Necessitem una alternativa anticapitalista
El passat 5 de Març Ximo Puig, president de la Generalitat, va anunciar la convocatòria d'eleccions autonòmiques per al 28 d'abril, fent-les coincidir amb les generals. Amb aquest avançament d'un mes el PSPV-PSOE, guiat pels pronòstics de creixement del vot útil per frenar el bloc reaccionari, busca augmentar els seus escons al País Valencià.
L'executiu autonòmic, format per PSPV i Compromís -el conegut com a Govern del botànic-, amb el suport de Podem, ha estat el primer de l'esquerra després de 20 anys de governs del PP. La classe treballadora i la joventut van expressar la seva ràbia a les urnes donant suport a aquestes formacions i el PP va obtenir una forta patacada, perdent gairebé la meitat del seu electorat. Aquesta victòria es va emmarcar en les eleccions autonòmiques de 2015, on la mobilització electoral de la classe treballadora contra el PP va donar a les anomenades "forces del canvi" les principals autonomies i ajuntaments de l'Estat espanyol. Després d'anys i anys de corrupció enquistada, d'atacs a l'educació i sanitat públiques, i a tots els serveis socials; després l'espoli absolut dels recursos públics de la Generalitat per part dels principals capos de les trames corruptes del PP, s'obria la possibilitat de donar un gir radical a la situació.
Balanç de quatre anys de canvi absent
No obstant això, tot i que PSPV, Compromís i Podem difonen com un èxit els resultats del seu govern, la realitat és que no hi ha hagut cap canvi substancial en les nostres condicions de vida. El 33,4% de la població en edat laboral es troba en risc de pobresa i exclusió social; aquestes dades no han variat des del 2017, segons l'informe ‘Un empleo contra la exclusión’ de la Fundació Adecco. Un exemple de la resposta social que hi ha hagut davant aquesta situació ha estat la gran quantitat de conflictes protagonitzats per diferents sectors: vagues dels professors associats de la UV i UPV, dels bombers forestals, dels treballadors de l'EMT i els Ferrocarrils de la Generalitat, de les treballadores d'educació especial i de la neteja d'instituts i edificis públics. També han protagonitzat protestes dels professors interins, entre d'altres col·lectius.
D'altra banda, la xarxa privatitzadora de la dreta pràcticament segueix intacta mentre la Generalitat s'escuda que no pot incomplir ni trencar amb les lleis, en què vol canviar-les però que això requereix temps; la mateixa cançó de sempre. Les subcontractes de la neteja d'instituts i edificis de l'administració i les de la xarxa de barracons en col·legis i instituts públics -després quatre anys, la meitat dels barracons segueixen açí- són una clara mostra d'això.
Un altre exemple és l'hospital de la Ribera, a Alzira, model capdavanter en explotació privada de la sanitat i un escàndol de malbaratament de diners públics. La Generalitat va vacil·lar, però va tirar endavant la conversió. Malgrat això, les condicions de treball del personal no han canviat qualitativament: el mateix esquema d'explotació que abans continua, guàrdies de 24 hores de manera il•legal i hores extres que no es cobren.
El Govern del botànic presumeix d'haver aconseguit una reducció del dèficit, però això no ha revertit res en els treballadors. L'única cosa que s'arregla són els balanços dels negocis privats. La factoria de Ford ha rebut 54,3 milions d'euros públics en aquests quatre anys mentre empitjora les condicions de treball, realitza EROs i acomiada. Aquesta és l'alternativa de canvi que ha ofert la política reformista del Govern, creant descontent en la seva base social. Tot i que les últimes enquestes indiquen una possible victòria del PSPV, que aglutinaria el vot útil contra la dreta, i la possibilitat de reeditar el Govern actual, l'escenari de les eleccions està molt obert.
Des d'Esquerra Revolucionària defensem que la forma més eficaç i contundent de frenar el bloc reaccionari a les urnes és intensificant la lluita al carrer i la defensa clara d'una alternativa al capitalisme, d'un programa de transformació socialista, capaç d'il·lusionar i mobilitzar la immensa reserva social de l'esquerra.
