Pujada salarial d’acord amb l’IPC | No a l'enfonsament dels nostres salaris | Per un Conveni Digne: no a la precarietat!

El 24 i 25 d’Octubre els treballadors i treballadores del metall de la província de Tarragona estem convocats a la vaga. Al mateix temps que els empresaris obtenen beneficis rècord, es neguen a pujar els nostres salaris d’acord amb l’IPC, plantejant-nos ridícules pujades del 2, 3 ó 4%, amb la inflació ja en el 10%. És a dir, entre 6 i 8 punts de pèrdua salarial. És un insult!

La patronal només cedirà si colpegem amb contundència, paralitzem el metall a la província i omplim els carrers. Aquesta vaga ha de ser el primer pas, però necessitarem endurir les mobilitzacions i preparar un pla molt contundent. Un pla que ha de debatre’s i aprovar-se democràticament en una Assemblea general de delegats i treballadors del sector, juntament amb les reivindicacions que exigim els treballadors i treballadores. També hem d’exigir que qualsevol proposta d’acord sigui ratificat en Assemblea pel conjunt dels treballadors i treballadores. 

Però aquesta situació que patim no és exclusiva del metall de Tarragona. El metall de tot l’Estat, i altres sectors, enfronten la mateixa situació. El metall de Barcelona anirà a la vaga el 27 i 28 d’octubre. Per què CCOO i UGT no han fet confluir ambdues vagues? Per què no convocar, un o dos dies de vaga general del metall a Catalunya? Sens dubte, això ens donaria molta més força per a tòrcer el braç de la patronal.

Davant la brutal crisi econòmica que ja patim, la classe obrera està demostrant la seva força i disposició a lluitar: vagues indefinides del metall de Cadis i Cantàbria, la lluita dels professors i professores aquí a Catalunya, la impressionant vaga dels treballadors de Mercedes Benz (Gasteiz) o la vaga indefinida durant 35 dies de les treballadores del SAD a Astúries. No obstant, en totes aquestes, els dirigents de CCOO i UGT, que convocaven les vagues, van acabar sabotejant la lluita, i sotmetent els treballadors i treballadores a un xantatge brutal per a signar Convenis i pujades salarials ridícules.

La lliçó d’aquestes lluites ha estat la capacitat dels treballadors i treballadores per a mantenir-se unides, ja fossin de CCOO i UGT o d’altres sindicats, i per a organitzar-se més enllà d’aquests dirigents, enfrontant els intents d’abandonar la lluita i d’acceptar resignats les engrunes de la patronal. Això és el que també hem de fer les i els treballadors del metall deTarragona en aquesta vaga. Organitzar-nos, imposar Assemblees massives del sector, exigir transparència en la negociació, i que es defensin amb contundència totes les nostres reivindicacions.

També hem d’exigir als dirigents sindicals de CCOO i UGT l’organització d’una Caixa de Resistència, que ens permeti resistir la convocatòria de noves jornades de vaga, i fins i tot, si és necessari,
una vaga indefinida. Que posin els importants recursos econòmics dels que disposen al servei de la lluita. Cal preparar-se per a una batalla llarga i dura!

Necessitem aixecar una alternativa sindical democràtica i combativa, des de baix, amb assemblees de treballadors i delegats de tots els sindicats, i que no accepti la lògica de la patronal, una lògica que ens condemna a la pobresa i a la precarietat. Aquest és l’únic camí per a guanyar drets, defensar els nostres salaris i exigir el que ens correspon:

• Pujada salarial amb l’IPC real acumulat, sobre el 10%, eliminant la compensació i l’absorció. Cap pèrdua de poder adquisitiu! Increments salarials reals!

• Reducció jornada anual. Setmana de 35 hores amb manteniment dels salaris. Reducció del període de prova a la meitat.

• 100% de salaris en cas de malaltia o incapacitat, ja sigui comuna o laboral.

• Jubilació als 62 anys amb el 100% de la pensió.

Tots i totes a la vaga, piquets i mobilitzacions del 24 i 25 d’Octubre!

Contacte: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. | 699 825 936