Dimissió del delegat del Govern ja!

El 9 d’Octubre, dia oficial de la comunitat autònoma, una contramanifestació de centenars de persones amb les banderes monàrquiques espanyoles, i en primera línia elements feixistes, van intentar rebentar violentament la tradicional manifestació de l'esquerra en aquesta data. En aquesta ocasió, la manifestació tenia com a lema la defensa de la llengua, encara que òbviament també s’expressaria amb força la denúncia de la repressió policial a Catalunya i la defensa dels drets democràtics, incloent el dret a decidir.

A pesar que la policia sabia des de feia dies el que passaria, no va fer res per a impedir que uns 200 elements s'apropiaren de la plaça Sant Agustí, lloc d'inici de la manifestació, des d'una hora abans, acoquinant a tot el que passara per allí sense tenir estètica similar a ells. No solament això. Aquests feixistes van agredir físicament a desenes de persones que acudíem a l'inici d'una manifestació comunicada oficialment (s'està preparant una denúncia col•lectiva), fins i tot a periodistes. Tot baix absoluta impunitat, ja que la policia nacional es va mantenir passiva i no va realitzar cap detenció, ni tan sols identificació! Finalment la manifestació es va realitzar, malgrat l'assetjament de centenars d'aquests individus, que amb total impunitat van poder voltar-la per davant, per darrere i pels costats…

Ja de matí els feixistes havien mobilitzat les seues forces per a convertir la processó cívica en un acte de repudi de l'alcalde Joan Ribó, de la vicepresidenta Mónica Oltra i dels dirigents de l'esquerra en general. També vam veure fa pocs dies l'assetjament d'uns cinquanta feixistes als assistents a un acte en solidaritat amb Catalunya. Són el PP i Ciutadans, amb la connivència dels dirigents del PSOE, que es queden callats davant aquest ressorgir de franquisme, qui estan animant a les bandes violentes d’ultradreta a eixir al carrer.

Dos dies després, l’11, va haver una concentració contra aquestes agressions. Increïblement, en finalitzar la mateixa, va ser detinguda Amparo, una iaiaflauta, acusada de lesions i d'incitació a l'odi durant la massiva manifestació de l'1 d'octubre contra la repressió policial en el referèndum català. Després va eixir amb càrrecs. La policia havia enviat a partir del dia 1 whatsapps massius, amb una foto seua, instant a la seua identificació per “haber agredido salvajemente, en compañía de una horda independentista, a una pareja”. Màxima diligència contra una manifestant de 62 anys, a la qual s'acusa de delictes penats amb entre un i quatre anys, i impunitat per als feixistes… Aquesta és la doble vara de mesurar de la seua democràcia. L'escàndol públic és tal que els dies següents al 9 la fiscalia va identificar i ordenar la detenció de quatre dels agressors del 9, tres d'ells el divendres 13. No obstant açò, la llista d'agressors identificada per les xarxes socials és més àmplia.

Molts dels agressors del dia 9 són coneguts. Alguns d'ells són de Yomus, la banda ultradretana de seguidors del València; aquest grup va ser expulsat del camp per comportament violent… i després amnistiat. Entre els assistents a la contramanifestació es trobaven el president i el vicepresident de la Interagrupació de Falles, la dimissió de les quals reclamen, de moment, 12.000 persones en change.org.

Compromís, Podemos i Esquerra Unida han demanat la dimissió del delegat del Govern, reivindicació que evidentment assumim com a pròpia. Ara bé, les declaracions no són prou. És imprescindible i urgent una resposta contundent davant aquesta deriva, una mobilització massiva, ben organitzada, que els mostre que els carrers seran sempre nostres. En aquests moments hi ha reunions de coordinació de col·lectius antifeixistes, estudiantils, de migrants, feministes, d'acolliment dels refugiats, culturals… i s'està preparant una gran mobilització contra la impunitat feixista per al dissabte 28. En aquesta convocatòria participen el Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària. Aquesta manifestació ha de ser massiva, contundent, pacífica, per això cal convocar també a les associacions de veïns, a les AMPAs, a les associacions de defensa de la llengua, etc., i ha d'incloure també la defensa dels drets democràtics, a Catalunya i ací, la solidaritat amb el poble català i el seu dret a decidir i la llibertat dels presos polítics.