Així es lluita contra la repressió de la burgesia i els seus lacais! Intensifiquem la resposta de la nostra classe amb la vaga general!
El 15 d'octubre va marcar una fita important per al moviment per l'habitatge a Porto. Després de la violenta càrrega policial ocorreguda en la matinada, que va deixar desenes de companys ferits, els mitjans burgesos van dedicar tot el dia a bombardejar a l'opinió pública amb un missatge de “llei i ordre”, utilitzant les seves màximes figures a justificar la indefensable brutalitat policial contra manifestants indefensos.
La policía portuguesa ha atacado salvajemente la acampada por la vivienda en Oporto, dejando más de 35 heridos graves. Mandamos toda nuestra solidaridad con la acampada y con todas las compañeras en Portugal que luchan por una vivienda digna. No nos callarán. https://t.co/QyGDK4QrOk
— Sindicato de Estudiantes (@SindicaEstudian) October 15, 2026
L'alcalde de la ciutat, Pedro Duarte, que ja havia amenaçat que l'Ajuntament de Porto seria “implacable” amb l'acampada, va arribar a “lamentar profundament que la policia es veiés obligada a intervenir d'aquesta manera” i que “ningú a Porto s'identifica amb aquestes imatges”, denunciant una “actitud provocadora” per part dels manifestants.[1]
Per part seva, el primer ministre Luís Montenegro va qualificar als manifestants “d'egoistes” i va afirmar que “no podem caure en l'error de creure que uns pocs donen la idea d'un país que sembla estar sumit en el caos; no ho està”.[2]
Pel que fa a l'humanitari president António José Seguro, el millor que va poder dir va ser que “entén perfectament les preocupacions dels qui es manifesten”, però que “anar en contra de la llei és inacceptable”.[3]
Si la intenció, després de la violència policial, era desmoralitzar i desmobilitzar al moviment mitjançant la condemna social, aquest intent va fracassar estrepitosament
La classe treballadora va respondre en massa a la convocatòria d'una manifestació a la tarda en la Plaça Dom João I. El creixent nombre de manifestants en els últims dies va fer un salt increïble, amb milers de persones participant en la concentració i abarrotant la plaça. La pressió va ser tan gran que la multitud va desbordar la plaça i va començar a marxar cap a l'Avinguda dels Aliats, ocupant fins i tot les rampes i escales de l'Ajuntament.
La policia, que s'havia mostrat tan implacable amb unes poques desenes de manifestants indefensos, es va veure impotent davant la multitud. Quan una furgoneta d'antidisturbis va intentar acostar-se a l'Avinguda dels Aliats, aquesta vegada van ser els manifestants els qui van avançar cap a ella, obligant-la a retrocedir
Així es demostra la força de la nostra classe quan es mobilitza, una força capaç de canviar el món i fer fugir amb por a tots els nostres enemics.
La lluita per l'habitatge ha de continuar avançant!
Aquesta manifestació massiva va ser la culminació d'un procés que va començar amb el muntatge de l'acampada la nit del 10 a l'11 d'octubre. Una forma audaç de protesta que, en un principi, va ser modesta, va cobrar gran importància gràcies a la resistència i el coratge demostrats pels companys, que van afrontar amenaces, violència policial i les inclemències del temps amb admirable determinació.
Va ser aquesta determinació i valentia d'un petit grup, que lliurà una lluita significativa per a amplis sectors de la classe treballadora i la joventut, i també la resposta bàrbara de les autoritats, que pretenien aixafar costi el que costi aquesta rebel·lió contra l'ordre burgès, el que va inspirar la gran mobilització de resposta l'endemà.
Luís Montenegro afirma que el país no està sumit en el caos. Pedro Duarte assegura que regna l'ordre a Porto. La manifestació d'ahir va demostrar que estaven equivocats i va posar de manifest la determinació de la classe treballadora de lluitar pel seu dret més fonamental: el dret a l'habitatge.
En la manifestació, l'acampada va demostrar una enorme vitalitat, capaç d'afrontar nombroses fustigacions per part de les autoritats i així i tot aixecar-se amb valentia per a continuar enfrontant-los l'endemà, i que compta amb un enorme suport popular de la classe treballadora. Luís Montenegro haurà de retractar-se de les seves paraules sobre que es tractava “d'un petit grup de persones”. La classe treballadora està secundant massivament aquesta acampada: el país està, en efecte, convulsionat, en oberta revolta contra aquest Govern dels empresaris, els rendistes i els fons immobiliaris.
La lluita per l'habitatge ha d'estendre's a la resta del país i ha de plantejar un programa clar i contundent, en el qual la demanda més clara ha de ser la de la vaga general Ibèrica, una consigna que, al llarg de les manifestacions i assemblees, ha demostrat repetidament el seu suport.
El dissabte 17 tornem a sortir als carrers, en les manifestacions convocades per la CGTP. Hem d'aprofitar aquest moment com una oportunitat per a convertir aquestes mobilitzacions en una demostració massiva de suport a l'acampada i al moviment per l'habitatge, i per a exigir que la CGTP, com la major confederació sindical del país, assumeixi el paper d'unificar les lluites en una sola veu i convoqui a la vaga general Ibèrica l'11 de novembre.
També el dissabte 17 s'instal·larà una acampada a Lisboa, inspirada en el valent exemple de Porto. Hem de continuar donant suport a aquestes acampades, allà on sorgeixin, i defensar-les de les amenaces de la policia i els feixistes. I hem de continuar insistint que, entre les seves reivindicacions, la principal sigui una vaga general, com en les acampades de l'Estat espanyol.
[1] Pedro Duarte diz que polícia foi “forçada” a intervir para travar protestos pela habitação no Porto
[2] Montenegro pede a manifestantes pela habitação que “não sejam egoístas” e defende forças policiais
[3] Confrontos no Porto. Seguro diz "compreender" preocupações de quem se manifesta, mas apela a respeito pela lei
