Prou impunitat franquista!

"Mentre em donava cops a l'estómac em va dir: 'Ara ja no pariràs més, puta'".

Lidia Falcón sobre les tortures de Billy el Niño.  

"Billy el Niño em va trencar la cara a cops de puny (...) Com més preguntes em feien i més silenci guardava jo, més cops de puny em donaven. Recordo la seva cara. Semblava que gaudia amb allò. Tenia com cara de gust ".

Maria Rumin  

"Em va posar la pistola a la boca i va prémer el gallet. Va ser una simulació d'execució. Ho feia molt ".

Luis Miguel Urbán

Aquests són només alguns dels molts i colpidors testimonis que hem pogut escoltar de les tortures que realitzava Antonio González Pacheco, àlies Billy el Niño, membre de la Brigada Politicosocial, la policia política franquista. Va entrar en aquest cos cap a la fi dels anys seixanta. I de la mà d'altres policies de Madrid, com Roberto Conesa, Saturnino Yagüe, Conrado Delso, es va "especialitzar" en el moviment estudiantil, en les organitzacions comunistes i a l'esquerra del PCE. Billy el Niño es va dedicar a torturar amb total sadisme -cops, puntades de peu, la banyera (ficar el cap del detingut a una galleda amb orina), amenaces de mort a punta de pistola- a un dels sectors d'avantguarda en la lluita contra la dictadura franquista durant aquells anys, el jovent. A Madrid, tots els militants antifranquistes coneixien els seus mètodes criminals, i el seu nom ha quedat gravat a la memòria de tota una generació de lluitadors.

Retirada immediata de les condecoracions

Doncs bé, després de la intervenció al Congrés dels Diputats de Pablo Iglesias exigint la retirada de la condecoració al mèrit policial concedida a aquest torturador el 1977, i després de la negativa a fer-ho i les provocadores declaracions per part de l'exministre de l'Interior del PP, José Ignacio Zoido, assegurant que "ningú ha sol·licitat que es retiri aquesta condecoració", s'ha descobert el pastís. Gràcies a una petició de diverses associacions memorialistes i de la periodista Cristina Fallarás, ens hem assabentat que aquest sinistre personatge va ser mereixedor no d'una sinó de quatre medalles al mèrit policial, ni més ni menys.

La primera d'elles, amb distintiu vermell i que li permet gaudir d'un increment del 10% a la seva pensió, se la concedeix el règim franquista el 20 de Juliol de 1972. La segona se la va atorgar el govern d'Adolfo Suárez, el 13 de Juny de 1977, després de l'alliberament del president del Consell d'Estat, Antonio María de Oriol, i el tinent general Emilio Villaescusa, segrestats pels GRAPO. Aquesta condecoració, aquesta vegada amb distintiu de plata, augmenta la seva pensió un altre 15%. La tercera, també amb distintiu vermell, li va ser concedida pel Ministeri de l'Interior el 10 d'Octubre de 1980. I la quarta, de plata, és del 30 de març de 1982, i es va concedir a tota la Brigada d'Informació. Així és la democràcia burgesa!

Billy el Niño va reclamar per via judicial els beneficis d'aquesta última, quan ja gaudia dels de les altres tres medalles, perquè tot i formar part d'aquesta brigada no se li havien abonat les quantitats aparellades a la condecoració. El més escandalós és que una sentència judicial del Desembre de 2010 (!!) va reconèixer els efectes econòmics corresponents. És a dir, que no només els primers governs de l'anomenada Transició, sinó que l'actual justícia ha permès a aquest torturador viure a cos de rei, amb un plus en la seva pensió del 50%. Sense cap mena de dubte, una pensió ja de per si quantiosa, ja que després de deixar el cos de policia al 1982, González Pacheco va ser contractat com a agent de seguretat per empreses com Renault.

Que es jutgin d'una vegada els crims de la dictadura!

Ara, el ministre d'Interior del govern del PSOE ha declarat que "s'està estudiant la normativa per a la retirada" de les medalles i plora llàgrimes de cocodril per les víctimes del franquisme. Però cal recordar, i això també és part de la memòria històrica, que durant els anys de la Transició els dirigents socialdemòcrates, igual que els estalinistes, van ser ferms defensors de la Llei d'Amnistia, que impedeix a l'actualitat poder jutjar els crims del franquisme a casa nostra. I quan van arribar al poder amb majoria absoluta el 1982, què van fer? Una de les reivindicacions del seu programa era la depuració dels elements reaccionaris de l'aparell de l'Estat. No obstant això, no només no els van depurar ni els hi van treure totes les medalles i privilegis, sinó que molts d'ells van seguir ascendint en l'escalafó policial. El torturador franquista Martínez Torres va arribar a ser Comissari General d'Informació; Manuel Ballesteros, cap de la BPS a Bilbao a finals de la dictadura, es va convertir en director del Gabinet d'Informació del Ministeri de l'Interior, sota la direcció de José Barrionuevo i Felipe González, en ple auge dels GAL. I així, desenes i desenes de casos.

Amb la Llei de Memòria Històrica, el govern de Zapatero no només no va permetre que es jutgessin els crims del franquisme al l'Estat espanyol, sinó que el prefaci d'aquesta llei és una defensa a ultrança de la Transició i de la Llei d'Amnistia. I fa uns mesos, davant la petició d'Units Podem de derogar aquesta llei el PSOE va votar, al costat del PP, en contra.

La iniciativa de recollir signatures exigint la retirada de la medalla a Billy el Niño ha estat un gran èxit, en pocs dies es van reunir gairebé 500.000. En aquests últims anys hem vist com les víctimes del franquisme han hagut d'anar a l'Argentina per a demanar justícia pels crims de la dictadura, i com s'han mobilitzat de forma contundent per a aconseguir veritat, justícia i reparació. No obstant això, el PP, fidel hereu del franquisme, ha impedit qualsevol iniciativa en aquest sentit.

Si realment s'acaba retirant les condecoracions a Billy el Niño (igual que si es retiren les restes de Franco del Valle de los Caídos) serà fruit de la forta pressió social per a acabar d'una vegada per totes amb la vergonyosa impunitat del franquisme.

El PSOE està fent una sèrie de gestos de complicitat cap a les víctimes del franquisme. Però això és insuficient. Portem esperant més de 40 anys per a veure els criminals franquistes a la presó. Perquè no només va ser Billy el Niño, sinó que l'aparell policial i militar franquista aplicava la tortura i la repressió contra tots aquells que lluitaven contra la dictadura. I moltes d'aquestes tècniques de tortura s'utilitzen a l'actualitat. En els últims anys hi ha hagut milers i milers de denúncies de casos de tortura, que han quedat totalment impunes. Per això una política de memòria històrica real, i no de gestos, exigeix ​​que es jutgin els crims franquistes al nostre país i que es depuri l'aparell de l'Estat d'elements reaccionaris i torturadors. Volem a tots els Billy el Niño d'aquest país entre reixes i sense condecoracions.


Militant