Paralització de l’activitat lectiva i posada en marxa d’un pla de rescat urgent a l’educació i sanitat públiques

La situació epidemiològica al País Valencià ha arribat a un punt crític. Les dades oficials de contagis, morts i incidència del virus a les nostres ciutats són esgarrifoses: comptem amb 1.439 casos per cada 100.000 habitants, en les últimes 24 hores s’han confirmat gairebé 10.000 nous casos i les UCIs valencianes són les més saturades de tot l’estat amb un 80% d’ocupació i més de la meitat dels llits disponibles ocupats amb pacients amb Covid. Tal i com informa eldiario.es, 7 de les 25 ciutats espanyoles de més de 40.000 habitants més afectades per la pandèmia es troben a la Comunitat. Alcoi encapçala el llistat –amb un augment del 129% d’incidència acumulada respecte a les anteriors setmanes–, seguit de Dénia, Elda, Alzira, Sagunt, Torrent i la ciutat de València.

L’avanç del virus està tenint un impacte especialment demolidor als centres educatius públics. Segons xifres de la pròpia Conselleria d’Educació, la setmana del 18 al 22 de gener 984 aules de 481 centres estaven confinades, 674 d’aquestes s’han registrat en els últims 5 dies, és a dir, que en qüestió d’una setmana els grups confinats s’han triplicat. A això se suma els gairebé 6.000 estudiants i 1.206 professors contagiats, i que el 2,5% del conjunt dels alumnes es troben ara mateix en aïllament preventiu a les seves cases. Totes aquestes dades signifiquen que la incidència acumulada de contagis entre estudiants és de 705 i entre els docents de 1.538 per cada 100.000 habitants.

Aquesta és la realitat concreta que vivim al País Valencià i que ens fa afirmar, sense exagerar ni una mica, que la situació sanitària és pitjor ara que durant el mes de març de l’any passat. I tampoc exagerem al dir que totes les mesures restrictives aprovades per la Generalitat dedicades especialment a l’àmbit privat –els tancaments perimetrals després de Nadal, la prohibició de reunions familiars de més de dues persones, toc de queda a les 22h...– i que no afecten a l’activitat productiva o lectiva, no han aconseguit aplanar la corba de contagis. Per què? Perquè malgrat la política de gestos i les declaracions institucionals, el Govern del Botànic i el govern central continuen sense invertir ni sol euro en la sanitat i educació públiques, continuen sense nacionalitzar la sanitat privada, continuen sense revertir l’estat en que es troben les residències de gent gran i segueixen abandonant als treballadors i les treballadores que estem patint un malson.

I per si això fos poc, en comptes de rectificar urgentment i escoltar el que estan dient tots els experts, la Conselleria d’Educació i la Generalitat menteixen descaradament dient que les aules són segures i culpen a la joventut del desastre massiu que vivim a la Comunitat. No, la culpa no és nostra. I ens neguem a acceptar aquest discurs criminalitzador contra la gent jove, que som un dels sectors més colpejats per la crisi econòmica, sanitària i la pandèmia. És un veritable insult plantejar que els contagis són responsabilitat de la població que “s’ho ha passat massa bé al Nadal” i dels “botellons” quan se’ns envia a treballar tots els dies en un transport públic massificat, passem 6 hores en aules amb més de 30 companys i es dona per bo que fem els exàmens a la universitat presencialment.

Des del Sindicat d’Estudiants diem al Govern del PSPV i Compromís, especialment als companys de Compromís, que així no!, que aquesta situació és insostenible i que s’han de prendre mesures dràstiques ja:

1. Nou confinament domiciliari fins a contenir la onada de contagis, acompanyat de la paralització de l’activitat lectiva i productiva per protegir la salut de la població.

2. Cancel·lació de tots els exàmens i substitució per altres formes d’avaluació com treballs, presentacions, debats... Readaptació del pla d’estudis per poder cursar tot el temari en condicions dignes.

3. Permisos retribuïts a tots els treballadors i treballadores durant el confinament per poder garantir la conciliació familiar. Cap acomiadament ni baixada de sous sota l’excusa de la pandèmia.

4. Posada en marxa d’un pla de xoc en l’educació pública. Invertir els recursos econòmics, materials i humans necessaris per acabar amb la bretxa digital i garantir que totes i tots tenim accés a una educació pública digna, baixada de les ràtios, contractació de professorat i personal sanitari a tots els centres, instal·lació de màquines de renovació de l’aire i filtres HEPA a totes les aules.

5. Rescatar ja la sanitat pública! És urgent nacionalitzar la sanitat privada i les farmacèutiques, prou ja de fer negoci amb la nostra salut.

No hi ha excuses ni arguments per no dur a terme aquestes demandes. Un govern d’esquerres té la responsabilitat de fer polítiques d’esquerres i de defensar els drets de la joventut i la classe treballadora. No podem esperar més, les nostres vides depenen d’això.