CCOO i UGT han de trencar la seva política de pactes i concessions, sumar-se a la mobilització i convocar ja una vaga general! 

El diumenge 15 de maig desenes de milers de persones vam sortir als carrers de les principals ciutats de tot l'Estat per a protestar per les conseqüències antisocials de la crisi capitalista, contra les mesures d'ajustament i retallades adoptades pel govern del PSOE, i l'evidència, cada dia més clara, que la democràcia que vivim amaga en realitat una brutal dictadura del capital financer. Les mobilitzacions s'han sostingut al llarg d'una setmana, nodrides per desenes de milers de joves, sobretot a la Puerta del Sol de Madrid però també en nombroses ciutats. 

No hi ha ambient per a lluitar? No hi ha consciència? 

La magnitud i extensió d'aquestes manifestacions, sens dubte de les més importants des de la vaga general convocada per CCOO i UGT el 29 de setembre, suposen un pas endavant per a omplir de confiança a la classe obrera i la joventut en les seves forces de cara a derrotar els brutals plans d'ajustament impulsats pels grans capitalistes i aplicats en forma de lleis i decrets pel govern del PSOE. Enfront de tots aquells, entre ells els dirigents sindicals, que vénen plantejant que el problema és la falta de consciència i de disposició a lluitar dels treballadors i la joventut, aquestes mobilitzacions són un exemple concret en el sentit contrari. Existeix ràbia, un profund descontentament i ganes de batallar per a canviar la situació, però fins al moment els responsables de canalitzar tota aquesta força han impedit amb la seva actuació qualsevol resposta contundent en aquest sentit. 

Des que va esclatar la crisi econòmica milions de persones s'han vist afectades per acomiadaments massius, baixades de salaris, i brutals retallades en els serveis socials. Aquesta situació ha dut a la burgesia a desemmascarar-se, posant en evidència en que consisteix el sistema capitalista. Mentre es justifica i argumenta la necessitat de dur endavant brutals atacs contra les condicions de vida dels treballadors com a conseqüència de la crisi, llegim dia rera dia en els mitjans de comunicació els grans beneficis que segueixen recollint els directius dels principals bancs i multinacionals. 

Enfront d'aquesta situació les organitzacions polítiques i sindicals de l'esquerra han estat incapaces de respondre, generant una enorme desorientació i malestar entre la classe treballadora i els joves. Els dirigents de CCOO i UGT, després de l'èxit de la vaga general del 29 de setembre, van donar per acabat el procés de mobilitzacions, signant amb Govern i patronal la contrarreforma de les pensions que elevava l'edat de jubilació als 67 anys. Aquesta estratègia de “pau social” i desmobilització, en un context de mesures procapitalistes adoptades pel govern PSOE que ha frustrat les esperances de milions, alimenta el desengany i l'escepticisme cap als sindicats i les organitzacions polítiques de l'esquerra… Però aquesta realitat no significa que la joventut i els treballadors no necessitem d'organitzacions i sindicats forts i combatius, i molt menys d'idees capaces de representar una alternativa coherent enfront de la crisi del capitalisme. 

Una alternativa de lluita revolucionària 

Els promotors de les mobilitzacions del 15M han insistit en la idea que aquestes accions tenien un caràcter “apartidista”. En el propi manifest s'insisteix en aquesta idea: “Uns ens considerem més progressistes, altres més conservadors. Uns creients, uns altres no. Uns tenim ideologies ben definides, uns altres ens considerem apolítics… Però tots estem preocupats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre al voltant”. A pesar d'això, el propi desenvolupament de les manifestacions, la seva composició i les consignes corejades, han demostrat en la pràctica que es tracta d'un moviment amb un caràcter nítidament d'esquerres. 

Que la burgesia i els seus mitjans de comunicació tractin d'obviar l'aspecte ideològic de les mobilitzacions, té com finalitat restringir-les a un marc assimilable pel propi sistema. Realment el que preocupa als poderosos és que aquest moviment de la joventut elevi el seu nivell d'organització, perfili i concreti demandes anticapitalistes i connecti amb el moviment obrer, creant les condicions per a una rebel·lió social com a Portugal, França, Grècia o el món àrab. 

Per tot això és necessari orientar la lluita en un sentit anticapitalista, qüestionant-lo en última instància, tal com en la pràctica s’està fent, el poder de la burgesia, és a dir, el poder de la banca i els grans empresaris. En aquest sentit, les manifestacions i accions han de reforçar-se fent una crida concreta a la classe obrera a sumar-se a elles. Hem d'exigir als dirigents sindicals de CCOO i UGT que trenquin amb la política de concessions i “pau social” i assumeixin la seva responsabilitat de donar una resposta enfront dels atacs que està sofrint la classe treballadora, la joventut, els desocupats i els pensionistes. És necessari que tota la pressió d'aquest moviment s'orienti també a exigir als sindicats la convocatòria d'una nova vaga general en defensa de les condicions de vida de la majoria de la població, un fet que despertaria una enorme simpatia entre desenes de milers de delegats sindicals i afiliats de CCOO i UGT que també estan molt descontents amb la política dels seus dirigents. L'entrada en escena del moviment obrer organitzat reforçaria enormement la lluita iniciada. Aquest és l'exemple que també ens proporcionen les experiències de França, Portugal, Grècia i el món àrab 

A l'assenyalar als responsables d'aquesta crisi cal destacar que si hi ha alternativa, i una alternativa immediata. Hem de posar sobre la taula un nítid programa de reivindicacions que es vinculin a l'objectiu de la transformació social, que passi per posar sota el control de la majoria de la població els recursos de la societat, començant per la nacionalització dels grans bancs i multinacionals, els autèntics responsables del desastre que patim. D'aquesta manera reduir dràsticament l'atur, assolir un habitatge digne per a la joventut, gaudir d'una sanitat i un ensenyament públic de qualitat, entre altres coses, seria complementi possible. L'experiència és concloent: no pot haver capitalisme de rostre humà. Aquest sistema no és reformable, i per això les lluites parcials, les mobilitzacions i les vagues han de suposar un mitjà per a organitzar més i millor als treballadors, els joves i els desocupats, a la majoria de la població, elevar el seu nivell de consciència i defensar un programa que vagi a l'arrel del problema. 

·Ja n'hi ha prou d'atacs contra la joventut, les famílies treballadores, els desocupats i els pensionistes. Ni contrarreforma laboral ni contrarreforma de les jubilacions. 

·No a les retallades pressupostàries en sanitat, educació i en les prestacions socials. Si hi ha diners, i molts. Nacionalització de la banca per a promoure un pla de xoc en obres públiques i infrastructures, sanitat, educació i donar ocupacions a milions de treballadors i joves en atur! 

·Per un habitatge digne per a tots! Nacionalització de les grans constructores i immobiliàries i creació d'un gran parc públic d'habitatges en lloguer a un preu no superior al 10% del SMI. 

·En defensa dels desocupats! Subsidi d'atur indefinit de 1.100 € al mes. Reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals sense reducció salarial. 

·No a la privatització de la sanitat, educació i empreses públiques. Renacionalització de les empreses públiques privatitzades (Telefònica, Repsol, etc.) i defensa de tots els llocs de treball 

·Increment dràstic dels impostos als rics. Confiscar els patrimonis de les grans empreses i milionaris que defrauden. 

·No a la retallada dels drets democràtics. Plena llibertat de reunió, manifestació i expressió. Prou de repressió contra la joventut 

Contacta amb el Corrent Marxista Revolucionari (Militant) i defensa amb nosaltres aquestes idees