9N Manifestació unitària · 12N Vaga estatal i mobilitzacions

Tots i totes estem vivint una tragèdia sense precedents. Centenars de morts, que poden ser molts més del que diuen les xifres oficials, incomptables desapareguts, les nostres cases destruïdes, els nostres barris col·lapsats de fang, famílies que ho han perdut tot. No tenim aigua, ni electricitat, ni menjar, ni serveis sanitaris.

És un crim social que té responsables. Responsables amb noms i cognoms que podien haver evitat el que ha passat.

Sí. Carlos Mazón i el seu Govern del PP que, malgrat les nombroses advertències meteorològiques i alertes, no van fer res per advertir la població fins a les huit del vespre, quan la DANA ja ens ofegava i arrossegava. Ells van ser els qui van eliminar la Unitat Valenciana d'Emergències perquè era un “xiringuito”. Els que han permès durant anys l'especulació immobiliària que ha enriquit els seus amics, a costa de cases construïdes en terrenys inundables.

Els Joan Roig (Mercadona) i la patronal, aquests criminals amb vestit i corbata que van enviar els nostres pares i mares, els nostres familiars i coneguts, a treballar en plena alerta roja perquè els seus beneficis són més importants que les nostres vides.

I també el govern central, que ens ha abandonat del tot. Què ha fet Pedro Sánchez i els seus ministres? Abraçar Carlos Mazón i passejar-se amb el Rei per Paiporta desfermant la ira de veïns i veïnes.

Però davant d'aquesta desídia institucional i aquest abandonament, la joventut i les famílies treballadores estem donant una lliçó de dignitat i solidaritat que està posant molt nerviosos els de dalt, els que ens han ficat en aquesta situació.

Milers de joves, de veïnes i veïns, ens estem autoorganitzant, des de baix, desplaçant-nos als barris i zones més afectades, portant utensilis de neteja i ajudant en allò que calgui. Nosaltres sí tenim les botes tacades de fang, no com aquells que vénen a fer-se la foto.

Estem en un moment crític i el suport és clau amb tots aquells que ho han perdut tot. Per això diem: mentre els nostres companys i companyes dels municipis més afectats no tinguen instituts on anar, ni hospitals on curar-se, ni cases on dormir, no tornarem a l'institut ni a la Universitat. Dedicarem totes les nostres forces a donar suport al poble, perquè en som part.

Els que portem al peu del canó des de dimecres, els que estem caminant desenes de quilòmetres, ajudant i donant suport allà on és necessari, exigim que es digui la xifra real de víctimes i que es mobilitzen tots els recursos per rescatar la població i garantir-ne la seva supervivència.

És una qüestió de dignitat i solidaritat. No tornem a classe. Per això el Sindicat d’Estudiants cridem a la vaga estudiantil a tots els i les estudiants del País Valencià per poder seguir ajudant en totes les tasques socials que es necessiten ara mateix.
L'autoorganització ha de continuar. Fem una crida a celebrar assemblees i comitès d'estudiants per a convertir els nostres instituts en punts d’atenció i recollida d’aliments i eines necessàries, perquè tots els centres d'estudi s'habiliten per prestar atenció mèdica i sostre a totes les famílies que ho necessiten.

Hem d'omplir els instituts i les universitats d'activitat, de pancartes i de cartells, d'accions exigint justícia i reparació:

  1. La dimissió immediata de tot el Govern de Mazón, el judici i càstig exemplar als responsables polítics de tant patiment i dolor.
  2. La posada en marxa d'un decret d'emergència per part del govern central que garantisca la distribució gratuïta d'aliments i d'atenció mèdica a totes les afectades. Que s'obligue a Mercadona i a totes aquestes multinacionals que es forren a posar a disposició, gratuïtament, els aliments que necessita la població en aquests moments d'emergència
  3. Tots els recursos de l'Estat (d'infraestructura, de transport, sanitaris…) han d'anar destinats a resoldre aquesta catàstrofe i han de ser finançats amb impostos als rics, a la banca i a aquestes grans empreses que sabien què passava i no enviaren els treballadors a casa, posant en risc la vida de milers i contribuint a moltes morts.
  4. Que el govern central decreti la intervenció d'hotels i pisos turístics per garantir l'allotjament gratuït de les famílies que no poden viure a casa seva.

Hem de seguir unint la nostra força amb els treballadors i treballadores, com ja estem fent, però necessitem fer un nou pas endavant.

Per això des del Sindicat d'Estudiants fem una crida a CCOO, UGT, CGT i Intersindical Valenciana, a respondre amb tota la contundència: exigint la suspensió de l'activitat laboral no essencial, amb permisos retribuïts per als treballadors i les treballadores, i així mobilitzar totes les forces disponibles a la reparació i la reconstrucció.

El 9 de novembre convertirem tota la nostra ràbia i dolor en un crit ensordidor. Milers i milers d'estudiants hem de participar a la manifestació convocada per exigir justícia, reparació i la dimissió del govern de la Generalitat.

Fem una crida a totes i tots els estudiants a organitzar des de les 16:30h a la Plaça de l'Ajuntament el nostre bloc a la manifestació.

Ningú a classe, tothom a continuar amb la solidaritat i l'ajuda al poble!

Mazón dimissió i a la presó!