Aquesta situació ha estat denunciada pel comitè d'empresa en una assemblea celebrada a la fàbrica el dimarts 14 i pel propi company en una roda de premsa, en la qual també van participar IU, BNG i PSOE, a més de la secció sindical de CCOO de Navantia-Ferrol.

Malgrat la gravetat de l'acusació, el CNI no aporta cap prova que la sustenti, no concreta cap d'aquestes suposades obres o paraules del company Xaquín que suposadament justificarien la denegació de l'habilitació. Per tant, la decisió del CNI és una total arbitrarietat, un abús de poder impropi de l'Estat democràtic de dret en el qual se suposa que vivim.

Tota l'esquerra ferrolana coincideix a considerar que aquest veto és un fet molt greu perquè es tracta d'un veto polític. De fet, la comunicació de la denegació està signada personalment per "El Secretari d'Estat Director del Centre Nacional d'Intel·ligència", és a dir, per un alt càrrec polític del PP. Com va dir el propi Xaquín: "En la Navantia del PP, com en la Bazán de Franco, ser roig torna a tenir un preu", en al·lusió als temps de la dictadura, quan els treballadors sospitosos de ser comunistes tenien prohibit l'accés als bucs militars.

El veto al company Xaquín García Sinde és un símptoma més de la creixent deriva autoritària i repressiva del PP: la persecució penal a treballadors i sindicalistes (Katiana Vicens, secretària general de CCOO de Balears, José Antonio Oliva, membre del comitè d'empresa de Navantia-Sant Fernando i altres dos treballadors d'aquesta factoria, Xesús López Pintos, dirigent de la CIG a Ferrol...), el projecte de Llei de Seguretat Ciutadana, les multes indiscriminades, la criminalització dels escratxes o, com es va veure en les Marxes de la Dignitat del 22-M, la repressió pura i dura.

El PP està retallant molts drets laborals i socials conquistats després de dècades de lluita. I, per aconseguir els seus objectius amb comoditat, també vol retallar els drets democràtics i les llibertats públiques. El govern del PP és el veritable perill i ha de ser combatut sense treva fins a fer-lo caure a través de la mobilització massiva de la classe obrera i la joventut als carrers.