Pla de rescat a l’educació pública ja!

A penes uns dies després d'iniciar-se aquest curs escolar caòtic –sense mitjans suficients, sense els professors necessaris i sense poder mantenir les mesures de seguretat sanitària per les elevades ràtios a les nostres aules–, les dades de contagis, incidències i tancaments dels centres d'estudi són la millor fotografia del desastre majúscul que està provocant la inacció d'Isabel Celaá i les diferents conselleries d'Educació.

A la Comunitat Autònoma Basca ja hi ha 2.800 alumnes confinats, a la Comunitat de Madrid 175 aules han estat posades en quarantena, a Catalunya en només un dia i mig de classe més de 275 professors i 330 estudiants confinats i, com denuncien des d’USTEC-STEs (IAC) –sindicat majoritari entre els docents a Catalunya– és insostenible mantenir els centres oberts en les condicions en què s'ha iniciat el curs. Més de 2.000 monitors de menjadors escolars a Andalusia han estat enviats a treballar sense sotmetre's a cap prova prèvia. A Extremadura, Múrcia, Guadalajara… les incidències per la Covid19 creixen dia a dia sumant un total de 400 a nivell estatal. Tal com denuncia el sindicat de professors STEs, 117 col·legis i instituts i 214 aules estan ja tancades a tot l'Estat.
Aquestes xifres són la confirmació de tots els advertiments que la comunitat educativa portem fent des de fa mesos al Ministeri d'Educació, el resultat d'una política educativa totalment fallida i la confirmació més tràgica de la importància de la vaga estudiantil que desenes de milers d'estudiants vam iniciar ahir i secundarem avui i demà. Però sens dubte, el desastre majúscul s'està produint a la Comunitat de Madrid.

Ahir coneixíem que el Govern de Díaz Ayuso havia ocultat 20.000 contagiats en l'última setmana. A totes les negligències del govern de la CAM en la gestió de les residències i el col·lapse total de l'atenció primària cal sumar la seva negligència amb el començament de curs: les cues de milers de docents per a realitzar-se els test serològics el dia abans de començar el curs –encarregats a dit a una empresa privada– o la campanya de mentides anunciant la contractació de gairebé 11.000 docents –només s'han concretat a penes 350 i fins al desembre– o les declaracions de la presidenta atribuint els rebrots en els barris obrers del sud de Madrid a la “manera de vida de la immigració” són alguns exemples d'una llista interminable. A això a més cal sumar que des del divendres passat 11 de setembre la Direcció General de Salut Pública de la CAM no agafa el telèfon als centres que detecten positius. Un escàndol inacceptable. Ayuso ha de dimitir immediatament, i cal fer fora el PP i Cs del govern de Madrid de l'única forma possible: amb la mobilització més contundent.

Davant l'avanç descontrolat de la Covid19 que amenaça un tancament en cadena dels instituts i col·legis, amb la sanitat pública completament col·lapsada, amb els pediatres i metges de capçalera alertant que estan al límit, les UCI de nou a les seves màximes capacitats… ens preguntem què pensa fer el govern central per a evitar que es repeteixi la tragèdia que vivim al març. ¿Passaran a l'acció o es quedaran encara de braços plegats mentre la comunitat educativa, les famílies treballadores i la societat exigim mesures?

Des del Sindicat d'Estudiants hem estat molt clars des del principi: aquest escenari era completament previsible i evitable però no s'ha pres ni una sola mesura per a evitar-ho. L'única manera de frenar l'escalada de contagis en els centres d'estudi és amb un pla urgent de rescat a l'educació pública. Un pla d'inversió econòmic dràstic que ha de començar per la contractació de 165.000 professors, la baixada de les ràtios a 15 alumnes per aula i per posar fi a tots els desviaments de diners públics a la patronal de la privada-concertada i l'Església per a destinar-los íntegrament a l'escola pública.

Com és possible que davant aquest desastre Isabel Celaá continuï afirmant que “el curs està transcorrent amb la normalitat prevista”? Recentment afirmava que era “necessari canviar l'ensenyament”. Estem d'acord. Què farà com a ministra d'Educació per a garantir aquests canvis? Perquè de moment continua posant-se de perfil i responsabilitzant les CCAA al·legant que Educació no té competències. No és potser el Ministeri d'Educació el màxim responsable de les polítiques i lleis educatives o el govern central qui estableix els pressupostos? Ja n'hi ha prou de prendre'ns per ximples! El Ministeri d'Educació pot i ha de posar en marxa aquest pla de rescat a l'educació pública. Menys diners a l'oligarquia financera, a la banca o als empresaris de la indústria de l'automòbil, que s’omplen les butxaques mentre acomiaden desenes de milers de treballadors i treballadores; més diners a l'ensenyament públic, que és una necessitat social imprescindible!

Aquesta situació no canviarà per art de màgia, al contrari, seguir aquest camí ens condueix cap al precipici. Si el Ministeri d'Educació i el govern de coalició no donen un gir de 180°, en unes setmanes tindrem un tancament en cascada dels centres d'estudi i haurem de tornar a l'educació online, que tal com va demostrar l'experiència dels mesos de març a juny és un complet frau que continua aprofundint la bretxa social i de classe, ja que no arriba a milers d'estudiants de famílies treballadores. I quan això succeeixi, els i les ministres d'Unides Podem, com a membres d'aquest govern central, també seran responsables si no donen un cop sobre la taula del Consell de ministres per a posar fi a aquest abandó a l'escola pública i posar en marxa totes les mesures que des de la comunitat educativa estem demandant.

Animem a totes i tots els estudiants a continuar participant amb força en la tercera jornada de vaga, enviant també al correu del SE fotos, vídeos, denúncies de com sent el començament d'aquest curs caòtic per a deixar constància d’aquesta agressió a l'educació pública.

La lluita és el camí per a defensar el dret a l'educació de les i els joves de famílies treballadores. Uneix-te al Sindicat d'Estudiants!