Tenim la força per derrotar Ayuso!
Totes les expectatives s'han superat. Des de primera hora del matí del 14 d'octubre, les aules de l'ensenyament públic en la Comunitat de Madrid s'han buidat en una vaga històrica. Impulsada per centenars d'assemblees docents, per desenes de milers de professors i professores, i un moviment estudiantil a l'ofensiva, la força de la vaga en les dues primeres jornades s'ha visibilitzat als carrers, amb manifestacions multitudinàries que demostren les ganes d'anar a per totes i derrotar la política de demolició de l'ensenyament públic del PP i de la presidenta Ayuso.
En les setmanes prèvies l'ambient que es respirava en els centres era ja de determinació i molt ànim. Des de les ciutats obreres del sud de la Comunitat, Leganés, Móstoles, Fuenlabrada, Getafe, a les del corredor de l'Henares, Torrejón, Alcalà, a Parla i Coslada, passant pels barris de Carabanchel, Vallecas, Aluche, Moratalaz, San Blas, Hortaleza, Tetuán, Centro, Orcasitas, Villaverde… la mobilització docent s'ha deixat sentir amb una contundència extraordinària.Desenes de milers d'estudiants han secundat la vaga indefinida proposada pel Sindicat d'Estudiants en unitat d'acció amb Menos Lectivas, CCOO, CGT i la resta dels sindicats del professorat, i la presència estudiantil s'ha notat moltíssim, tant en els piquets com en la concentració de Sol a les 12h i, especialment, en la massiva manifestació de la tarda.
Aquesta lluita la guanyaremDes que va començar la jornada del 14, els piquets en els col·legis i instituts van tenir una tasca: celebrar l'èxit de la vaga i organitzar les forces per a omplir les principals artèries de la ciutat de samarretes verdes. Les imatges de milers de professors i professores concentrats a les portes dels centres, i les cares d'alegria i d'emoció ho deien tot. Aquesta vaga ja era un triomf sonat, secundada per més del 80%.
Immediatament tot es va posar en marxa. Des de tots els punts cardinals de la Comunitat de Madrid, milers de docents ens vam mobilitzar en columnes cap a Sol. Aquesta va ser també la cita que el Sindicat d'Estudiants va promoure en tots els instituts, i la resposta va ser meravellosa: una enorme concentració de professors i estudiants, plena de pancartes i banderes, va prendre l'emblemàtica plaça i va decidir marxar en manifestació fins a Cibeles. La cridòria era incessant: ¡Enseñanza, pública!, ¡Aquí están los antifascistas!, ¡Ayuso, Almeida iros a la mierda!, ¡Un bote dos botes Ayuso el que no bote!, ¡Abascal hijo de puta!, ¡Todos los estudiantes tenemos un deseo que para la privada no haya dinero!, ¡Presupuestos militares para escuelas y hospitales!, ¡Esta huelga la vamos a ganar!... i desenes de consignes més.A aquesta hora ja havia saltat per les xarxes les imatges de la brutal agressió policial a un piquet pacífic d'estudiants en la Universitat Complutense. Les imatges de la pallissa que els antidisturbis van propinar a joves indefensos, que es manifestaven sense cap incident, va donar la volta al món. L'odi dels feixistes amb placa que van cometre aquest atac salvatge assenyala el moment polític que vivim.
Des del Sindicat d'Estudiants i Esquerra Revolucionària exigim la dimissió immediata de Marlaska i del delegat del Govern, la llibertat dels cinc detinguts i que la policia surti dels nostres campus. I és important subratllar una idea. Aquest operatiu policial té responsables, amb noms i cognoms. Però el “Govern progressista” i el seu ministre de l'Interior no prendran cap mesura, com no l'han pres fins ara. El seu “antifeixisme” de saló, la seva retòrica buida, ens porta a aquestes situacions: policies que acaronen als escuadristas de Núcleo Nacional, que es fan selfies amb Vito Quiles, que tracten amb guant de seda als cayetanos quan intenten agredir als acampats de Sol, i que empren tota la violència possible quan es tracta de joves d'esquerres i antifeixistes. Més clar l'aigua.
La indignació per l'actuació de la policia, i per les provocacions que al llarg del dia ens van regalar Ayuso i la consellera d'Educació, la senyora Zarzalejo, van estar molt presents en la immensa manifestació des d'Atocha a Sol. Més de 150.000 manifestants vam omplir el centre de Madrid defensant l'ensenyament públic.Els festejos de les assemblees docents se succeïen un darrere l'altre, ple de verd, de pancartes de cada col·legi, d'entusiasme. Com tothom va poder comprovar, l'enorme bloc organitzat pel Sindicat d'Estudiants, amb milers d'estudiants de secundària, batxillerat i universitat, va posar damunt de la taula la participació de la joventut en aquesta lluita històrica. Un bloc multitudinari i combatiu, que no va deixar de cridar i de saltar durant tota la marxa, i que demostra el múscul del Sindicat d'Estudiants en els instituts de tot Madrid.
En la ment dels estudiants madrilenys, com de tot l'Estat, també està molt present els esdeveniments que sacsegen França i Bèlgica, les enormes vagues estudiantils dels nostres companys i companyes que han omplert París i desenes de ciutats, i la brutal repressió policial, una altra vegada més, que han hagut de suportar. Sabem que estem en un moment decisiu, i com ells i elles complirem amb la nostra tasca.La jornada del 14 ha tingut la seva continuïtat el 15 en la concentració massiva davant la Conselleria d'Educació i els talls de la Gran Via i la Castellana, i continuarà el divendres 16 amb una altra mobilització que tornarà a omplir els carrers del centre. La vaga indefinida dels docents i els estudiants de la CAM marca un punt d'inflexió. És una expressió viva de la intensitat de la lluita de classes que recorre l'Estat espanyol, i que hem viscut amb les mobilitzacions massives pel dret a l'habitatge, una genuïna rebel·lió social des de baix, amb una consciència de classe desbordant, que ha aconseguit imposar la vaga general per al pròxim 11 de novembre.
Igual que a Catalunya i el País Valencià, els docents madrilenys estan donant un exemple de dignitat obrera extraordinària, de lluita contra aquesta pau social funesta, de democràcia i participació, d'autoorganització des de cada centre d'estudis. Passi el que passi, aquesta lluita exemplar passarà a la història i prepara el camí per a la victòria.
