Amb l’inici del nou curs, l’aplicació a marxes forçades del Pla Bolonya ha comportat en moltes facultats un cúmul de desconcert, falta d’informació i cabreig entre els estudiants. I és que el fet de que cada facultat hagi hagut de dissenyar el seu propi pla ha provocat un al•luvió d’irregularitats i de situacions absurdes, com per exemple, que no et puguis matricular en uns determinats grups quan ja et vas prematricular en algún altre, tenint en compte que mentrestant hem tingut exàmens de setembre.

O per exemple la desaparició de les optatives de primer cicle pel curs vinent en algunes facultats com Història de la UB, que ha fet que molts estudiants s’hagin hagut de matricular a les sis optatives necessàries per continuar la llicenciatura, el que suposa superar els 80 crèdits matriculats en aquest curs comptant amb les obligatòries per no despenjar-se.

Tota una sèrie d’irregularitat que, unides al fet de que en multitud d’ocasions la facultat no té una resposta clara pel teu cas en concret, està provocant una gran pèrdua de temps, temps que molts dels joves que estudiem i treballem no tenim.

A tot això hem de sumar l’augment colosal en el preu de les matrícules. Mentre el govern s’omplia la boca dient que Bolonya no augmentaria el cost de la universitat pública, la realitat la estan comprovant milers d’estudiants quan han de pagar la matrícula d’aquest curs. A pesar de que sigui quasi missió impossible accedir a aquestes dades, hi ha pujades de taxes de 200€ i 300€ en relació a l’any anterior, el que confirma un cop més que el propòsit de Bolonya és expulsar als fills dels obrers de la universitat.

Tots els aspectes principals que veniem denunciant des del Sindicat d’Estudiants s’han vist confirmats. Aquest increment del preu de les matrícules, suposa una nova càrrega per moltes famílies treballadores, que en el context de crisi del sistema capitalista, no fa res més que agreujar encara més la situació. El govern central i el tripartit, mentrestant, s’està dedicant a regalar diners públics a la banca i a la patronal, mentre que moltes famílies treballadores s’estan veient afectades pels nombrosos EREs o tenen algun membre a l’atur, el que suposa que molts pares i mares estan realitzant autèntics sacrificis per garantir el dret a la universitat dels seus fills.

Aquesta situació també està provocant que molts dels que ja treballàvem, a part d’estudiar per pagar-nos els estudis, ens veiem obligats a incrementar els diners que aportem a casa per arribar a final de mes. Per tot això, Bolonya en la pràctica està suposant l’expulsió dels fills dels treballadors de la universitat, ja que si a la qüestió econòmica li afegim la qüestió acadèmica, és a dir, la assistència obligatòria a les classes, els treballs periòdics, les constants evaluacions, el fet de haver de seguir estudiant a casa (literalment), fa d’això una situació difícil de mantenir.

La lluita dels estudiants durant el curs passat va ser intensa, amb mobilitzacions massives com les vagues del 13 de novembre, o el 19 de març, on centenars de milers d’estudiants d’universitat i instituts, i mestres i professors de primària i secundària, vam mostrar al carrer la nostra oposició a Bolonya i la LEC. La brutal càrrega policial en el desallotjament de les tancades també va provocar una mobilització masiva on milers d’estudiants van sortir al carrer la tarda del 26 de març.

Finalment, el govern va sortir-se’n amb la seva, aprovant la LEC i aplicant amb improvització el Pla de Bolonya, per evitar que la lluita continués. No obstant, l’aplicació d’aquestes contrarreformes educatives pot comportar que la lluita passi a un nivell superior.

La lluita per mantenir un dret fonamental com la universitat pública de qualitat no està acabada, sinó que està més vigent que mai. En un context de crisi del sistema capitalista com la que estem visquent, les contradiccions presents del capitalisme s’aguditzen, el que provoca nombroses lluites en defensa dels llocs de treball, com sòn el cas de Roca, Opel o Nissan. És necessari que els estudiants i els treballadors vinculem les nostres lluites, que sòn una i la mateixa, i és la lluita per a que els joves i treballadors no paguen amb els plats trencats de la crisi del capitalisme. Només mitjançant un moviment de masses, veritablement participatiu i democràtic, una acció conjunta entre estudiants i treballadors, es podrà aconseguir la retirada del Pla Bolonya. Des del Sindicat d’Estudiants creiem que és necessari que els estudiants ens mobilitzem per lluitar per les nostres reivindicacions. Tal i com va dir Karl Liebknecht, el gran revolucionari alemany, “la joventut és la flama de la revolució proletaria”.

Barcelona, 29 setembre 2009

NO A BOLONYA! / NO A LA LEC!

EN DEFENSA DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA!
AFILIA'T AL SINDICAT D´ESTUDIANTS!