La Unió Europea ha començat molt malament aquest 2026. Després de la intervenció imperialista estatunidenca a Veneçuela, les declaracions de Trump sobre l'annexió de Groenlàndia per part dels EUA han adquirit un caràcter d'amenaça imminent.

El que va ser considerat com un despropòsit d'un president poc acostumat a la “diplomàcia” internacional, ara pren una aparença de realitat i ha provocat una declaració solemne dels caps de Govern europeus.

La creixent feblesa del capitalisme europeu, el reflex de la qual és la prostració en què està sumida la Unió Europea, no ha permès que aquesta resposta a Trump passi de mera retòrica. Conscients de la seva impotència i de la seva dependència militar dels EUA, s'han limitat a llançar protestes buides i a oferir a Trump encara majors seguretats que la seva submissió és completa.

Trump ha declarat que allò que no sigui l'annexió de Groenlàndia per als EUA és “inacceptable” i que s'apropiarà de l'illa “per les bones o per les dolentes”. A més s'ha burlat de l'exèrcit danès, que diu que defensa Groenlàndia amb “dos trineus tirats per gossos”

Però les redoblades mostres de vassallatge de les autoritats daneses i groenlandeses, lluny d'apaivagar Trump, només han servit per a endurir la seva postura. Poques hores abans de la reunió del 14 de gener del vicepresident nord-americà, J.D. Vance, i el secretari d'Estat, Marco Rubio, amb els ministres d'Afers exteriors de Dinamarca i Groenlàndia, Trump ha realitzat unes explosives declaracions públiques. A més de reiterar que qualsevol alternativa que no sigui la pura i simple annexió de Groenlàndia als EUA és senzillament “inacceptable” i que s'apropiarà de l'illa “per les bones o per les dolentes”, s'ha burlat amb desdeny de les capacitats bèl·liques de l'exèrcit danès, reblant que la seva defensa de Groenlàndia consisteix, segons Trump, en “dos trineus tirats per gossos”.

El més rellevant d'aquestes declaracions és que Trump fa una crida a l'OTAN perquè doni suport a aquesta agressió. Les il·lusions del govern danès i dels governants dels països de la UE que li donen suport –que disten molt de ser la majoria– sobre els acords d'assistència mútua, que obliguen tots els països de l'Aliança a defensar qualsevol membre de l'OTAN en el cas de sofrir un atac, han col·lapsat estrepitosament. La indiferència amb la qual el secretari general de l'OTAN, l'holandès Mark Rutte, ha despatxat les preguntes dels periodistes sobre la posició de l'organització davant una possible ocupació estatunidenca de Groenlàndia no deixen marge per al dubte: acataran allò que el gran patró de Washington ordeni.

La burgesia europea ha unit la seva sort al capitalisme nord-americà

Quan en 2014 el govern dels EUA, sota la presidència del “progressista” Barack Obama, va decidir intervenir agressivament a Ucraïna per a completar un amenaçador cèrcol militar a Rússia –que desembocaria en l'actual guerra–, una entusiasta UE es va posar a les seves ordres. Quan sota la presidència de Biden, un altre “progressista” segons la socialdemocràcia europea, va imposar un pla de sancions a Rússia que incloïa el cessament de les compres de petroli i gas russos, la UE va acceptar-ho tot i que el principal perjudicat era Alemanya, la major potència econòmica d'Europa.

Quan, per a certificar la definitiva ruptura dels contractes europeus de gas russos, els gasoductes Nord Stream 1 i 2 van ser destruïts amb explosius, els líders europeus van aprovar aquesta acció terrorista. Sense gas rus, la Unió Europea es va veure obligada a comprar gas nord-americà a un cost quatre vegades superior, i els efectes per a l'economia alemanya van ser devastadors. La conseqüència va ser una recessió els efectes empobridors de la qual estem sofrint la població treballadora d'aquí i de la resta d'Europa.

"La creixent feblesa del capitalisme europeu és darrere de què la resposta a Trump sobre Groenlàndia no passi de la mera retòrica. La UE s'ha limitat a llançar protestes buides i a oferir a Trump encara majors seguretats que la seva submissió és completa"

La cosa és que la classe dominant europea ha vist en l'associació amb el capital nord-americà una oportunitat històrica per a incrementar els seus ja enormes patrimonis.

En plena guerra d'Ucraïna, Biden va incloure en la seva Llei de Reducció de la Inflació (2022) un paquet d'estímuls per atreure a territori nord-americà capital europeu: importants inversions previstes a Europa, sobretot en els sectors de mobilitat elèctrica i d'energies renovables, es van traslladar als EUA. Grans empreses europees, entre elles l'espanyola Ferrovial, van començar a cotitzar a Nova York, i aquesta tendència segueix. Cinco Días explicava recentment^[1] que un bilió de dòlars en accions podria creuar l'Atlàntic enguany a la recerca de les majors oportunitats de negoci que ofereix el mercat de capitals nord-americà.

La derrota dels EUA a Ucraïna ha aguditzat el seu clar desavantatge enfront de la Xina en la batalla per l'hegemonia global i aquesta situació és el que empeny Trump a portar més lluny les mesures d'extorsió a les economies dels països del seu entorn i als seus aliats històrics. Amèrica Llatina, la UE, el Japó o Corea del Sud ja estan sofrint, uns més cruament que uns altres, les conseqüències d'aquesta agressiva política imperialista.

Les raons per ocupar Groenlàndia: control de l'Atlàntic Nord, minerals crítics… i desconfiança davant el futur de la UE

Els EUA esgrimeixen dues bones raons per ocupar Groenlàndia. La primera és que aquesta illa és crucial per al control del trànsit marítim a l'Atlàntic Nord. Ja en 1940 l'exèrcit dels EUA van ocupar Groenlàndia i van instal·lar-hi diverses bases militars, entre elles la cèlebre base de Thule (avui, Pituffik) que continua activa i amb tropes ianquis. Després de la fi de la Segona Guerra Mundial, els EUA es van oferir a comprar l'illa, però Dinamarca s’hi va negar a vendre-la.

Aquesta posició rellevant per al trànsit marítim es fa encara més crítica per la desaparició del gel àrtic a causa del canvi climàtic. Dues de les tres noves rutes de navegació que aquest desglaç fa viable passen per les costes de Groenlàndia i la previsió de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) és que per al 2035 el trànsit per aquestes rutes es tripliqui.

"La derrota dels EUA a Ucraïna ha aguditzat el seu clar desavantatge enfront de la Xina en la batalla per l'hegemonia global i això empeny Trump a portar més lluny les mesures d'extorsió a les economies dels països del seu entorn i als seus aliats històrics"

Per les mateixes raons per les quals fa uns mesos els EUA li van arrabassar a la Xina el control dels ports del Canal de Panamà i de 21 instal·lacions portuàries addicionals repartides pel món, Trump vol assegurar per a les empreses del seu país el control d'aquestes noves rutes comercials, que li donarien una important avantatge per a frenar, o almenys alentir, l'expansió comercial xinesa.
A aquesta raó se suma la major accessibilitat dels recursos miners de Groenlàndia gràcies al desglaç. S'estima que podria contenir fins al 25% de les terres rares no descobertes del planeta i importants recursos de zinc, plom, coure, or, molibdè, grafit, niobi, tàntal i altres minerals crítics.

Tot i que Dinamarca, amb el suport de la UE, hagi proposat als EUA un tractat que li garanteixi el control i accés exclusiu de la navegació i la mineria a Groenlàndia, Trump no es fia. És conscient que la política que promou en el vell continent conduirà, abans o després, a un conflicte social de conseqüències imprevisibles. Per això, al mateix temps que fa costat a les forces d'extrema dreta a tota Europa i que fa tot el possible per enterrar una Unió Europea que agonitza, Trump vol estar segur del seu control de Groenlàndia. Qui sap el que podria passar a Europa en moments de crisi social i política aguda? Qui pot descartar que sectors empresarials i financers europeus virin cap a l'imperialisme xinès com una alternativa per a mantenir els seus beneficis i garantir alhora una mínima pau social?

Trump ha optat per l'alternativa més segura. Des de fa mesos corteja els partits independentistes groenlandesos, especialment al Naleraq, segona força parlamentària. Els 54.000 habitants de Groenlàndia, en la seva majoria d'ètnia inuit, tenen molt poc a agrair a Dinamarca, que va mantenir el seu estatus colonial fins al 1953. Però el seu reconeixement com a ciutadans danesos de ple dret no va millorar gran cosa les seves vides. Fins al 1991 Dinamarca, sota governs socialdemòcrates, va promoure l'esterilització forçosa de dones inuit^[2] i va separar de les seves famílies milers de nens, traslladant-los a Dinamarca per a fer-los oblidar la seva llengua i cultura.

"Amb intervenció militar o a través d'un tractat, és segur que Trump tancarà les seves urpes sobre Groenlàndia. Els somnis d'una Europa capitalista unida i pròspera, capaç de jugar un paper determinant en l'ordre mundial, s'esvaeixen"

No és d'estranyar que l'elit inuit groenlandesa es deixi cortejar per Trump i, encara que no secundi de moment una invasió, vegi amb bons ulls un major acostament als EUA. Posats a triar entre uns EUA en plena demostració de poder i una UE paralitzada i en procés de descomposició, hi ha pocs dubtes.

D'una forma o una altra, amb intervenció militar o a través d'un tractat, és segur que Trump tancarà les seves urpes sobre Groenlàndia. Serà una nova ferida per a la Unió Europea. Els somnis d'una Europa capitalista unida i pròspera, capaç de fer un paper determinant en l'ordre mundial, s'esvaeixen arrossegats per la decadència del capitalisme europeu. I amb els somnis europeistes s'esvaeixen també les il·lusions en el reformisme socialdemòcrata.

El poc que encara queda de les conquestes històriques de la classe obrera europea s'enfronta a un horitzó d'accelerada destrucció. Només una mobilització enèrgica, armada amb el programa de la revolució socialista, podrà salvaguardar i ampliar les conquestes democràtiques i socials de la classe obrera europea.

--

Notes

^[1] El goteo constante de cotizadas europeas que se mudan a EE UU

^[2] Dinamarca pide perdón a miles de mujeres de Groenlandia a las que sometió a esterilizaciones forzosas entre 1960 y 1991