treball.

 

    * Derogació de la Llei d'Estrangeria. Plens drets laborals i ciutadans per als immigrants.

 

    * Cap restricció en els nostres drets d'expressió, reunió i vaga. No a la Llei de Partits.

 

    * Nacionalització de la banca i els monopolis sense indemnització sota control obrer. D'aquesta forma es podria planificar democràticament l'economia en benefici de la majoria de la societat.

 

    * Pel dret d'autodeterminació de les nacionalitats històriques. Per una Federació socialista de nacionalitats ibèriques

 

Uneix-te al Corrent Marxista Militant!

 


Militant