Prou ja de negar els nostres drets lingüístics i de maltractar la cultura popular!

Ja està bé de promeses buides, oficialitat de l’asturià ja i de veritat!

El dissabte 16 d'octubre una marea humana de 30.000 persones va inundar durant hores el centre d'Oviedo en defensa dels nostres drets lingüístics i cultura popular al crit de "ya, ya, ya oficialidá". Una força poderosa que, una vegada més, es va alçar contra els atacs salvatges de la dreta i la inacció de la socialdemocràcia, que en quatre dècades no ha pres cap mesura real per acabar amb l’abandonament que viu la llengua.

La dreta franquista a l'ofensiva

Aquesta meravellosa mobilització es va convertir en una extraordinària resposta als insults, menyspreus i atacs furibunds de la dreta a aquesta reivindicació històrica de l'esquerra.

El debat suscitat arran de la possibilitat d'incloure l’oficialitat de l'asturià i el gallec-asturià en el marc de la reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Astúries ha provocat una vegada més un histerisme al més pur estil franquista. El Partit Popular, Ciutadans i Vox no han perdut ni un segon en llançar tota la seva bilis reaccionària desqualificant la llengua, la fala (gallec-asturià) i els que defensem el dret de tots i totes a conèixer-la, aprendre-la i poder-la fer servir amb normalitat i sense discriminació.

El catàleg de desqualificatius abocats contra la llengua i el seu reconeixement és infinit; des “el bable que nadie habla” de Casado en la seva recent visita (resposta immediatament amb el Trending Topic #fálaseasturiano), la llengua inventada, atemptat contra la llibertat, excentricitat lingüística, fins al “farfullo inventado por cuatro pelamangos” o “caballo de Troya para la batasunización de Asturias”.

Així s'expressava Javier Jové de Vox, i president de la Plataforma contra la Cooficialitat de l'Asturià. Aquest personatge, alhora que transcorria la magnífica mobilització a Oviedo, recollia firmes en ple centre de Gijón contra “el disbarat totalitari de la cooficialitat”.

El suposat suport de Fòrum Astúries en la seva desesperada lluita per la supervivència

Menció a part mereix l'oportunisme de Fòrum Astúries, el partit de dretes en procés de descomposició muntat per Álvarez Cascos després de sortir del PP. El vot d'un dels dos diputats, Adrián Pumares, es presenta com a decisiu ja que la suma dels vots del PSOE, IU i Podem es queda a un dels vint-i-set necessaris.

Les paraules de Pumares, mostrant-se favorable a l'aprovació de l'oficialitat (condicionat sempre aquest suport al model “d’oficialitat” que finalment proposi el PSOE i del qual encara se'n desconeixen els detalls) han estat respostes amb una campanya pública de Vox en contra seva. Pugnant pels vots d'extrema dreta que puguin arrencar de la base electoral de Fòrum Astúries, l'acusen de “venut” i han instal·lat enormes tanques publicitàries amb la cara ratllada al costat del missatge “Los progres quieren imponer a un millón de asturianos una lengua que no es la suya #CooficialidadNo”, contribuint a donar una aura de progressisme a aquests demagogs, hereus de Cascos, totalment immerescuda.

Una reivindicació històrica de l'esquerra menyspreada pel PSOE

Davant els atacs de la dreta, el president asturià, Adrián Barbón, es presenta ara com el gran defensor dels drets lingüístics del poble asturià. Res més lluny de la realitat dels darrers quaranta anys.

No va ser fins a l'últim congrés de la Federació Socialista Asturiana (FSA) al 2017 quan el PSOE va adoptar formalment la defensa de “l’oficialitat”, i tot i així en aquella legislatura, quan juntament amb IU i Podem comptaven amb els vots necessaris per fer-la realitat , van votar en contra al costat del PP, Fòrum Astúries i Ciutadans.

També ara, malgrat les grans proclames, condicionen els seus vots al suport que prestin la resta de forces favorables a l'oficialitat (IU i Podem) a totes les modificacions que incloguin la nova proposta d'Estatut d'Autonomia, encara per desenvolupar.

Per si això fos poc, la manca de claredat amb què Barbón parla d'una “oficialitat amable i voluntària” encara sense concretar, no ens pot fer més que desconfiar. Clarament el PSOE està utilitzant la defensa dels drets lingüístics com a part d'una estratègia per dotar-se d'un perfil progressista davant del descrèdit profund i l'enorme descontentament social que han provocat les seves polítiques entre la classe obrera i la joventut asturiana especialment copejada per la crisi. Una ràbia que bategava de fons en la gran manifestació del dissabte, on va tornar a destacar la participació del jovent, que va tornar a omplir els carrers després de més de dos anys de pandèmia i forçada pau social.

La lluita és l'únic camí per aconseguir l'oficialitat

Perquè l'aprenentatge i l'ús de l'asturià i el gallec-asturià esdevinguin un dret real, l'oficialitat s'ha de dotar de contingut i dels recursos materials necessaris, començant per un increment del pressupost en educació. La línia no només necessita ser defensada, sinó recuperada després de quaranta anys de maltractament i abandonament. Per això és imprescindible:

• La incorporació d’una assignatura obligatòria en tots els nivells educatius, amb càrrega docent en igualtat a la resta de les llengües.
• La creació de places i la dignificació de les condicions del professorat. Reconeixement de l’especialitat per opositar i acabar amb la interinitat que actualment és del 100% atès que no existeix especialitat.
• L'oferta pública de cursos gratuïts –inclosos dins de la pròpia jornada laboral en el cas dels i les treballadores públics–, per fer realitat el dret a poder aprendre la llengua independentment de l’edat i recursos econòmics, així com la seva presència i ús.

La lluita és l'únic camí i per això continuarem.