La repressió desfermada contra nosaltres aquest cap de setmana és absolutament indignant. Des del Sindicat d’Estudiants exigim la dimissió immediata de la Consellera i el cessament de Gran Marlaska, Ministre d’Interior, com a responsable últim de la repressió policial, així com dels agents implicats en aquesta agressió menyspreable. Ja n'hi ha prou de criminalitzar la nostra lluita! És evident que aquesta resposta reflecteix la desesperació i la por que la vaga indefinida ha deslligat en la Conselleria i en el Govern de Pérez Llorca. I no és per a menys perquè estem demostrant una força impressionant.
Després de 3 setmanes de vaga indefinida, tot i el menyspreu d’Ortí i els intents de manipular i trencar la nostra lluita desgastant-nos amb meses de negociació interminables, la nostra resposta ha sigut clara.
El 91% dels participants en l'última consulta hem rebutjat la proposta d'acord de la Conselleria. 3 de cada 4 docents diem NO a un acord de molletes i SÍ a seguir lluitant fins a que s’accepten totes les nostres reivindicacions.
La Conselleria ha intentat marejar-nos dividint les nostres reivindicacions i tractant-les per separat per a després no oferir més que molles que no acceptarem. Les seues propostes sobre ràtios, salaris, infraestructures, inclusió... No s’acosten de cap de les maneres a les reivindicacions que hem exposat en tantíssimes ocasions. No anem a cedir ni un pam fins a que ens donen el que és nostre.
Ni les seues maniobres ni la seua repressió poden amb nosaltres
Ortí dimissió!
Cal denunciar que tota la dilatació de les negociacions és una maniobra per desgastar-nos que no podem acceptar. La pressió i l’ànim dels docents és el d’anar a l’ofensiva i no caure en les seues estratagemes. L’ocorregut este cap de setmana ho mostra perfectament. Ens intenten traure del carrer i clavar-nos en casa. El que passa és que forcem que es reprenen les negociacions al cap de setmana. Ens tanquen el recinte de Conselleria i l’envoltem de mobilització i lluita. Que se n’adonen que no ens n’anem fins que es faça justícia amb les nostres demandes, unes demandes completament legítimes i possibles!
Altra vegada, qui ha impulsat esta resposta ha sigut un moviment que hem construït des de baix, que senyala correctament als dirigents que no és acceptable que donem per bona la resposta de Conselleria, ni les seues propostes vergonyoses, ni els temps que ens imposen de negociació. No poden passar-se hores en una suposada negociació i baixar amb les mans buides! Que se’ns prenga seriosament i si no hi ha una negociació seriosa per la seua part, ens alcem de la taula i incrementem la pressió als carrers! Més vaga indefinida, més manifestacions i més enfortir la lluita amb l’enorme quantitat de suport social que hem acollit.
Les suors fredes que estem provocant a la consellera Ortí i al Govern de Pérez Llorca són evidents. Però no únicament a ells! Perquè la nostra lluita està connectant profundament i animant a passar acció a altres zones. Les mobilitzacions del professorat a Catalunya o l’anunci a Madrid de preparar una vaga indefinida per al pròxim curs, han fet botar totes les alarmes i no sols als despatxos del PP. Per això quan ens plantarem com férem este cap de setmana, el PSOE està encantat d’ajudar-los i enviar la policia a agredir-nos i atemorir-nos. Però no fan altra cosa que donar-nos més raons encara per a seguir apretant.
Un pla de lluita per guanyar
Per una vaga general a tot el País Valencià!
Per això ara no podem afluixar ni deixar la mobilització penjant. De cap manera! Hem de fer tot el contrari. Si volem guanyar, hem de tindre un pla de mobilitzacions. Hem aconseguit convertir la nostra lluita en el major conflicte social del moment i això demostra quina és la verdadera correlació de forces.
Les mobilitzacions espontànies i totes les accions que s’estan organitzant en tot el territori del País Valencià estan desfent completament els plans de la Conselleria i passant per l’esquerra als caps dels sindicats. Esta és la força del meravellós moviment que hem construït i eixe és el camí per a vèncer: fer encara més força.
Per això, des d’Esquerra Revolucionària i el Sindicat d’Estudiants, pensem que cal continuar per eixe camí, generant la màxima pressió al carrer i responent amb la màxima contundència. I a més s’ha d’exigir als sindicats de classe- que estan a la mesa de negociació- que convoquen una vaga general de tots els sectors productius al País Valencià, per a poder utilitzar tota la força que ja tenim i per a deixar clar a Ortí i al Govern de Pérez Llorca que la classe treballadora valenciana no deixem ni un clivell en este mur que hem alçat per a defendre una educació pública digna. Posant tota la nostra força en acció guanyarem!
Contacta amb nosaltres per a seguir impulsant la lluita!
Afilia’t a Esquerra Revolucionària i al Sindicat d’Estudiants!
