Seguiment del 85% i més de 100.000 a les manifestacions!

Ahir els professors i professores, els treballadors i treballadores de l’educació catalana, van fer història. La vaga educativa va ser un èxit rotund i les docents van dir Prou!, omplint els carrers de gom a gom contra la destrucció de l’educació pública.

L’elevadíssim seguiment i la massivitat de les manifestacions va superar amb escreix les grans mobilitzacions d’ara farà 4 anys, que van aconseguir tombar el llavors conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. L’única comparativa proporcional són les històriques mobilitzacions contra la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) del 2008-2009.

El jovent, secundant la crida a la vaga del Sindicat d’Estudiants, vam sortir també als carrers amb els nostres professors i professores. Vam formar combatius blocs estudiantils i vam acudir a les manifestacions plegades amb les profes del nostre institut, en grups amb megàfons i cartolines ben visibles durant tot el recorregut.

"La vaga educativa va ser un èxit rotund i els professors i professores, els treballadors i treballadores de l'educació catalana, van omplir els carrers massivament contra la destrucció de l’ensenyament públic"

Una jornada plena de ràbia i força

Tot i els serveis mínims totalment abusius imposats pel Departament d’Educació, que van ser denunciats pels sindicats de docents per suposar una clara vulneració del dret a vaga, el seguiment va ser superior al 85%! Va haver-hi tantes professores secundant la vaga, que molts i moltes d’elles van assistir a les mobilitzacions amb els seus nens i nenes.

Després de les tancades organitzades en diversos centres, la vaga d’ahir va començar amb concentracions, accions reivindicatives i nodrits piquets, amb diversos centenars en cadascun d’ells, que van tallar les principals artèries de circulació del país. Un dels càntics que cridàvem, “Avui és vaga d’educació, prepara’t Niubó!”, era un clar avís de la massivitat s’expressaria amb tota la força després.

A pesar d’uns Mossos d’Esquadra provocadors durant tota la jornada amb la seva actitud i els seus cops de porra, les professores van rebre un clar suport en els piquets i les columnes posteriors per part de molts treballadors tocant les botzines del seu cotxe, aixecant el puny o aplaudint.

l que va succeir a continuació fou senzillament espectacular.

Al migdia, una imparable marea de professors i professores, moltes d’elles joves, estudiants i infants, vam abarrotar els carrers. 18.000 a Girona, 12.000 a Tarragona i 4.000 més a Tortosa, 8.000 a Lleida... i 70.000 a Barcelona! Les xifres es queden segurament curtes. En qualsevol cas, el número total de manifestants va superar àmpliament els 100.000!

"El jovent, secundant la crida a la vaga del Sindicat d’Estudiants, vam mobilitzar-nos conjuntament amb els nostres professors i professores"

Les places d’inici de les manifestacions es van quedar ràpidament petites, ocupades per milers de samarretes grogues, per desenes i desenes de pancartes reclamant al departament una dignificació de les condicions del professorat i exigint un augment dràstic en la inversió en educació pública. Una demostració de força aclaparadora.

Entre xiulets i petards, desenes de milers de goles cridaven “educació pública”, “professores i estudiants, unides i endavant”, “a baix les ràtios, amunt els salaris”, “vaga vaga”, “no hi ha inclusiva amb ràtios abusives”, “cap interina al carrer”, “menys discursos i més recursos” o "lluitant també estem educant"!

Les marxes van allargar-se hores. La sensació de molta gent era que mai no havíem viscut una jornada de lluita d’aquesta envergadura.

Podem guanyar! Si el Departament no cedeix: vaga 16-20 Març!

Al Departament d’Educació li va costar digerir el triomf inapel·lable de la vaga. Tot i notificar unes ridícules xifres de seguiment, molt allunyades de la realitat d’aturada total que es vivia als centres, la consellera d’Educació, Esther Niubó, va admetre públicament “La vaga d’avui de la comunitat educativa és un clam”. El Departament ha promès que a la reunió amb els sindicats de docents del proper 19 de febrer posaran sobre la taula una “proposta que serà un abans i un després”.

La mobilització d’ahir ha estat una forta clatellada sobre el Departament d’Educació i el conjunt del Govern de la Generalitat. Un Govern que, com el central, s’erigeix com a progressista però no aplica cap mesura real en la defensa de l’educació i dels serveis públics, com la formidable vaga educativa d’ahir, la recent mobilització contra el caos a Rodalies i en defensa del transport públic, o la convocatòria de noves mobilitzacions en el sector sanitari, posen de manifest. Cal unir totes aquestes lluites en manifestacions i vagues unitàries en defensa dels serveis públics, per augmentar la potència en la mobilització i tòrcer el braç del Govern.

"Tenim força. Podem guanyar. Si la consellera Esther Niubó no atén les nostres reivindicacions, tornarem a la vaga. I ho farem amb més contundència"

Els sindicats de professors i professores i de personal no docent han anunciat una nova setmana de vaga per al 16-20 de Març. El Sindicat d’Estudiants seguirem estant en primera línia de la batalla per una educació pública de qualitat, colze a colze amb els nostres professors i professores.

Després de les potents mobilitzacions del novembre i del gener, de setmanes organitzant des de baix la gran vaga educativa d’ahir, queda molt clar que aquest és el camí. Tenim força. Podem guanyar. Si la consellera Esther Niubó i el Govern de Salvador Illa no escolten el clam majoritari de la comunitat educativa i atenen les justes i urgents reivindicacions de treballadores i estudiants, tornarem a la vaga. I ho farem amb més contundència.