Cal acabar amb totes les retallades a l'ensenyament públic

La pandèmia del Coronavirus ha deixat en evidència, en l'Estat espanyol i a tot el món, la catàstrofe social provocada per anys de retallades i privatitzacions. Lamentablement, en una crisi d'aquesta envergadura, amb més de 15.000 contagis, un col·lapse de la sanitat pública, i l'acomiadament de desenes de milers de treballadors i treballadores, el conjunt de les mesures que des del Govern central s'han presentat tenen com a eix fonamental garantir que els beneficis dels grans capitalistes no es ressentin. Més de 100.000 milions d'euros del pressupost públic (un 10% del PIB) aniran directament a les grans empreses de l'IBEX 35 i la banca, mentre només ofereix engrunes a les famílies obreres enfrontades a una catàstrofe.

Una de les mesures anunciades en el decret de l'estat d'alarma va ser la suspensió de les classes des d'infantil a Universitat durant 15 dies prorrogables. Però ja és evident –com s’ha anunciat a Catalunya o a Euskal Herria– que aquesta situació es mantindrà durant temps indefinit, sense que es pugui descartar la pèrdua del curs acadèmic per a milions d'estudiants per la situació d'extrema gravetat sanitària que estem patint.

Aquesta decisió no ha anat acompanyada de cap pla per a pal·liar els efectes negatius que això suposarà per a milions d'estudiants. Per això des del Sindicat d'Estudiants hem exigit des del primer moment al Ministeri d'Educació una actuació enèrgica per a garantir els nostres drets:

- Reducció dels temaris en tots els trams educatius i suspensió immediata de les proves d’accés a la Universitat: que el ministeri d'Educació estableixi la nota mitjana del batxillerat per a accedir a la Universitat.

- Universitat pública i gratuïta per als fills i filles de famílies treballadores! El pla de xoc que necessitem és acabar amb les retallades, la privatització de l'educació i la sanitat, i defensar les ocupacions i els drets dels treballadors i el jovent.

Per part del Ministeri d'Educació i la Ministra Isabel Celaá ens han contestat amb el silenci, fins que el 17 de març, després d'una reunió amb el Ministeri d'Universitats i el Ministre Manuel Castells, d'Unides Podem, van anunciar que la Selectivitat serà posposada però no se suspendrà.

Com és possible que davant aquesta situació els màxims responsables del Govern del PSOE-Unides Podem en Educació continuïn sotmetent als i les estudiants a aquest estrès i incertesa i segueixin sense aportar ni una sola mesura concreta?! Ja és hora que escoltin la nostra veu i facin cas als més de 20.000 estudiants que hem signat la petició iniciada pel Sindicat d'Estudiants.

Des del Govern PSOE-UP tampoc s'ha plantejat cap pla per a les i els estudiants que no podrem assistir als nostres col·legis, instituts i facultats públiques aquests dies, més enllà de vagues referències a les classes online. Aquesta mesura podrà aplicar-se en els centres privats de l’elit, però en la majoria dels públics, sotmesos a retallades molt dures i que manquen de les eines informàtiques necessàries per a fer-ho possible, sona com un broma de mal gust.

No es pot continuar ignorant les manques que l'ensenyament públic pateix. Els acomiadaments de milers de professors, les destralades als pressupostos, l'increment salvatge de les matricules universitàries, és un pes cada vegada més insuportable que colpeja a la qualitat de l'educació que rebem milions d'estudiants de famílies treballadores. Cal posar fi a aquesta deplorable situació ja!

La Selectivitat no és d'esquerres, és una mesura reaccionària i classista que perpètua una universitat per a l'elit

Durant anys se'ns ha intentat vendre que la Selectivitat és una mesura que serveix per a “garantir” la igualtat d'oportunitats per a accedir a la universitat per a totes i tots els estudiants, independentment del nivell econòmic de les seves famílies i de si han estudiat en centres públics o privats. Això és completament mentida! I és vergonyós que hi hagi organitzacions estudiantils, que en el seu afany per sostenir a aquest Govern, hagin abandonat una posició en defensa de les famílies treballadores en aquest punt i s'aferrin al discurs clàssic dels dirigents del PSOE, com el que tenia Alfredo Pérez Rubalcaba durant el seu pas pel Ministeri d'Educació, que ja utilitzava aquests mateixos arguments per a defensar la selectivitat.

Les PAU és una prova totalment injusta que, com mostren les dades publicades en un estudi de eldiario.es, beneficia als estudiants amb major nivell socioeconòmic. Aquest estudi assenyala clarament que els estudiants provinents de barris amb major renda són els que obtenen millors resultats per a poder accedir a les carreres que desitgen: la diferència de la seva nota mitjana en selectivitat amb els estudiants dels barris més desfavorits arriba a aconseguir gairebé un punt de diferència en els resultats de la EvAU (de 5,66 a 6,23).

La realitat és aclaparadora. La universitat pública cada vegada s'assembla més a la privada en molts aspectes: taxes pels núvols que són un veto complet als estudiants de famílies treballadores. Una política de beques que ha patit retallades constants. Notes de tall per a accedir a les facultats cada vegada més elevades, i que òbviament només beneficien a aquelles classes socials que disposen de tots els mitjans materials i humans per a garantir una educació de qualitat per als seus fills.

La selectivitat és només un altre obstacle més: no corregeix les notes inflades dels centres privats, mentre que els estudiants d'aquests mateixos centres són els que sempre poden gaudir d'acadèmies particulars, millors condicions a casa, professors de reforç, viatges a l'estranger per a aprendre idiomes, etc. De fet, els Governs del PSOE i del PP sempre han comptat amb la selectivitat com una purga final impedint que la nota mitjana de batxillerat sigui la manera d'interpretar les aptituds acadèmiques dels estudiants, quelcom òbviament molt més democràtic i just socialment, i que sigui aquesta nota la que permeti entrar directament a la universitat pública.

Les dades de la composició de classe de la universitat pública són reveladores i confirmen tot el que diem: segons l'informe Ser estudiant universitari avui de la Xarxa Vives d'Universitats, i que el diari Público va treure a la llum, avui dia només el 10,6% d'universitaris són de classe treballadora, enfront del 54,7% d'alumnes classes altes i el 34,7% de classe mitjana. Demolidor.

La millor manera d'acabar amb la desigualtat que provoca estudiar en un centre públic i un privat, de viure en un barri ric o en un barri obrer, no és defensar la selectivitat sinó acabar amb el malson de retallades a la pública. Que els Governs, inclòs l'actual Govern de PSOE-Unides Podem també, deixin de regalar desenes de milers de milions d'euros dels pressupostos públics a l'Església catòlica i els empresaris de la privada que fan de la nostra educació un suculent negoci.

Assegurar una educació pública, gratuïta, laica i de qualitat passa per garantir que hi ha places suficients per a totes i tots en la Universitat Pública en les millors condicions, i assegurar que aquesta sigui a més completament gratuïta per als fills i filles de les famílies treballadores.

N'hi ha prou de mitges tintes i mentides! Volem solucions ja!

Des del Sindicat d'Estudiants exigim al ministeri d'Educació accions clares i contundents per a garantir els drets de les i els estudiants i que les nostres notes, i per tant les nostres notes mitjanes, les nostres beques i el nostre futur no es vegin afectats per aquesta situació. Davant un confinament que serà prolongat, amb l'estrès que estem patint en moltes famílies que a més pateixen els contagis i els acomiadaments, els responsables educatius han de reduir dràsticament els temaris, que es pugui passar de curs atesa aquesta situació extraordinària que patim, i suspendre la Selectivitat perquè la nostra nota mitjana del batxillerat sigui la nota de tall per a poder accedir a la Universitat.

Si no es prenen aquestes mesures, tornaran a ser els estudiants de les classes més afavorides els que sortegin aquesta situació, mentre milions de joves de famílies treballadores ens quedarem enrere. El que està en joc és molt seriós: és el nostre futur!

Però no sols exigim això com a mesura pal·liativa davant la crisi del coronavirus. El Govern del PSOE-Unides Podem ha de derogar immediatament la LOMCE i acabar amb totes les retallades educatives sobre les quals s'ha construït aquesta situació d'emergència social en l'educació, fer fora la religió de les nostres aules i acabar amb el regal de milers de milions de diners públics a l'Església Catòlica i a l'educació privada concertada, derogar d'una vegada i per sempre la selectivitat i assegurar la gratuïtat i les places suficients, amb tots els recursos que això implica, de l'educació pública des de l'Escola Infantil fins a la Universitat.