Readmissió immediata de Manuel Barber i Jesús Galván! Prou acomiadaments per lluitar!

Exigim càrrega de treball i la fi de la subcontractació!

La setmana passada els treballadors de les empreses auxiliars de Navantia a Puerto Real es van posar en peu de guerra davant de la falta de càrrega de treball i la perspectiva d'acomiadaments massius en les drassanes durant els propers mesos. Poc després, els treballadors de la drassana de San Fernando vam votar massivament a mà alçada aturar la producció unint-nos als nostres companys. Novament, com fa dos anys, ens trobem davant de la mateixa situació d'incertesa, i davant de l'amenaça de més atur i misèria a la badia de Cadis.

La resposta per part de Navantia i la empreses auxiliars davant d’aquest nou aixecament no s'ha fet esperar, i han acomiadat fulminantment als companys Manuel Barber i Jesús Galván, membres del sindicat CTM, per encapçalar les protestes. Aquesta mateixa empresa, Nervión, va actuar de la mateixa manera a Ferrol el 2006, quan va acomiadar tota la plantilla com a represàlia davant del sindicalisme combatiu del seu Comitè d'Empresa de la CIG. Tant a Puerto Real com a San Fernando s'ha acordat aturar indefinidament la producció fins que es produeixi la readmissió immediata dels companys. Prou persecució sindical! Prou repressió contra els que lluitem per pa i treball!

Per a garantir l'ocupació, cal acabar amb la subcontractació!

La situació a les drassanes i en el sector del metall, tant a Puerto Real com a San Fernando i en general a Cadis, és de nou crítica, amb l'amenaça de centenars d'acomiadaments durant els propers mesos. Una situació recurrent que torna a amenaçar el sustent de milers de famílies a la badia, tot i que ara amb la perspectiva de la pandèmia i d'una greu crisi econòmica a l'horitzó. Fa dos anys vam protagonitzar una vaga en el metall exemplar que paralitzava tota la badia de Cadis en protesta per la mort de dos companys, fruit de la precarietat extrema que patim i de l'incompliment permanent de la mesures de seguretat per part de les empreses auxiliars i subcontractes de Navantia.

Avui seguim igual, o fins i tot pitjor. Per això mateix, cal reprendre la lluita amb objectius clars i concrets, plantejant una nova vaga general al sector del metall per un treball segur, salaris dignes, contra la precarietat, i per plans industrials que assegurin un futur per a les nostres famílies i per a la Badia.

Per a aconseguir-ho, cal atacar en primer lloc l'arrel del problema: la subcontractació. Navantia, una empresa pública, garanteix milions d'euros de diners públics a la patronal mentre condemna la majoria dels treballadors a la precarietat, la inseguretat i en alguns casos la mort. Només amb els ingents beneficis que fan totes les empreses subcontractades a costa dels diners de tots, podrien garantir condicions dignes de treball, més ocupació, i projectes industrials sòlids i constants en el temps. Per això mateix és hora d'aixecar una consigna clara, l'única que pot revertir la penosa situació que patim milers de treballadors de les auxiliars a la badia de Cadis, Ferrol o Cartagena: la fi de la subcontractació i la incorporació de les plantilles a la principal, a Navantia, amb les mateixes condicions i drets. Fem la mateixa feina! Tots som Navantia!

El futur industrial passa per una Navantia 100% pública

En l'actual context de crisi econòmica, i davant de l'amenaça d'una nova reconversió industrial, tal com estem veient ja amb Nissan, és més necessari que mai defensar cada lloc de treball, oposar-se a cada tancament, rebutjar qualsevol nova mesura que aprofundeixi encara més la nostra precarietat. L'única raó perquè això sigui així, és que els capitalistes, els empresaris, només es preocupen pels seus beneficis, i si no en tenen, destrueixen el teixit industrial sense cap objecció, encara que això suposi una catàstrofe social per a regions senceres. No podem permetre-ho! Ens hi juguem molt!

Hi ha nombroses necessitats socials que cobrir, i empreses industrials com Nissan o com Navantia han d'estar allà per fer-ho. Així ho hem vist durant aquesta greu crisi sanitària, per exemple amb la fabricació de respiradors. ¿No s'assenyala constantment per part dels dirigents sindicals de CCOO i UGT que necessitem defensar la indústria? No s'ha assenyalat això mateix des del govern, i des d’Unides Podem? ¿No cal tenir una alternativa a un model turístic barat que condemna l'Estat espanyol a l'atur massiu i a la misèria quan ha esclatat una crisi com l'actual? I si és així, ¿com podem seguir permetent acomiadaments en el metall i a les drassanes, tancaments d'empreses com Nissan, etc.? És hora d'actuar! Prou excuses!

Els treballadors de les empreses auxiliars de la Badia de Cadis estem en peu de guerra. Mentre no es readmeti als nostres dos companys acomiadats per lluitar no mourem una rosca. Però a més, ens cal acabar amb la incertesa amb la que vivim cada any, ja que som acomiadats i de nou recontractats, angoixats per si hi haurà o no hi haurà càrrega de treball. Necessitem revertir un model de subcontractacions que no ha fet més que empitjorar les nostres condicions de vida i retallar els nostres drets.

A la Badia de Cadis ho tenim clar, tal com es va veure en la massiva vaga del metall de fa dos anys, però cal que copegem tots junts, amb Ferrol i Cartagena, i exigir que Navantia sigui 100% pública, sense auxiliars i subcontractes, i utilitzar aquests milions d'euros per a garantir ocupació de qualitat per a tothom. És perfectament possible. Hi ha ingents recursos per a fer-ho!

Prou precarietat, inseguretat i subcontractació!

Per un treball digne per a tothom!