El passat 3 de setembre, el president de la Conferència Episcopal, Ricardo Blázquez, va donar suport públicament a l’assignatura de “Educació per a la Ciutadania”. Els bisbes es feien ressò de la posició defensada per la principal patronal de l’educació privada-concertada, la religiosa FERE-CECA, molt contenta amb la gestió educativa que està fent el govern de Zapatero. Aquesta patronal, la que reuneix més centres concertats de tot l’Estat, va donar suport abans a la LOE, Llei Orgànica d’Educació, rebutjada pel PP. Un cop més la Jerarquia eclesiàstica demostra que, més enllà d’idees i principis... la pela és la pela. Posteriorment, fins i tot Esperanza Aguirre ha hagut de moderar el seu discurs respecte de la polèmica assignatura.
De fet, el govern ha pactat els continguts de l’assignatura amb FERE-CECA. Així, ha esdevingut un cúmul d’idees contradictòries, on tot val. Fins i tot les idees més reaccionàries. Depenent del llibre de text ens trobarem un ventall de diferents “educacions per a la ciutadania”. Mentre que els de les editorials Algaida i Octaedro són rebutjats per FERE-CECA pel seu contingut progressista (fins i tot estan patint insults i amenaces), els de SM i Santillana són adequats, segons aquesta patronal, justament per les idees que allí es defensen.
Condemna l’avortament, l’homosexualitat i l’emancipació de la dona
La demostració més evident sobre què ha esdevingut aquesta assignatura la tenim en el manual de l’editorial Casals, elaborat pel reaccionari Enrique Rojas, i que ha estat acceptat pel Ministeri d’Educació.
En aquest text es plasma la visió tradicional que la reacció ha tingut sempre de la dona: “Psicològicament també hi ha aspectes que ens diferencien (a homes i dones): la manera de raonar, la de sentir i expressar les emocions... No és estrany que homes i dones afrontem de forma diferent un problema personal, la planificació d’un viatge o un esdeveniment esportiu” (pàg. 6) “La dona ha estat sempre la que ha transmès els sentiments, el món de l’afectivitat” (pàg. 110) “La mare humanitza la família. És ella el ciment d’unió” (pàg. 111). Durant el franquisme es deia el mateix per justificar el paper de la dona com a esclava domèstica.
Defensa a ultrança la religió enfront de l’ateisme: “La religió ajuda a les persones a ser bons ciutadans, perquè fomenta valors positius per a la convivència democràtica com la honradesa, la pau i la solidaritat” (pàg. 59) És un llibre de “Educació per a la Ciutadania”... o de religió? També defensa el valor de les “opinions” de la Jerarquia eclesiàstica enfront dels atacs dels laics: “La marginació de la veu dels creients és injusta i poc democràtica i afavoreix una imposició ideològica per part de l’Estat” (pàg. 63). Els pobres bisbes estan acostumats a que ningú els faci cas i menys l’Estat “ateu i comunista (segons ells)” que ens governa.
Per descomptat, el text rebutja l’avortament: “La vida d’una persona comença nou mesos abans del seu naixement: per això l’avortament i l’experimentació amb embrions atempta contra les persones més indefenses, negant-los la condició d’éssers humans amb dret a la vida” (pàg. 28), i el matrimoni d’homosexuals: “Avui a qualsevol relació l’anomenem família. No són una autèntica família les parelles d’homosexuals; són unions de fet respectables, però que no són matrimoni. (...) La seva essència (de la família) consisteix en la unió d’home amb una dona oberta a la procreació” (pàg. 110). Però fins i tot el divorci és mal vist: “S’ha produït una socialització de la immaduresa: és molta la gent que no sap com construir una parella estable de per vida. D’aquesta manera, apareix un augment de divorcis” (pàg. 111).
Aquest tipus de comentaris podran ser impartits i en centres que reben diners públics! L’únic requisit serà que l’amo del centre educatiu (en el cas de l’educació concertada) o el departament de filosofia (en el cas de l’educació pública) defensin aquestes idees. És a dir, l’assignatura dependrà de la ideologia del que la imparteix i podrà ser una trona de les idees més reaccionàries, pròpies de l’educació franquista. En això s’ha convertit l’assignatura que el govern del PSOE va presentar com a moderna, necessària, essencial per desenvolupar els valors democràtics, etc.
Concessió rere concessió
A El Militante número 207 (juliol i agost) assenyalàvem les característiques essencials de l’assignatura. Per descomptat, des del Sindicat d’Estudiants denunciem la demagògia reaccionària de l’Església i la dreta, però explicàvem que havíem d’oposar-nos a una assignatura sense altre objectiu que inculcar els valors procapitalistes que dominen a la societat.
Realment l’”Educació per a la ciutadania” està sent emprada pel govern com una cortina de fum darrera de la qual amagar els veritables problemes que té l’educació pública i que el govern no ha solucionat.
I és que si FERE-CECA està tan contenta amb Zapatero és justament perquè el PSOE ha fet concessions a la jerarquia de l’Església catòlica i a la patronal de la privada en els temes fonamentals (finançament, educació concertada, assignatura de religió). Realment el rebuig de la dreta a aquesta assignatura té més a veure amb l’estratègia electoral del PP que amb el contingut d’aquesta.
