2. Encara que la Comissió Executiva Confederal de CCOO ha aprovat una resolució suspenent cautelarment de militància als sis representis del sindicat en Bankia, no podem oblidar les declaracions del secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, en les quals afirmava no sentir-se decebut pel fins fa poc membre de l'Executiva Confederal Rodolfo Benito, entenent que no havia actuat “de forma il·legal ni en benefici propi”, i que la seva decisió de dimitir “li honra”.
3. En lloc de defensar els interessos de milers de famílies desnonades i estafades amb les preferents, els consellers del nostre sindicat van participar en el saqueig d'una caixa d'estalvis pública. Si el company Toxo va considerar que no era un comportament il·legal ni en benefici propi, nosaltres diem que va ser una utilització nauseabunda de les sigles de CCOO i una prova més del profund abisme que separa a molts dirigents del nostre sindicat de la dura realitat que constitueix el dia a dia de la classe obrera.
4. És un insult a la intel·ligència dels treballadors i dels afiliats de CCOO, que tant Toxo com la Comissió Executiva Confederal pretenguin al·legar que desconeixien el que passava a Caja Madrid i aBankia doncs, desgraciadament, es tracta de la pràctica habitual amb la qual es comporten en les seves relacions amb els bancs, amb els governs central i autonòmics i la CEOE. La seva obsessió per actuar com “homes d'Estat”, els arrossega, inevitablement, a compartir objectius comuns amb els grans poders que tenen a les seves mans les regnes de la societat, els partits que s'alternen al govern, els banquers i els grans empresaris. A canvi, reben generoses subvencions de l'Estat i participen en desenes de consells d'administració.
5. Aquests casos de corrupció en la cúpula de CCOO són el fruit inevitable de la seva política de pau social i consensos, de desmobilització, de signar acords que ens fan perdre drets i conquestes socials. Per imposar aquesta política pactista, ha estat necessari promoure als òrgans de direcció a molts elements dretans i mancats d'escrúpols, com va ocórrer amb l'anterior secretari general José María Fidalgo, avui còmodament instal·lat a l'entorn del PP sota l'abric de José María Aznar, o amb Mª Jesús Paredes, exsecretària general de la federació de banca, el marit de la qual, Francisco Baquero Noriega, va ser conseller de CCOO en Bankia i va gastar de la targeta opaca 266.400 euros! Aquest procés es va fer a costa de marginar a molts sindicalistes honestos o, fins i tot, de posar-los als peus dels cavalls en les seves empreses.
6. Com a sindicalistes i afiliats que defensem les tradicions combatives de CCOO, no podem romandre passius davant una situació que pot acabar conduint a la destrucció del nostre propi sindicat. Les dimissions o suspensions de militància dels enxampats in fraganti són completament insuficients. Els màxims dirigents confederals són al seu torn els màxims responsables polítics d'aquesta situació. Per tant, exigim la dimissió de tota la Comissió Executiva Confederal de CCOO, juntament amb la de tots els quadres implicats d'una o una altra manera en corrupteles.
7. Per salvar i defensar a CCOO ha de celebrar-se un debat democràtic en tot el sindicat que doni el protagonisme als afiliats i que culmini en un congrés extraordinari amb delegats triats directament per la base.
8. L'única manera de combatre la corrupció és practicant un sindicalisme combatiu, de classe i democràtic. Els sotasignats cridem a tots els afiliats i afiliades de CCOO, a tot el moviment obrer, a lluitar per GUANYAR CCOO PER ALS TREBALLADORS. Suma't a aquest manifest, difon-ho, envia resolucions i cartes de protesta a l'Executiva Confederal. És el moment de donar una resposta col·lectiva i organitzada enfront dels quals estan destruint un sindicat construït durant dècades amb del sacrifici de la classe obrera. Les genuïnes Comissions Obreres són avui més necessàries que mai.
Visca les CCOO!
Fora els arribistes i els corruptes del nostre sindicat!
GUANYEM CCOO PER ALS TREBALLADORS
