Que es garanteixi el nostre dret a l’educació! Per un pla de rescat a l’educació pública!

Durant la tarda del 15 d'abril, el Ministeri d'Educació, després d'una reunió amb les Comunitats Autònomes, ha anunciat les mesures que s'adoptaran per a la finalització del curs acadèmic

En primer lloc, i per increïble que sembli, el Ministeri es nega a acceptar una realitat òbvia per a tothom i és que el curs ja ha acabat. Segueixen entossudits en què acabarà al juny i que fins llavors s'utilitzaran les eines per a l'educació online –que exclouen a una gran part de les famílies amb menys recursos– per a avaluar sobre continguts que no s'han pogut impartir en condicions d'igualtat. Mirar cap a una altra banda davant d’aquesta realitat, que demostra l'existència d'una bretxa de classe creixent en el sistema educatiu, és simplement apostar pel continuisme d'un model educatiu que ha posat l'educació pública en situació d'emergència provocant el major fracàs escolar d'Europa.

La pressió que hem generat els estudiants i l'evidència d'una situació insostenible ha obligat el Ministeri a advocar per l’avançament de curs per primària, secundària i primer de batxillerat. Lamentablement s'han negat a suspendre les proves de selectivitat i que la mitjana de batxillerat serveixi per a accedir als estudis universitaris, consolidant amb aquesta decisió una universitat pública cada vegada més semblant a la privada i tancada i barrada per a una majoria d'estudiants de famílies treballadores.

De la decisió del govern es desprèn la seva renúncia a acabar amb la política de retallades que hem patit durant anys. No han plantejat cap pla econòmic de xoc per a rescatar l'educació pública, i garantir així els mitjans que necessitem per a recuperar tot aquest temps en les millors condicions i el més aviat possible.

És inacceptable que es parli d'un Escut social i l'educació pública quedi exclosa d'un pla financer que combati els efectes de les retallades pressupostàries i els acomiadaments de milers de professors. Que un govern que es proclama d'esquerres lliuri 100.000 milions del pressupost públic a l'IBEX 35 i a la gran banca, i més de 15.000 milions a l'ensenyament privat-concertat per a continuar engreixant els beneficis de la patronal, mentre dedica les engrunes a les necessitats socials i no reverteix les retallades educatives, és un fet escandalós i del qual no es pot sentir orgullós.

Situacions excepcionals? Que ningú es quedi enrere!

Des del Sindicat d'Estudiants hem reivindicat la necessitat que el Ministeri garantís que totes i tots els estudiants passessin de curs, que aquells que tinguessin un 5 o una nota superior mantinguessin la seva nota mitjana de les dues primeres avaluacions, i que no se'ns avalués dels continguts del tercer trimestre perquè la realitat és que no l'estem cursant.

El Ministeri ha plantejat que la repetició serà quelcom “excepcional” però, de quines circumstàncies excepcionals ens parla la Ministra? Vivim una situació inèdita, que no hem viscut mai, on els morts es compten per desenes de milers, on els nostres pares i mares són víctimes d’ERTOs i acomiadaments… No hi ha cap justificació, en aquestes circumstàncies, perquè cap estudiant repeteixi curs.

Per la suspensió immediata de les PAU!

El govern manté la celebració dels exàmens de les PAU. Un complet contrasentit. ¿Per què els alumnes de segon de batxillerat no poden ser avaluats com la resta d’estudiants d’altres etapes educatives? ¿Per què s'insisteix tant a fer-nos passar per unes proves que són un cribatge per a milions d'estudiants de famílies treballadores que tracten d'ocultar la falta de places i d'inversió en la Universitat pública?

L'absència d'empatia social i de solidaritat per part del govern, plantejant que cal mantenir aquests exàmens com si no passés res, és francament sorprenent. Se'ns diu que aquest pla és per a ajudar els estudiants, però quina és aquesta ajuda? Exàmens dels quals depèn el nostre futur en una situació de catàstrofe social?

Si hi hagués places suficients a la universitat pública no seria necessària cap prova, però el govern es nega a reconèixer això. Si volen ajudar-nos que deroguin les retallades, que garanteixin les places i la gratuïtat de l'educació des d'infantil a la universitat. No ens val que ens parlin de “suports” i “reforços” en abstracte. És necessari posar en marxa un pla de rescat de l'educació pública amb una memòria econòmica molt concreta per a garantir el nostre dret a l'educació.

Si que hi ha diners: Per un pla de rescat de l’educació pública!

Si no es posa en marxa un pla d'inversió massiu en defensa de l'educació pública el futur que ens espera als estudiants de famílies humils és clar: encara que passem de curs patirem les conseqüències d'aquesta crisi en les nostres condicions materials per a l'aprenentatge, el fracàs escolar augmentarà exponencialment en els nostres centres i barris, i s'aixecarà un mur encara major del que ja existeix per a expulsar-nos definitivament de la Universitat.

Evidentment a la dreta li dóna exactament igual el nostre futur. Per a ells, i per a la patronal, no som més que matèria primera per a l'explotació en les condicions més precàries, amb els salaris més baixos i sempre prescindibles. Però nosaltres no podem tolerar aquesta situació.

Per això emplacem a aquest govern: prou propaganda i brindis al sol. Volem fets. Volem un canvi radical en educació pública perquè no podem esperar més. Deixeu-vos de tantes rodes de premsa i de missatges publicitaris i actueu en benefici de les famílies treballadores i del jovent.

El govern PSOE-Unides Podem ha de rectificar urgentment, deixar d'apel·lar als Pactes amb la dreta reaccionària, i escoltar la seva base social, la comunitat educativa i el jovent. Ha d'aprovar un increment dràstic del pressupost educatiu fins al 7% del PIB per al pròxim curs. Ha d'acabar d'una vegada per sempre amb les retallades a tots els nivells educatius. Augmentar dràsticament el pressupost de les beques i garantir la gratuïtat total de l'ensenyament, des d'infantil fins a Universitat, per a totes les famílies treballadores. Reduir les ràtios i contractar milers de professors. Ha de suprimir la selectivitat i posar fi al finançament públic de l'ensenyament privat i els privilegis dels que gaudeix l'Església Catòlica. Això és el que ha de fer un govern d'esquerres.

Des del Sindicat d'Estudiants exigim que es garanteixi el nostre dret a l'educació i això no s'aconsegueix amb declaracions o amb grans discursos, sinó posant tots els recursos públics necessaris perquè els estudiants, els professors i tots els treballadors de l'ensenyament puguem estudiar i educar en unes condicions dignes –és a dir, garantint una educació pública, gratuïta i de qualitat– .