Dissolts els òrgans de la direcció del PP de València ciutat. Una imatge, la del partit de Rajoy desarborat en l'antic feu de Rita Barberá, que representa bé les conseqüències polítiques del femer en què ha xipollejat el partit de la dreta espanyola. Les investigacions, detencions i interrogatoris policials arran del cas Imelsa apunten a un entramat generalitzat de mossegades als contractes públics i d'utilització en benefici propi dels fons públics.
L'Operació Taula investiga el presumpte cobrament generalitzat de comissions (es parla del 3%) en les adjudicacions de contractes, per part de totes les institucions valencianes controlades pel PP per un llarg període: els principals ajuntaments, les tres diputacions, i la Generalitat. Altres mètodes eren els sobrecostos i el saqueig directe dels pressupostos públics; una part dels beneficis aniria a les finances del Partit Popular.
Un dels aspectes més escandalosos és el sobrecost de la instal·lació de barracons i construcció de nous centres docents; mentre deien no tenir recursos per a eliminar barracons, l'empresa pública Ciegsa pagava un 36% més del cost de les obres realitzades; 1.100 milions que eren reemborsats per empresaris amics i càrrecs públics. Hui Ciegsa està en fase de liquidació i amb un deute d'1.700 milions.
Aquesta trama va ser denunciada política i judicialment per Rosa Pérez, diputada d'Esquerra Unida, que va patir tot tipus de pressions (Alfonso Rus li va amenaçar en públic en Els Corts). Posteriorment, a l'estiu de 2014, José Mariano López, empresari de Xàtiva amb excel·lents relacions amb Rus, i ex-sogre de Marcos Benavent (gerent de Imelsa i dofí de Rus), va presentar un pendrive amb milers d'hores de converses gravades, de Benavent amb Rus i uns altres, reflectint tot el procés de manipulació, referent a la Diputació valenciana (governada per Rus). Pel que sembla, López havia sigut exclòs del selecte club de corruptes pel divorci de la seua filla i Benavent.
El PP valencià en crisi
Les investigacions, i en particular les declaracions de Benavent (desaparegut durant mesos fins a la seua reaparició estel·lar al maig de 2015), han portat a la detenció durant dues nits de Rus i de membres de l'estructura local i provincial del PP, i a l'interrogatori i imputació de tots els regidors menys un de l'Ajuntament de València, incloent al número dos de Barberá fins a les passades eleccions (i després d'ella capdavantera del PP de la ciutat), Alfonso Novo. Òbviament la capital valenciana, pel volum de negocis i l'aparent fortalesa del PP, era lloc preferent de la trama. El jutge investiga de manipulació de contractes, un sistema regularitzat de finançament del partit a càrrec de les comissions, i el blanqueig dels diners amb suposades aportacions dels regidors, després retornades en negre.
El PP de la capital del Túria no aixeca el cap. Es dóna per fet que si Rita Barberá no està encara imputada (d'igual forma que Gerardo Camps, exvicepresident de Generalitat) és per estar aforada, al ser senadora. Rita va ser segurament el càrrec del PP amb més poder al País Valencià, i tenia línia directa amb Aznar, primer, i Rajoy, després. Mentre duia a terme una política thatcherista de privatitzacions i atacs als treballadors, oblidava els barris obrers i populars, disfressava la seua “chavacaneria” de “campechanía”. Hui és una ombra del passat, i amb ella el partit que la va dur al cim.
En aquests moments el PP valencià està escapçat. Immediatament després de la detenció per a l’interrogatori d'Alfonso Novo, va assumir el càrrec de portaveu a València Mª Ángeles Ramón Llin, “amb la màxima tranquil·litat”; no obstant açò, la seua imputació l'endemà va donar al trast amb la “tranquil·litat”, i la de pràcticament tots els regidors no li ha deixat més remei a Rajoy que encarregar la formació d'una gestora. El problema és trobar a militants destacats del PP nets, és a dir, que no puguen ser cridats a declarar als pocs dies. Isabel Bonig, la líder actual del PP a el País Valencià, ho reconeix: “cal ser prudent, escoltar a tothom i evitar donar passos erronis que després ens facen donar passos enrere del que s'ha caminat”.
Al costat dels càrrecs polítics, hi ha imputats sis empresaris, habituals contractistes de l'Administració, especialment Generalitat, Diputació valenciana i Ajuntament valencià. Un sector important de les grans empreses, especialment constructores d'infraestructures, ha participat en aquest saqueig durant tots aquests anys. Un d'aquests empresaris és l'administrador de ‘Geneva Patrimonial’, societat amb la qual la trama exportava els seus beneficis a Brasil; l'entramat internacional s'està investigant amb detall en aquests moments.
Corrupció, PP i capitalisme
Aquest és el setè cas de corrupció que afecta al PP valencià des de 2009 (casos Nóos, Emarsa, Conselleria de Cooperació, Brugal, Avialsa i Gürtel). Molts d'ells se segueixen investigant. El cas Gürtel, en el seu vessant valencià, està dividit en sis peces judicials separades, incloent el sobrecost en el viatge del Papa en 2006 i el finançament irregular del PP. Tots aquests casos van a seguir afectant greument les possibilitats polítiques d'aquest partit i expliquen les presses d'un sector de la burgesia per alçar alternatives (que pobrament cobreixen les seues expectatives), com Ciutadans.
Realment, no hi ha més que una trama corrupta. Els polítics del PP, i en general els de els partits que assumeixen el capitalisme, veuen la política (la política burgesa) com una continuació (o un inici) dels seus negocis, com una forma més d'acumular beneficis privats. Molts dels mètodes per a açò són legals, per a començar els sous desorbitats i privilegis de tot tipus. Però saltar d’allò legal a allò il·legal, quan es senten protegits per tota l'estructura de poder, és tan fàcil com mastegar xiclet. Més encara: la permanència perllongada en els òrgans de govern (com ha passat a el País Valencià), i la influència conseqüent sobre el sistema judicial, els creen una sensació d'impunitat i els fan actuar amb cada vegada més descaradura i ambició. Si en els últims anys sorgeixen tots aquests casos, és perquè la bola es va fer massa gran, era massa difícil de tapar, i el cansament de la majoria de la població també, tant cap a la corrupció com cap a la política en general del PP, que es resumeix en: més beneficis per a una minoria (en la qual s'inclouen els seus dirigents), més retallades per a la majoria. La corrupció no és més que l'aplicació d'aquest criteri més enllà de la legalitat.
Per a la majoria de la població, el Partit Popular és un partit que ha fet de la corrupció una manera de vida, mentre atacava amb ferotgia les nostres condicions de vida. El PP valencià no és l'excepció, tot el partit, en tot l'Estat, està corcat. Aquest terratrèmol complica encara més les seues possibilitats de mantenir-se en el Govern, pretensió en la qual s'han conjurat Rajoy, Ciutadans, Felipe González, barons del PSOE, i sectors fonamentals de la burgesia, la qual cosa els fa totalment còmplices de la podridura del PP.
