Ahir es commemorava al Palau Euskalduna el 20è aniversari del Consell Escolar d'Euskadi.
L'acte va ser molt solemne. Va participar la patronal de la privada, consellers de prestigi reconegut, ajuntaments, presidents de consells escolars autonòmics, diferents presidents que han passat pel consell, partits polítics, sindicats i associacions de pares i mares, la Consellera d'Educació, Isabel Celáa... És a dir, totes les corbates que us pugueu imaginar.

Conduït per dues hostesses que anaven explicant el trajecte del consell, un expert educador a les universitats de Harvard, Montpellier i a la Unió Europea, Jose Ramón Flecha  (que per cert, va haver de reconèixer a Vigostky, com la font de les majors innovacions pedagògiques), un meravellós recital amb guitarra i soprano...i una tirallonga de discursos nostàlgics dels diferents presidents que han format part del consell, a més del lliurament d'una estatueta a cada un que era un "Ochote" (típic corall de txikiteros que animaven els bars fa temps), Arkaitz va poder prendre la paraula en representació dels estudiants del consell, i en concret en representació del Sindicat d'Estudiants.

Això és el que va dir, meitat en basc i meitat en castellà, perquè l'entengués la consellera:

"Som sis estudiants els que formem la representació en el consell, 3 companys d'Ikasle Abertzaleak i uns altres 3 del Sindicat d'Estudiants. Evidentment jo no havia nascut quan el Consell Escolar d'Euskadi va ser creat ja que m'hi acabo d'incorporar en representació del Sindicat d'Estudiants. Tanmateix al llarg d'aquests 20 anys hem intervingut expressant la nostra opinió i les nostres demandes en els temes més importants que afectaven al sistema educatiu i molt en particular als estudiants: la Llei d'Escola Pública Basca, el Pacte Escolar, el mapa escolar, la Carta de Drets i Deures, la LOGSE, la Llei de Qualitat, la política lingüística, el decret d'escoles infantils, etc. A totes elles la nostra organització ha presentat les seves propostes defensant una escola pública gratuïta, democràtica, laica, científica i euskalduna, i a la majoria de les ocasions han estat ignorades pels diferents departaments d'educació ja que malgrat ser els que patim les conseqüències de la política educativa, aquest organisme només té caràcter consultiu.

Els últims tres anys han estat condicionats per la crisi econòmica més greu que afecta al sistema capitalista a les últimes vuit dècades. En qüestió de mesos hem vist com milers d'empreses tancaven i com milions de llocs de treball es destruïen. Totes les mesures a favor de la banca no han pogut evitar la crisi, tanmateix han generat un deute públic de 200 mil milions d'euros que ara tracten de retallar de la butxaca dels treballadors, amb reformes laborals, acomiadaments gratuïts, i retallant les despeses socials, la sanitat i, sens dubte, l'educació pública.

Històricament l'esquerra sempre ha defensat la idea que una educació pública de qualitat serveix per lluitar contra les desigualtats socials i promoure el progrés dels sectors econòmicament més desfavorits.

El Pacte Escolar que van firmar el PNB, el PSE i Euskadiko Ezkerra, i al qual nosaltres ens vam oposar, va suposar que la nostra, fos la comunitat on la xarxa privada finançada amb fons públics escolaritza més alumnes que la xarxa pública. Ara el nou Pacte Educatiu que proposa el Ministeri d'Educació i els decrets del Departament d'Educació del Govern Basc continuen en la línia de fer més concessions a la dreta, la patronal de l'ensenyament i l'Església, privatitzant encara més l'educació i retallant els drets democràtics tant a Euskal Herria com a la resta de l'Estat.

Aprofito per recordar-li a l'actual Consellera d'Educació un retall de premsa que he trobat als nostres arxius del 2002. Isabel Celaá, portaveu parlamentària del PSE en temes educatius, era el 1992, quan es va fer el Pacte Escolar, viceconsellera d'Educació. En aquell moment vostè culpava a la política del Partit Nacionalista Basc de ser sempre favorable a la xarxa privada, de ser insensible a la necessitats de la pública i denunciava que el tram d'educació postobligatòria s'havia concertat per a la patronal privada en un 11% aquell any, quan el pressupost educatiu del departament només pujava un 6%. Aquesta crítica era correcta. Ara que està al capdavant del Departament d'Educació, per què no deixa de concertar amb diners públic a l'ensenyament privat i destina els recursos per a l'educació pública? Per què no trenquen ara els seus acords amb el Partit Popular i deixen de fer concessions al nacionalisme espanyol més ranci?

Per la nostra part continuarem aportant al Consell i fent una crida a pares i mares, professors i organitzacions progressistes per defensar una educació pública de qualitat i un futur digne per als joves.

Per cert, us recordo a tots que a la porta podeu comprar material dels nostres 25 anys d'història i rifes per ajudar-nos econòmicament a continuar lluitant. "