Els estudiants i joves estem en lluita. El pròxim 4 i 19 de Març sortirem al carrer a protestar contra la privatització de l'educació pública que suposen normes com els Plans de Bolonya i la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i per a exigir que la crisi, no la paguem ni els fills de treballadors, ni els nostres pares.
Els estudiants i joves no estem d'acord amb els Plans de Bolonya perquè en ells s'estableixen un conjunt de mesures com la divisió en graus i postgraus dels estudis, que tenen com objectiu expulsar als fills dels treballadors de la universitat. Els cursos de postgraus (el títol que tindrà realment validesa) tindran preus prohibitius (entorn dels 3.000 euros). A més el govern pretén substituir les beques en el postgrau per préstecs bancaris. En lloc de beques Bolonya ens ofereix una hipoteca. Un altre atac gravíssim és la Llei d'Educació de Catalunya. Aquesta llei planteja que els centres públics funcionin com empreses privades , amb un director-gerent totpoderós, que governarà el centre al marge de la comunitat escolar. Així mateix els col·legis en comptes de rebre el finançament públic necessari, haurien de buscar-se la vida, per a obtenir recursos a través de la venda de serveis i instal·lacions. Això degradarà més l'educació pública (especialment en els barris obrers) en benefici dels propietaris dels col·legis privats.
Amb aquestes lleis es pretén convertir el dret a l'educació en un lucratiu negoci privat i negar el dret a una educació superior a desenes de milers de fills de treballadors que no podrem pagar els nostres estudis.
Davant el rebuig que han generat aquestes reformes en la majoria de la comunitat educativa, pensem que el govern del PSOE i el tripartit a Catalunya, en comptes d'escoltar als empresaris, que reclamen tots els dies menys despesa social i més diners del govern per a les seves butxaques, Zapatero i el tripartit han de passar de les paraules als fets, deixar de regalar milions d'euros en subvencions als empresaris i fer una política realment d'esquerres, en benefici dels milions d'obrers i joves que els hem votat.
És intolerable que siguem els treballadors i la joventut de la classe obrera els que a traves d'expedients de regulació d'ocupació, reduccions de salari, acomiadaments arbitraris, atur, retallades en educació i sanitat, estiguem pagant el pes de la crisi. I més quan els treballadors i els seus fills no hem estat els causants de la mateixa. No ha estat la classe obrera la que ha especulat en borsa, ni jugat amb les hipoteques de la gent, ni ha guanyat fortunes construint muntanyes de pisos per a vendre'ls a un preu desorbitat després. Al contrari, els treballadors i joves en tots aquests anys de bonança econòmica hem vist com al mateix temps que els empresaris han tingut beneficis multimilionaris, nosaltres hem anat perdent contínuament drets. Mentre el cost de la vida s'ha disparat a partir de l'euro, els salaris han perdut poder adquisitiu, l'acomiadament s'ha fet més fàcil i barat i les hipoteques més cares i amb una durada major.
No podem acceptar que aquests mateixos capitalistes- els culpables de la crisi -que s'han omplert les butxaques a costa del nostre treball, ens condemnin ara a pagar el pes de la mateixa. Igual que en altres crisis, la seva recepta per a sortir del forat, és condemnar a la classe obrera a la marginalitat, a la pobresa més absoluta, dividint uns treballadors d'uns altres, per a explotar-nos millor i abaratir i facilitar encara més l'acomiadament (com si no fos ja fàcil i barat).
Davant aquesta situació, els dirigents de CCOO i UGT tenen una gran responsabilitat. Després d'anys de desmobilització i pactes socials, de concessions, d'acceptar pèrdues de poder adquisitiu, és necessari un gir de 180 graus. Els sindicats han de reivindicar un programa de lluita contra l'atur i de defensa de l'ocupació i els serveis públics que contempli entre altres mesures:
• No als EROs. Nacionalització de les empreses en crisis, sense indemnització i sota el control dels treballadors i les seves organitzacions. Els diners públics no es poden destinar a regals als banquers, subvencions empresarials o rebaixes fiscals, sinó que han d'usar-se per a mantenir tots els llocs de treball i resoldre les necessitats de la majoria de la població.
• Nacionalització de la banca, els monopolis i els latifundis, perquè els ingents recursos que ara es dediquen a satisfer el compte de resultats d'una minoria privilegiada serveixin per a engegar grans programes d'inversió pública en infrastructures socials, habitatge, educació i sanitat públiques.
• Renacionalització de les empreses privatitzades i parar tots els plans de privatització que hagi en marxa. Defensa de l'educació i la sanitat públiques a través d'un increment substancial de l'ocupació en aquests sectors i dels recursos econòmics necessaris per a garantir la seva qualitat.
Zapatero no es cansa de dir que el govern estarà al costat dels febles, però no n'hi ha prou amb dir-ho, ha de dur-ho a la pràctica, i per a això l'estat ha d'aprovar les següents mesures: subsidi d'atur indefinit per a tots els desocupats fins a trobar una ocupació, jornada laboral de 35 hores setmanals sense reducció salarial, per a repartir l'ocupació existent entre tots els treballadors; jubilació als 60 anys amb el 100% del salari i contractes de relleu.
Aquesta és l'única alternativa realista per a plantar cara a la crisi del capitalisme i defensar els interessos dels treballadors. Assolir-la depèn de la mobilització més extensa, contundent i unitària possible. Els sindicats de classe, començant per CCOO i UGT, han d'organitzar immediatament una Vaga General de 24 hores en tot l'Estat per a lluitar per aquest programa, vaga general que, estem segurs, obtindria el suport unànime de la classe obrera i la joventut. Però la vaga general no és una fi en si mateixa, sinó un mitjà per a obligar al govern del PSOE a rectificar la seva política i dedicar els diners (que n’hi han, i molts) a defensar els interessos de la majoria.
Per tot això, des d'aquesta full fem una crida a tots els aturats, obrers d'empreses en lluita i a tota la classe obrera en general a participar en el seguici obrer, format per treballadors, comitès d'empresa i seccions sindicals de la manifestació convocada pel sindicat d'Estudiants el 4 de Març a les 12 hores en la Plaça Imperial Tarraco.
Estudianta, organitza't en el Sindicat d'Estudiants!
Jove, treballador, uneix-te als marxistes de Militant (Corrent Marxista Internacional), per a defensar aquesta alternativa en les empreses i en els sindicats de classe.
www.sindicatdestudiants.org
www.militant.cat
Telèfon: 660721075.
Local: Casal Marxista de Reus: Carreró de la Puríssima Sang, 10, baixos (prop pàrking Pallol)
