No podria haver estat pitjor. La compareixença a petició pròpia de Mazón a les Corts Valencianes passarà a la història com un dels majors exemples de falsedat i frau mai vistos en les tribunes d'aquest circ parlamentari. Dues hores de manipulació i mentides burdes, amb l'objectiu de tirar pilotes fora, eludir responsabilitats i enrocar-se en la presidència de la Generalitat.
És difícil, molt difícil, imaginar que es pugui tenir una cara tan dura i tan poca vergonya. L'escàndol ha estat tal que El País, portaveu d'un important sector de l'oligarquia, ha estat rotund en la seva editorial: "Mazón no puede seguir". Però sembla que hi ha forces polítiques i econòmiques que advoquen per mantenir aquesta deixalla política al capdavant del Govern. I és important analitzar les raons d'aquesta operació.
La direcció estatal del PP sap que utilitzar Mazón com a cap de turc seria un reconeixement del seu fracàs i un dur cop a les seves perspectives electorals. A més, seria vist per milions de persones com un triomf de la mobilització als carrers i això també incomoda molt el PSOE. Com és públic i notori, ni els ministres de Pedro Sánchez ni el mateix president del Govern estan exigint la dimissió de Mazón, i rebutgen la convocatòria d'eleccions anticipades a València. No hem d'oblidar aquest fet.
En aquestes circumstàncies, i sabent que el PSOE està en una posició de moderació perquè no vol desestabilitzar políticament res, Feijóo ha ordit un pla amb diverses vessants.
Primer, puntada de peu cap endavant i carregar totes les culpes sobre el Govern central i concretament sobre la ministra Teresa Ribera. Segon, i després de la multitudinària manifestació del 9N a València, desviar l'atenció cap a aquesta sessió parlamentària de Mazón obligant-lo a una remodelació del Consell que inclou la dimissió de les seves conselleres més qüestionades i que han mostrat zero empatia amb les víctimes, al mateix temps que s'anuncia la incorporació al Govern d'alts comandaments militars en posicions claus per a la reconstrucció.
Els socialistes i el Govern central, per la seva banda, juguen al tacticisme electoral. Coneixen de primera mà la ràbia explosiva que s'estén pel País Valencià, i opten per desgastar Mazón i el PP però sempre dins de determinats límits. Són molt conscients que el desastre és massa gran com per no dir res, però sota cap concepte volen atiar la protesta social i una mobilització que, inevitablement, també assenyala el Govern central com a còmplice necessari en aquesta tragèdia.
El Govern i el PSPV-PSOE voldrien que Feijóo els entregués en safata de plata el cap de Manzón i continuar sense major contratemps amb la seva política d' "unitat nacional" i legitimació d'un Estat que ha sigut posat en entredit per la seva actuació vergonyosa davant la catàstrofe. És el que més estimarien, però no ho tindran.
I mentrestant, milions de persones ens preguntem... i ara què? El primer que hem de tenir en compte és la valuosíssima lliçó que han deixat aquestes setmanes: només podem comptar amb les nostres pròpies forces, sense esperar ordres ni instruccions des de dalt.
Menteixen més que parlen, mentre la tragèdia s'amplia
En diferents mitjans de comunicació i perfils de xarxes socials hi ha innombrables línies recollint les declaracions de Mazón i desmuntant fàcilment totes les seves fal·làcies. PP, PSOE i patronal tenen una responsabilitat compartida, és evident, però Mazón i el seu Govern no haurien de romandre ni un minut més en els seus llocs.
La negligència amb què han actuat és la conseqüència directa del seu programa de govern. La primera mesura de l'Executiu valencià de PP i Vox va ser la supressió de la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE). La Llei que va dictar la seva creació feia una referència explícita a la DANA del 2019, que es va saldar amb quatre víctimes mortals a València i quantiosos danys. El més sagnant és que la UVE preveia mecanismes per alertar la població respecte a emergències sense l'autorització directa del president a través del sistema Es-Alert, que estava operatiu i provat des del 2023.
Mazón ha capgirat la importància d'haver eliminat la UVE. Però és lògic que per a ell això suposi una minúcia, quan és capaç de mentir públicament parlant d'una suposada "apagada informativa" respecte a l'estat de les conques fluvials, rieres, barrancs i rius per no haver enviat abans l'alerta. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ja ha demostrat que van enviar més de 60 correus electrònics advertint de l'extrema perillositat de la situació i, en concret, cinc d'ells entre les 16:13h. i 18:43h. del 29 d'octubre, alertant d'inundacions imminents al barranc del Poio. Un mar de mentides per eludir les responsabilitats d'una catàstrofe amb un impacte desolador.
La pèrdua de les vides dels nostres veïns i veïnes, vides de treballadors, pensionistes, joves i nens, en total més de 220 a l'hora d'escriure aquesta declaració, és la conseqüència més dolorosa i terrible d'aquest crim social. I després d'aquesta tragèdia, en venen d'altres igual de greus i devastadores que han de marcar les vides de milers de veïns a les zones afectades.
Segons el portal DATADISTA, les zones inundades afecten més de 130.000 habitatges, repartits en 75 municipis de València, on viuen 1,8 milions de persones. A 18 de novembre, el Consorci de Compensació d'Assegurances havia registrat sol·licituds per danys en 48.003 habitatges, 8.785 comerços i magatzems, 670 oficines, 2.658 instal·lacions industrials i 30 obres civils.
I per això és important també observar el comportament del Govern central de PSOE-Sumar davant d'aquesta tragèdia.
En lloc de col·locar els ingents recursos de l'Estat per abordar les necessitats excepcionals de la població afectada i garantir l'atenció a les víctimes, traçant un pla que confisqui els fabulosos recursos en mans de bancs, grans empreses i multinacionals per dur a terme la reconstrucció i accelerar-la, el Govern de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz torna a obrir un ventall d'oportunitats per als mateixos oligarques que van enviar a l'escorxador als seus empleats el dia de les riuades.
Més de 1.209 empreses han presentat ERTOs, que inclouen més de 16.000 treballadors. Això significa que mentre els empresaris cobren les indemnitzacions de les assegurances i en els seus comptes entren milions d'euros en ajudes directes, també s'estalvien les nòmines de les seves plantilles que òbviament pagarà el Ministeri de Yolanda Díaz, però per bastant menys del 100% de la seva quantia.
No oblidem que si els treballadors i treballadores en ERTO no estem en el lloc de treball és perquè estem a casa netejant el fang, buscant el nostre cotxe, recuperant-nos després de la DANA, intentant posar ordre en les nostres vides i plorant els nostres morts.
I que ningú dubti, a més, que l'epidèmia de malalties mentals, depressió i ansietat serà explosiva entre nosaltres. Quines mesures de xoc han d'adoptar el Govern central i la Generalitat per pal·liar-la? Encara no han dit res, però ens ho podem imaginar veient l'estat deplorable de la sanitat pública després d'anys de retallades salvatges.
És increïble que enmig d'aquesta desolació, els empresaris amics del PP s'estiguin fregant les mans. Els milers de milions d’euros destinats a la reconstrucció seran un manà caigut del cel per especular i omplir-se les butxaques.
STV Gestión SL, l'ex-empresa de la mà dreta del president, José Manuel Cuenca, ha aconseguit un contracte adjudicat a dit per valor de 290.000 euros, sense cap tipus d'oferta pública. Un altre contracte de construcció ha estat regalat a Becsa, empresa vinculada a la trama Gürtel del PP, per valor de 3,9 milions d'euros. I això no ha fet més que començar.
Amb aquests paràmetres és impossible pensar que els polítics del PP i del PSOE, baluards d'un règim que ha deixat clar el seu olímpic menyspreu cap al nostre sofriment, se’n sortiran impúnement. La fúria i la ira popular tornarà a emergir amb força, posant-los a la picota.
PP, PSOE i tot aquest maleït sistema, en són responsables
Mazón és el culpable, però aquí tots en són responsables. El boom immobiliari va omplir els litorals i les zones inundables d'habitatges per a les famílies treballadores a les quals després se les ha asfixiat amb interessos i hipoteques brossa. Només cal veure la demografia de la zona zero: famílies obreres, rendes baixes i molta migració; és el cinturó sud de l'àrea metropolitana de València, on vivim 200.000 persones.
Conscientment ens han posat a viure en zona de risc [1], mentre l'habitatge segur i de qualitat a la ciutat i rodalies està destinat a l'especulació salvatge i al turisme. Les víctimes passades, presents i futures són les nostres famílies per decisions polítiques preses des dels despatxos del PP, que ha governat València 21 dels últims 29 anys, i també pels Governs centrals del PSOE i els seus socis, perquè no han fet res per acabar amb aquest model d'especulació criminal.
El PSPV, que va governar també al País Valencià entre el 2015 i el 2023, va mirar cap a una altra banda i no va corregir cap d'aquests desmantellaments. La seva legislatura va ser una continuïtat de la política d'austeritat del PP. Així opera també el Govern central. Lluny d'intervenir el mercat immobiliari per garantir un parc d'habitatge públic amb lloguers assequibles, governen en favor dels propietaris rendistes, els bancs i els fons voltors, permetent milers de desnonaments a l'any.
És imprescindible esmentar també la perspectiva climàtica al litoral mediterrani. L'imparable escalfament del mar tindrà com a conseqüència l'explosivitat i recurrència d'aquests fenòmens, cada vegada més semblants a tempestes tropicals com les del Carib. No oblidem el desastre a Líbia el 2023 amb 2.000 víctimes mortals o les inundacions a Grècia aquell mateix any.
Des d'aquesta perspectiva de continuïtat de fenòmens climàtics extrems, l'alternativa capitalista és la sortida individual, el salvi’s qui pugui i cap tipus de planificació. Un desastre assegurat per garantir els beneficis insultants d'una minoria amb moltíssim poder.
Combatre la unitat nacional i fer caure Mazón
Com hem explicat, ara mateix la tàctica del PP i PSOE es basa a mantenir l'estabilitat. Després de l'esclat de ràbia a Paiporta contra la comitiva de Felip VI, Sánchez i Mazón, i la manifestació monstruosa del 9N, els de dalt han vist el perill i han barrat files.
Sense despentinar-se, Diana Morant, ministra de Ciència i màxima dirigent socialista de València, ha ofert al PP els seus vots per garantir un Govern estable de la dreta amb l'única condició de forçar la sortida de Mazón i que es nomeni un Govern tècnic.
En la mateixa línia, CCOO i UGT van convocar una aturada patronal de 10 minuts al costat de la CEOE el passat 8 de novembre. Forma part de la mateixa estratègia d'encobrir els responsables d'aquest crim i fomentar la unitat nacional.
Però amb aquesta política, els fets canten: Mazón segueix a la poltrona i al comandament. La seva reforma del Consell ha consistit en incloure dos generals de la reserva al Govern, enviant un missatge clar: no només nosaltres dirigim això, sinó també militars preparats amb un perfil tècnic (no era això el que demanava Morant?). Però això és una gran fal·làcia. Són militars reaccionaris al servei de polítiques igual de reaccionàries i que pretenen posar l' “ordeno y mando” en una reconstrucció que no estarà al servei del poble. Hem d'assenyalar també que és un precedent molt perillós: militars fent política, intervenint per imposar el seu ordre en el caos. Ja sabem el que aquesta militarització de l'administració significa.
Tenim una llarga experiència.
L'autèntica solució a aquest desastre no és una utopia. Requereix d'un programa clar i un pla de lluita per aconseguir-ho, seguint l'exemple d'autoorganització, creativitat i iniciativa dels milers de voluntaris i la combativitat de la manifestació del 9N i el motí de Paiporta.
Els i les comunistes revolucionaris hem presentat la nostra proposta per a la reconstrucció:
• Revertir totes les retallades i privatitzacions en els serveis públics i realitzar inversions massives per enfortir-los, garantint condicions laborals dignes.
• Suspensió immediata d'activitat econòmica i productiva no essencial en les zones afectades garantint permisos retribuïts. Tota la força de la classe treballadora ha d'estar dirigida i organitzada per garantir la recerca i recuperació de les persones desaparegudes, la neteja de pobles i barris, i la reconstrucció.
• Coordinació, des de baix i democràticament, d'aquestes tasques de reconstrucció i potestat dels comitès de treballadors per expropiar els recursos necessaris per dur-les a terme.
• Les assegurances, que són propietat de la gran banca, han de ser obligades per un decret d'emergència a cobrir el 100% dels danys materials de totes les pòlisses afectades.
• Expropiació i nacionalització immediata de tots els sectors estratègics, alimentació, habitatge, energia, transport, etc., per dedicar tots aquests recursos a la reconstrucció i garantir condicions de vida dignes a totes i tots els afectats. Ni un sol euro de diners públics a les empreses perquè facin negoci amb la reconstrucció!
• Suspensió de lloguers i hipoteques, expropiació de pisos de la banca, fons d'inversió i propietaris rendistes per garantir habitatge digne a totes les famílies afectades.
• Sancions exemplars a empreses i empresaris que van evitar que els seus treballadors poguessin marxar a casa malgrat els avisos d'AEMET.
• Dimissió de Mazón i del seu Govern per la seva negativa a alertar la població. Judici i càstig exemplar a tots responsables d'aquesta massacre.
Aplicar un programa així és l'única sortida que té la nostra classe davant la barbàrie a la qual ens aboca aquest sistema i els seus administradors. I per poder aconseguir-ho hem de mantenir-nos als carrers, organitzats i mobilitzats.
Aquest 30 de novembre s'ha convocat una nova manifestació per exigir la dimissió de Mazón. Cal que constituïm comitès als centres d'estudi, de treball, barris i localitats per convocar de forma militant aquesta jornada, enganxant milers de cartells, distribuint fulls i informant a tota la població.
Aquesta manifestació ha de ser la continuació del moviment iniciat el 9N i el pas següent del qual ha de ser la convocatòria d'una vaga general a València i paralitzar tota la vida social i econòmica exigint que Mazón i el seu Govern marxin ja, que no poden romandre més temps mentint i enfotent-se’n de les víctimes.
Aquest és el camí, l'únic camí realista, per aconseguir justícia i una reconstrucció al servei del poble. Ho podem fer, ho hem de fer.
Uneix-te a Esquerra Revolucionària i aconseguim-ho.
Nota:
[1] A l'Estat espanyol, 3 milions de persones viuen en zones inundables.
