Al mateix temps, l'acció d'aquests terroristes fanàtics ha permès als governs occidentals que apliquen una furiosa política de retallades socials, que ataquen quotidianament els drets i llibertats democràtiques, i que són responsables de les intervencions imperialistes contra el poble àrab, córrer una cortina de fum per ocultar la seva política i sortir a la palestra en “defensa de la llibertat d'expressió”. Una vegada, més el nefast paper del terrorisme queda al descobert.
Les lliçons del 11S
Assassinar periodistes, degollar ostatges, atemptar contra les torres bessones (l'11-S) o col·locar bombes en trens matant a desenes d'innocents (tal com va passar el 11M de 2004 a Madrid) mai ajudaran a la causa del poble àrab, no afebliran a l'imperialisme occidental, ni impediran les intervencions dels exèrcits de França, d'EUA o de Gran Bretanya a Síria, Afganistan, l'Iraq, Líbia... Per descomptat, no afavoriran en absolut als milions d'emigrants àrabs i musulmans que viuen a França ien la resta d'Europa i EUA, moltes vegades en situacions de marginació i sense els més mínims drets socials i laborals. Al contrari, aquestes accions serviran per justificar, en nom de la seguretat i la lluita contra el terrorisme, l'augment de les mesures repressives i la retallada de tot tipus de drets; funcionaran d'element catalitzador per al discurs racista i xenòfob de l'extrema dreta, creant una coartada davant l'opinió pública per a les incursions imperialistes al món àrab tal com va ocórrer després dels atemptats del 11S a EUA.
En uns moments on els atacs a la classe obrera europea s'intensifiquen, la burgesia utilitzarà aquests atemptats per desviar l'atenció i frenar la creixent mobilització dels treballadors amb l'argument de la “unitat nacional”. En la gran manifestació de l'11 de gener a París vam poder veure a individus com Netanyahu (el responsable de la mort de més de 2.000 civils palestins, la majoria nens, en els atacs de l'exèrcit israelià durant la invasió de Gaza del passat estiu), passejant del braç amb Rajoy, Samaras, Merkel i Hollande...Què millor prova que el terrorisme integrista (en moltes ocasions encoratjat i armat pel propi imperialisme) li fa el joc als capitalistes i reaccionaris d'occident?
Hipocresia sense límits
La crueltat d'aquests assassinats no pot ocultar la hipocresia amb què actuen els governs imperialistes i els seus altaveus mediàtics. Parlen de llibertat d'expressió, democràcia i els valors occidentals però obvien al seu torn que mantenen excel·lents relacions i fan grans negocis amb monarquies feudals com Aràbia Saudita, Kuwait o Catar, règims tirànics i opressius que permeten que les dones siguin condemnades a una situació de gairebé esclavitud, i que encoratgen concepcions religioses similars a les empleades pels grups yihadistes als quals a més recolzen de forma oberta. En nom d'aquests suposats valors “occidentals” hem assistit en les últimes dècada a tot un seguit de intervencions militars de l'imperialisme que han devastat països com Afganistan, l'Iraq o Líbia, fins a reduir-los a un estat de completa barbàrie; amb armes fabricades a EUA, a França, a Gran Bretanya o en l'Estat espanyol s'han assassinat a centenars de milers de persones, creant les condicions perquè l'integrisme islàmic es fes fort en zones on mai havia tingut cap classe de presència (els mateixos casos de l'Iraq o Líbia per exemple).
Tampoc s'ha donat cap tipus de solució al poble palestí, al que se li segueixen negant de forma sistemàtica els seus drets bàsics com a nació, al mateix temps que es recolza incondicionalment els atacs militars que de forma criminal l'Estat sionista comet de forma periòdica sobre la Franja de Gaza i es mira cap a un altre costat davant la política de colonització i desmembrament que aplica sobre Cisjordània.
L’imperialisme sempre ha utilitzat a l'integrisme islàmic com a ariet contra els moviments d'esquerra, de classe, o fins i tot contra el nacionalisme progressista, sorgits al món àrab i que poguessin representar una amenaça contra els seus interessos. Des de l'Egipte de Nasser, fins a la “guerra santa” contra les forces soviètiques a Afganistan, passant pel conflicte a Líban, a l'Iraq, i més recentment a Líbia i a Síria, els imperialistes han armat, entrenat i finançat a moltes de les organitzacions integristes (Al-Qaeda o l'Estat Islàmic) que avui giren les seves armes contra ells. Aquesta és la collita caòtica que s'ha recollit de les intervencions imperialistes, que no buscaven portar la llibertat i la democràcia a aquestes nacions, sinó garantir el seu saqueig i el control del seu petroli per a major benefici de les multinacionals occidentals
Els marxistes ens oposem fermament a qualsevol forma de terrorisme individual, mètodes que lluny de fer avançar les lluites de la classe treballadora i dels pobles oprimits només aconsegueixen afeblir-les, subministrant a la burgesia i a l'imperialisme excuses per reforçar la seva propaganda i els seus mètodes de repressió. Lluny de ser un mitjà revolucionari, el terrorisme individual enforteix la contrarevolució. Per al marxisme l'única forma de lluita que permet als explotats i oprimits avançar és aquella que es basa en la mobilització conscient i organitzada de les masses de la classe obrera, amb un programa socialista i internacionalista.
