Jesús Vázquez segueix fent mèrits per a convertir-se en el conseller d'Educació més odiat en la història de Galícia. Primer va ser el decret contra el gallec en les aules, en un context en el qual segons dades del sindicat STEG, estan matriculats el 90% dels estudiants de les ciutats en castellà. Aquest decret va ser respost massivament amb diverses manifestacions de masses i una vaga general en l'educació molt reeixida.
I altra vegada, quan arriba el final del curs i la resposta dels professors i els estudiants és gairebé impossible, la Xunta torna a la càrrega amb una multitud de decrets contra l'educació pública a Galícia.Conversió d'IES en centres integrats de FP, un augment de l'horari lectiu del professorat, reducció del nombre de docents, tancament de cicles de formació en les zones rurals, enduriment de les regles de permanència en la USC... El denominador comú de totes aquestes mesures és el mateix: retallar la despesa dedicada a l'educació pública. Mentrestant, els concerts educatius en l'escola concertada no deixa de créixer per a omplir les butxaques dels empresaris d'aquesta branca. Tal com explicava un pare d'Ourense: "És increïble, no paguem als nostres fills col•legis cars, però estem pagant els dels fills dels nostres veïns rics" (El País, Galícia, 07/04/2011)
Per descomptat, aquestes retallades ja estan tenint efectes: la supressió de llibres de text gratuïts i reduccions de menjadors. I per a anar més enllà. La reducció de professorat va a empitjorar la condicions d'estudi dels fills dels treballadors.
Conversió dels IES en CIFPs
A principis d'estiu, el Departament va aprovar un projecte de decret que converteix set instituts en Centres Integrats de Formació Professional. Aquesta mesura, que ja està causant mobilitzacions (en Coruña, per exemple) provocarà el desplaçament forçós d'uns 2.000 estudiants a altres centres, amb la consegüent massificació que suposarà això.
Reforçament de les normes de quedar-se en la USC
Dintre de la política d'expulsar als fills dels treballadors de l'Educació Superior, el Rectorat de la Universitat de Santiago de Compostel•la ha aprovat un enduriment de les regles de permanència, entre altres mesures, consisteix en que a partir d'ara un "no presentat" en una assignatura d'una carrera adaptada a Bolonya, perdrà la convocatòria. D'aquesta manera, l'estudiant haurà de pagar una segon matrícula, més cara del que li va costar la primera. D'altra banda, el treball de fi de Grau no es podrà presentar si l'estudiant no ha aprovat totes les assignatures, pel que molts estudiants haurien d'esperar un any sencer més per a poder graduar-se.
Augment de l'horari lectiu del professorat i retallada de professors
De manera dictatorial, -desallotjant per la força als representants dels professors de la Conselleria- la Xunta ampliarà quatre hores a la setmana l'horari lectiu del professorat gallec. En realitat, la proposta no busca altra cosa que donar satisfacció a les demandes dels empresaris del sector del transport escolar. S'augmenten les hores dedicades a la vigilància dels alumnes “des que arriben al centre en bus fins que entren a classe, i des que surten fins que pugen a ell”. Aquesta mesura tindrà dos efectes: el primer és la reducció d'uns mil mestres, segons la CIG denúncia. I el segon és l'ús del temps docent en tasques no relacionades amb l'ensenyament, amb la seva corresponent reducció horària en assumptes tals com excursions, biblioteques, tutories, reforços fora de l'horari lectiu, la impossibilitat per a cobrir substitucions, etc. No hi ha cap dubte que això empitjorarà la qualitat de l'educació que rebem els fills i filles dels treballadors en els centres d'estudi.
I, per descomptat, la retallada de professors previst tindrà conseqüències molt greus, en forma de reducció de les classes de reforç en la lluita contra el fracàs escolar, la impossibilitat de substituir al professorat amb baixa mèdica, etc.
Un exemple especialment dur d'aquestes retallades ho veiem en el Col•legi San Xoan de Ferrol, el centre està ocupat actualment per mares i pares dels alumnes en protesta per la situació que