Israel i els EUA han començat la seva agressió imperialista criminal contra l’Iran i mitjans internacionals parlen de la mort d’Alí Jamenei i d’alts responsables del règim integrista de Teheran. Si això es confirmés, la transcendència política d’aquesta agressió obre un escenari insòlit.
Després de setmanes d’acumulació de poderoses forces militars nord-americanes, incloent portaavions i l’equivalent a dues flotes de guerra, l’exèrcit sionista de Netanyahu, en coordinació amb l’Administració Trump, ha bombardejat nombrosos objectius militars a Teheran i altres localitats del país, provocant més de 200 morts segons fonts de la Mitja Lluna Roja. També s’ha informat que els atacs amb míssils israelians han destruït una escola de primària a Minab, una ciutat de la província d’Hormozgan, al sud de l’Iran. La massacre pot haver deixat un balanç de més de 150 nenes assassinades.
El president nord-americà ha assenyalat que serà una intervenció “massiva” i ha apel·lat al poble iranià a aixecar-se i enderrocar el règim fonamentalista. També Benjamin Netanyahu, després de perpetrar un brutal genocidi contra el poble palestí a Gaza, d’annexionar-se amb les armes dels colons feixistes parts fonamentals de Cisjordània, d’ocupar el sud de Síria i bombardejar a discreció el Líban, ha proclamat amb l’arrogància de qui se sent impune que aquesta operació serà “molt més forta” i que no s’aturarà fins a “eliminar l’amenaça existencial que representa” l’Iran dels aiatol·làs.
Segons recull la premsa de tot el món, Trump ha promès l’“aniquilació” de la Marina, del programa nuclear i de míssils de l’Iran, i una “mort segura” per a tots els integrants de les Forces Armades, la Policia i la Guàrdia Revolucionària Islàmica que no es rendeixin. També ha reconegut que aquesta vasta incursió militar podrà implicar baixes de soldats nord-americans.
En definitiva, després de comprovar que l’anomenada comunitat internacional no movia ni un sol dit per a impedir aquesta agressió, que la UE ha mirat cap a una altra banda atorgant el seu vistiplau, i que Rússia i la Xina tampoc no han reaccionat en les vigílies de l’atac d’una altra manera que no hagi estat amb les tradicionals crides diplomàtiques a la negociació i al respecte a les regles del joc “del dret internacional”, Trump i Netanyahu s’han llançat a aquesta nova aventura militarista per tornar a modelar el mapa de l’Orient Mitjà a la mida dels seus interessos.
Després del que ha passat el 3 de gener a Veneçuela, del segrest del president Maduro i de la imposició d’un sistema neocolonial amb la col·laboració de Delcy Rodríguez i dels militars veneçolans, Trump ha pensat que és el moment de desencadenar un cop devastador sobre l’Iran. També especula que la brutal repressió que ha causat la mort de milers de persones a l’Iran el mes de gener ha debilitat prou el govern reaccionari dels mul·làs com per precipitar un aixecament intern, un cop d’Estat o el col·lapse del règim.
Però aquestes suposicions tenen un risc evident. No està clar que la cúpula fonamentalista no lluiti amb tots els recursos al seu abast, ni tampoc que la Xina permeti tan fàcilment un canvi de règim que suposi un avenç tan poderós dels EUA en un país amb el qual ha estret llaços econòmics i financers, i que constitueix una font de provisió de petroli tan important. Però tampoc no és cap secret que els moviments de l’imperialisme xinès en els últims mesos han estat consentir als EUA cops de mà en àrees estratègiques per a Washington i adoptar una línia d’equidistància i permissivitat evident.
Els arguments adduïts per Trump sobre la lluita contra el totalitarisme no enganyen ningú. Això no va de defensar la democràcia a l’Iran, la mateixa democràcia que Trump trepitja cada dia en sòl nord-americà. Això va dels interessos de l’imperialisme nord-americà en la seva pugna per l’hegemonia mundial contra el bloc liderat per la Xina i Rússia, i la determinació de la classe dominant nord-americana de colpejar amb totes les seves forces per no retrocedir més en l’escena internacional.
Tot i que encara és aviat per tenir un quadre complet de les operacions militars, les informacions parlen clarament que l’Iran ha respost l’agressió amb míssils contra Israel i les bases nord-americanes a Kuwait, Emirats Àrabs Units, Jordània, Qatar i l’Aràbia Saudita.
Una guerra de l’envergadura que fomenten Trump i Netanyahu no té precedents, però cal mirar les coses amb realisme. Després de les experiències catastròfiques a l’Afganistan i l’Iraq, està pràcticament descartada la intervenció de soldats nord-americans i d’Israel en territori iranià. Per tant, les accions es circumscriuran a bombardejos, òbviament amb la intenció de causar el màxim dany a les infraestructures militars i buscar decapitar el règim eliminant personatges clau. Però si l’enfrontament s’aguditza i els dirigents iranians responen amb contundència encoratjats per la Xina, l’agressió dels EUA i Israel pot precipitar un altre tipus de conseqüències per a l’imperialisme occidental.
Per exemple, la possibilitat de tancar l’estret d’Ormuz, amb què ha amenaçat l’Iran, i pel qual transita el 20% del petroli i del gas liquat del món, podria causar un terratrèmol en l’economia global. Si el conflicte es manté en el temps, les mobilitzacions contra la guerra imperialista també es poden multiplicar pel món àrab, per les principals capitals europees i, per descomptat, dins dels EUA, on el qüestionament de la política trumpista i la seva agenda totalitària ha sacsejat els carrers de Minneapolis i de nombroses ciutats.
Aquesta nova i brutal agressió imperialista dels EUA i el seu aliat nazisionista ha de ser condemnada i combatuda sense reserves. Els comunistes revolucionaris no mantenim una posició neutral: exigim el fi immediat d’aquest atac criminal i les mans de l’imperialisme fora de l’Iran. Tots aquells que des de l’esquerra donen cobertura a aquesta agressió, esgrimint el caràcter reaccionari del règim de Teheran, ajuden els plans imperialistes a la zona i a tot el món.
Acabar amb l’Estat teocràtic és una tasca que incumbeix les masses iranianes, que en aquests anys s’han aixecat una vegada i una altra contra els seus opressors. I aquesta lluita no ha de ser conduïda per forces contrarevolucionàries, com les del Xa Pahlavi, que és una titella de Trump i Netanyahu. La lluita contra l’integrisme, contra la burgesia iraniana, contra els militars corruptes que han ensangonat els carrers del país, ha de ser entaulada amb una política revolucionària, socialista i de classe.
L’objectiu no és reemplaçar uns botxins per uns altres, en aquest cas afins a Washington i Tel Aviv, sinó enderrocar el capitalisme, en aliança amb tots els pobles oprimits de la regió, i obrir el camí cap a una democràcia obrera i socialista, cosa que implica confrontar obertament contra la intervenció imperialista en marxa, denunciar els seus objectius reaccionaris i deixar clar el dret legítim a la defensa que té l’Iran.
Aquesta agressió s’intenta encobrir com una operació per impedir que Teheran pugui fer-se amb armes nuclears. I ho diuen potències nuclears com Israel, que ha arrasat Gaza amb un poder de destrucció equivalent al de diverses bombes atòmiques, i els EUA, els campions de la barbàrie imperialista i l’única nació que ha utilitzat armament atòmic contra població civil.
El dret internacional, com ha assenyalat Trump amb la seva transparència habitual i com han demostrat els nazisionistes massacrant el poble palestí, és una cortina de fum en favor de l’imperialisme occidental. Tornar a apel·lar-hi, com fa la UE o l’esquerra institucional, és una completa farsa.
Netanyahu, un criminal de guerra a l’alçada de Hitler i Mussolini, pot campar impune i decidir el futur de l’Orient Mitjà perquè respon als mateixos fins que persegueixen els seus mentors imperialistes occidentals.
L’escalada d’intervencions imperialistes i del militarisme, que recorda cada vegada més el que es va viure als anys 30 després de la imposició de la dictadura nazi a Alemanya, només podrà ser derrotada amb la mobilització revolucionària dels treballadors i oprimits de tot el món.
L’únic instrument efectiu contra el terrible genocidi a Gaza ha estat la solidaritat internacionalista, una rebel·lió global que es va estendre pels EUA, Europa, els països àrabs… i que va posar contra les cordes el govern nord-americà i els seus vassalls europeus. Ara, davant aquesta nova agressió i davant el perill d’una destructiva i terrible guerra regional, que pagarem amb milers de morts i més misèria els treballadors i els oprimits, cal aixecar de nou la bandera de l’internacionalisme i impulsar mobilitzacions de masses i vagues per paralitzar la maquinària de guerra nord-americana i sionista, i la de tots els seus aliats a la regió.
Una mobilització internacionalista que expliqui sense ambigüitat que aquesta nova i brutal agressió imperialista, així com l’ascens de l’extrema dreta bel·licista, és el mode natural de funcionament del capitalisme en aquesta època de decadència, i que només transformarem la situació en benefici de la humanitat aixecant la bandera de la revolució socialista.
A baix la guerra imperialista! Socialisme o barbàrie!
--
Declaració d’Esquerra Revolucionària Internacional del 13 de febrer, on realitzàrem una anàlisi en profunditat de la situació a l’Iran, del paper de Rússia i la Xina, i dels objectius que persegueix l’imperialisme nord-americà i el seu aliat sionista: L’Iran. Entre la repressió salvatge al poble i les amenaces d’intervenció imperialista.
