Una onada de malestar recorre l'Europa Treballadora. La decisió del Consell de Ministres de Treball de trencar els límits de la jornada laboral màxima de 48 hores i poder imposar jornades de fins a 65 hores, és un atac gravíssim a la classe obrera.

El capitalisme europeu tracta d'arrabassar als treballadors tots els drets socials que amb lluites, sempre sagnants, van engegar la jornada de 8 hores, el dret a un subsidi de desocupació, les pensions de vellesa i malaltia, l'educació pública, etc.

Es tracta de fer caure sobre les espatlles dels treballadors la crisi del sistema, provocada per la voracitat sense fre dels especuladors i banquers, als quals no solament no se'ls ataca per combatre la crisi sinó se'ls donen més i més diners. Com s'ha dit gràficament mesures com aquesta de les 65 hores, remunten a la classe obrera als temps de la revolució industrial, als temps de la gana, explotació i misèria per als treballadors i les seves famílies que magníficament relata Dickens als seus llibres.

És paradoxal pensar que fa poc ens parlaven de la civilització del lleure, de la liberalització del treball per la tecnologia aplicada i tanmateix ens trobem amb la tornada al capitalisme salvatge, a jornades de treball esgotadores que ens recorden l'escrit per Marx en el Manifest Comunista fa 150 anys:

"Quant més repel·lent és el treball, tant més disminueix el salari pagat a l'obrer, més encara, quan més augmenta la maquinària i la divisió del treball tant més augmenta també aquest, bé perquè s'allarga la jornada, bé perquè s'intensifica el rendiment exigit, s'accelera la marxa de les màquines, etc. "

Sota el capitalisme, com va predir Marx, l'avenç de la ciència i la tecnologia no serveixen per alliberar els treballadors sinó per fer-nos retrocedir el segle dinou i deixar-nos, com llavors, una perspectiva vital diària de treballar i dormir per tornar a treballar.

L'Europa dels Mercaders imposa el seu catàleg d'atacs a la classe obrera.

Aquest increment de la jornada laboral, no és nou ni aquesta mesura és l'única del catàleg d'atacs als drets dels treballadors que contenen els tractats europeus. Tracten de dinamitar fins a la base aquest "mal exemple" que encara suposa Europa de drets aconseguits per la força de la classe obrera a través de la lluita i recollits en lleis i convenis col·lectius, amb l'objectiu d'extreure de la classe obrera, sense límit, els beneficis que necessiten en aquesta època de crisi.

Aquesta mesurada, especialment brutal i inhumana retrata perfectament el caràcter i els objectius dels governants de la Unió Europea per si algun treballador tenia dubtes. S'han tret la màscara amable i es mostren com realment són, la dictadura del capital, que per aconseguir els seus objectius d'explotació intensiva de la mà d'obra no té cap escrúpol de recórrer a l'esclavitud, perquè aquest és el nom que cal donar a jornades de 65 hores setmanals.

L'Organització Internacional de Treball afirma als seus informes de l'impacte negatiu sobre la salut i seguretat dels treballadors i també per a l'equilibri de la seva vida laboral i privada que resultarien d'una setmana de 65 hores. La O.I.T. informa que treballar més de 48 hores a la setmana, límit que aquest organisme va establir fa 90 anys com a límit de jornada màxim, eleva l'estrès i la fatiga, causa desordres en el son, mals hàbits de vida i a la llarga trastorns múscul-esquelètics, malalties cardiovasculars i mentals, infeccions cròniques, etc. Com la jornada es mesura en mitjana de 3 mesos podríem arribar a fer setmanes de 78 hores, 30 hores més que el límit recomanat per l'OIT per evitar la pèrdua de la salut.

Què importa la malaltia dels treballadors si pugen els beneficis empresarials? A més, si ens deixem, faran negoci amb la recuperació de la nostra salut en una sanitat privatitzada.

Aquest atac està en la seva primera fase, ha estat aprovat pel consell de ministres europeu de treball. En aquesta reunió el representant del govern espanyol es va abstenir, la qual cosa ens posa de manifest, junt amb l'aprovació de la mesura de retenció de 18 mesos als treballadors immigrants sense papers, del caràcter social d'aquest govern.

Ara passarà al Parlament Europeu, si s'aprova, i ho aprovaran si els treballadors no ens mobilitzem a tot Europa, hi haurà un nou límit horari de 65 hores en la U.E. que prendran amb les dues mans els països més pobres, hi haurà més competència partint de baixos salaris i jornades més altes i això provocaria deslocalitzacions i pressió per elevar la jornada laboral i reduir els salaris.

Aquí a l'Estat espanyol, que tenim recollida la jornada màxima de 40 hores a l'estatut dels treballadors, si les parts, empresa i treballador, pacten ampliar la jornada laboral fins als 65 hores, no serà il·legal l'aplicació d'aquesta normativa.

El Tribunal de Justícia Europeu legalitza l'explotació.

Al costat d'aquesta mesura que ha sacsejat la consciència dels treballadors europeus estan succeint altres fets que no arriben tant a l'opinió pública entre altres raons per la passivitat sindical, però que tenen un gravíssim impacte en els drets bàsics dels treballadors.

Hi ha una sèrie de Sentències del Tribunal de Justícia Europeu de Luxemburg que els estan qüestionant i que acaben anteposant el negoci sobre els drets socials dels treballadors europeus, com el dret de vaga o el principi d'igual treball igual salari

Un dels atacs més importants als drets dels treballadors europeus en l'últim període ha estat la directiva Bolkestein. Amb aquesta directiva es proposava implantar el principi del país d'origen que significa que els treballadors d'un país desplaçat a un altre, s'acollirien a la legislació del país de procedència, no a la legislació del país on presten els seus serveis.

Les protestes sindicals contra aquesta directiva la van anul·lar en part, però es va arribar a un acord confús en el Parlament Europeu beneït per la Confederació Europea de Sindicats (CES) que va declarar "la llibertat d'establiment i de circulació de serveis" sense deixar clara la superioritat normativa del país d'acollida. Aquesta ambigüitat legislativa ha provocat 3 sentències del Tribunal de Justícia Europeu que limiten greument els drets socials i legitimen la discriminació salarial i social dels treballadors a Europa.

L'última Sentència emesa ha estat la de Ruffert d'abril de 2008. El Tribunal de Justícia Europeu va donar la raó a la subcontracta polonesa que treballava per a aquesta empresa alemanya a l'estat de Baixa Saxònia que va reclamar no haver de pagar als seus treballadors el salari mínim vigent, que obliga a l'administració a aplicar-lo als seus contractes i pagava als seus treballadors salaris inferiors a l'estipulat fins i tot en un 50%.

El desembre de 2007 es van produir dues sentències més que abunden en la mateixa direcció. L'empresa letona LAVAL, subcontractada per una empresa sueca per construir un col·legi a Estocolm no pagava els salaris establerts al conveni de construcció i això va provocar la lluita sindical dels treballadors suecs que van fer vagues i van bloquejar la construcció del col·legi per fer respectar el conveni sectorial a l'empresa, aquesta va reclamar el T.E.J. i li ha donat la raó declarant que els sindicats no poden obligar mitjançant vagues un prestador de serveis establert en un altre estat membre a negociar sobre el salari dels treballadors desplaçats ni a adherir-se a un conveni col·lectiu.

El tercer cas és el de l'empresa finlandesa de Ferrys, Viking-line, que pretenia rematricular el vaixell a Estònia per a així aplicar els salaris estonians molt inferiors als de Finlàndia, el que va provocar lluites dels treballadors finlandesos.

Els Drets de les empreses per sobre dels drets socials.

En els 3 casos el fons de l'argumentació del TJE ha estat que no es pot imposar mesures que facin "menys atractives" les condicions aplicades a una empresa d'un estat membre de l'UE que deixi els seus serveis en un altre estat membre perquè aniria contra "la lliure prestació de serveis" o la "llibertat d'establiment" que són llibertats fonamentals a l'UE.

En definitiva es tracta d'anar igualant l'UE a la baixa amb els països més pobres amb pitjors salaris i majors jornades utilitzant-los com a ariet contra la resta de treballadors regulats per convenis col·lectius. Es tracta de donar mes protecció legal als interessos econòmics que als drets socials que es converteixen en drets de segona classe en la legislació europea. Drets socials que han de cedir el pas a l'explotació de la mà d'obra i al benefici empresarial pur i dur, al qual es dóna amb aquestes sentències suport legal.

Es tracta també de dividir els treballadors, de limitar legalment la seva capacitat de lluita, de neutralitzar el potencial de combat que tenen les pròpies organitzacions sindicals per als treballadors, malgrat les seves actuals direccions.

Destruir la Negociació Col·lectiva. Individualitzar les relacions laborals.

És un atac que pretén destruir la negociació col·lectiva i com es planteja en la directiva de les 65 hores, individualitzar les relacions laborals que és un vell somni de la patronal.

Pactar com a iguals, treballador i empresari, quan són totalment desiguals perquè mentre un ven la seva força de treball, l'altre té tot el poder de l'organització i l'econòmic i per tant pot imposar les condicions que vulgui. És la situació mes avantatjosa per a l'empresari. Però els progressos dels treballadors els hem fet amb organització i lluita i només avancem quan actuem en formació, que és un dels objectius a destruir per aquestes mesures.

Els Tribunals de defensa de la competència contra la negociació col·lectiva i els sindicats obrers.

A l'Estat espanyol estan tenint certa rellevància en aquests atacs contra els convenis col·lectius els Tribunals de defensa de la competència, constituïts en una comissió nacional i els Tribunals de les diverses comunitats autònomes.

Aquests Tribunals són organismes administratius encarregats de velar per l'aplicació de la Llei de Defensa de la Competència de 2007, que és una transposició del tractat de Lisboa i que tracta d'aplicar les mateixes normes europees anomenades de la "competència".

Encara que hi ha hagut múltiples resolucions i multes als sindicats per infringir les normes de la "competència" i s'anuncien més en tot l'estat, ens centrarem en una actuació del Tribunal Basc de Defensa de la Competència. Aquest Tribunal ha emprès una investigació sobre si les centrals UGT-CCOO-ELA i LAB van pactar per evitar l'obertura dels centres comercials els diumenges i dies festius. Euskadi és l'únic territori on això ocorre, després d'importants mobilitzacions obreres a cada intent d'obertura.

El Tribunal ha requerit els sindicats a lliurar tot tipus d'informació referida als participants en les negociacions, actes, acords interns que han tingut els sindicats en els últims quatre anys, sota amenaça d'abundants multes si no ho fan.

Segons el president del Tribunal "la llibertat sindical està subjecta al límit de la competència", ho concep com "un dret limitat topat per les lleis del mercat".

Com diu A. Muñoz d'ELA, "el tribunal és cec davant de les accions protagonitzades per qui si té poder per adulterar preus, cec contra les empreses que en règim de gairebé monopoli influeixen adulterant els preus, aquests són intocables. "

El president del T.B.C. va afirmar davant del Parlament Basc que la solució era liberalitzar per complet els horaris comercials permetent una obertura qualsevol dia, el que afavoreix a les grans superfícies i perjudica el petit comerç i els treballadors.

Aquesta actitud del Tribunal basc de la competència ha tingut la virtut d'unir a tots els sindicats bascos en una manifestació unitària contra aquest atac als drets sindicals, l'11 d'abril d'aquest any.

Vaga General a Europa contra la Directiva de 65 hores.

La lluita obrera unida a nivell europeu és l'única sortida per acabar amb aquest malson que oprimeix els treballadors europeus. Cal exigir a cada secció sindical, en cada sindicat de branca una mobilització europea contra aquesta política ja, altrament ens imposaran aquestes mesures i altres com les que hem comentat. Prevaldrà l'individual sobre el col·lectiu i els treballadors anirem retrocedint pas a pas i en comptes de lluitar per una vida digna i plena on puguem desenvolupar les nostres capacitats, ens trobarem lluitant per la pura supervivència, la qual cosa és una realitat per a molts.