La moratòria dels rectors es converteix en paper mullat

El PP i Convergència continuen la seva croada contra la universitat pública 

Ara fa un any, els estudiants i els professors vam sortir massivament als carrers, buidant les aules de les universitats i dels instituts de tot l’Estat en tres jornades de vaga convocades pel Sindicat d’Estudiants que varen fer tremolar al Ministeri d’Educació. Fruit de la forta pressió social i el rebuig generalitzat davant l’aplicació del 3+2, els rectors també van sortir públicament plantejant una moratòria de dos anys per a la seva aplicació. En aquest moment nosaltres vam respondre dient clarament que aquesta no era la solució, que els estudiants no volíem la privatització de les nostres universitats ni ara, ni en dos anys ni en deu. Els vam dir que l’únic que podien i devien fer si realment volien defendre la universitat pública, era exigir la completa derogació del Decret i donar suport a la lluita d’estudiants i professors. Lluny de ser una mesura progressista, la famosa moratòria tenia l’objectiu de calmar els ànims, de frenar la mobilització al carrer, permetent al govern del PP guanyar temps. Ara, a la llum dels fets, podem comprovar com la jugada que alguns tenien al cap era realment aquesta, guanyar temps, ja que ni tan sols aquest penós compromís d’aplicar la reforma en dos anys es complirà.    

 

Aplicar el 3+2 “a poc a poc” perquè no es noti? No ens enganyen!

Avui són tres universitats públiques, demà ho intentaran a tota la resta

L’excusa donada per les tres universitats públiques per aplicar des de ja el Decret és que el compromís no s’aplica en el cas de tractar-se noves carreres. Quin tipus d’argument és aquest? Aquestes hàbils maniobres, dignes d’un experimentat estafador, no ens enganyen; el decret 3+2 té un únic objectiu: privatitzar i desmantellar la Universitat Pública per tal de que només puguin estudiar els fills de les elits.

Per a molts joves que tenen dificultats econòmiques per a pagar quatre anys de grau es presentarà aquesta mesura com una solució a l’hora d’aconseguir un títol universitari “estalviant-se” un curs. Sota aquesta excusa s’afavorirà la implantació del 3+2 en totes les universitats. Però aquest decret, lluny de ser una solució, és una gran trampa. Els títols de grau es convertiran en paper mullat en el mercat laboral. En la pràctica ni tan sols seran considerats com a títols universitaris. Només qui pugui pagar-se dos anys de màster a preus desorbitats obtindrà un títol vàlid per a trobar un lloc de feina de qualitat.

Volen convertir la Universitat en escoles exclusives on els fills de classe treballadora no tinguem accés, com a Gran Bretanya o EEUU. L’objectiu és molt clar: ara són aquestes tres universitats, però s’obre la porta per a l’aplicació a tot l’Estat i a totes les universitats públiques. Aquesta mesura resulta encara més escandalosa tenint en compte que, any rere any, són milers els estudiants expulsats de la universitat per no poder pagar les taxes o no tenir beques per fer front als costos dels seus estudis. 

 

La Universitat Pública no està en venda!

Cal tirar enrere immediatament el Decret 3+2!

Juntament amb aquesta notícia, aquesta mateixa setmana hem conegut que la Universitat Complutense de Madrid, la que té un major nombre d’estudiants matriculats de tot l’Estat, ha aprovat una sèrie de mesures que suposaran en la pràctica posar la primera pedra cap a la seva completa privatització. Amb l’excusa de buscar fonts de finançament s’obre la porta a l’empresa privada, lliurant-los el poder de decisió sobre els Plans d’Estudi, la creació de titulacions, la contractació de professors o la privatització de les patents que sorgeixin dels projectes d’investigació en el que aquestes empreses participen. Això suposa regalar la Universitat Pública i els seus recursos als interessos privats, la prioritat dels quals no és altra que fer negoci i extreure’n benefici.   

El finançament de les universitats públiques s’ha enfonsat amb les retallades tant del Govern del PP en l’àmbit estatal, com de CiU, ara Convergència, a Catalunya. Davant d’aquesta realitat, els rectors, en lloc d’impulsar i posar-se al capdavant de la mobilització per tal d’exigir els pressupostos necessaris per a garantir la qualitat i l’accés a la universitat pública de tothom, intenten obtenir nous recursos a qualsevol preu, i això els porta a justificar mesures com l’aplicació del 3+2 o la venda de la universitat al millor postor. D’aquesta forma, s’adonin o no, es posicionen al costat dels que porten endavant les retallades, i es converteixen en simples corretges de transmissió dels qui retallen els nostres drets i privatitzen l’escola pública. 

 

Hem d’organitzar-nos per continuar la mobilització! 

Fruit de les mobilitzacions als carrers i a les més de 20 vagues estudiantils realitzades en els últims quatre anys, s’han aconseguit importants victòries com paralitzar les revàlides-  la part més nociva de la LOMCE-, frenar l’aplicació del Decret 3+2 i forçar la sortida per la porta del darrere de l’exministre José Ignacio Wert. Tot i així, els capitalistes, amb els seus representants polítics del PP i Convergència, no han abandonat els seus plans.  

Des del Sindicat d’Estudiants pensem que és el moment de posar en pràctica les peticions dels joves i treballadors que ens hem manifestat als carrers en defensa de l’educació pública durant tot aquest temps. Per això demanem als partits de l’esquerra que escoltin la veu dels milions que hem buidat les aules, sortit als carrers i paralitzat les universitats i instituts de tot l’Estat en tantes ocasions i exigeixin la paralització i derogació immediata del Decret 3+2.

Si alguna cosa hem après els joves en aquests darrers anys és que únicament la lluita i la mobilització són les que ens poden portar a paralitzar els atacs que pretenen privar a la majoria de la societat dels drets més bàsics. Per això, fem una crida al conjunt d’organitzacions de la comunitat educativa a denunciar enèrgicament aquestes maniobres i mobilitzar-nos plegats en defensa de la Universitat Pública.

 

 

La UB, la UPF i la UOC es disposen a aplicar el 3+2 al setembre

 

No a la privatització de la Universitat Pública!

 

Derogació immediata del 3+2!

 

En plena època d’exàmens, i a partir dels mitjans de comunicació, hem pogut conèixer que algunes universitats han sol·licitat al Ministeri d’Educació l’aprovació per a poder aplicar el decret 3+2 a partir del proper mes de setembre. Una mesura que, fent honor a l’esperit privatitzador del seu major impulsor, l’exministre Wert, suposarà l’encariment de les matrícules universitàries fins als 20.000 euros o més per titulació. Aquesta maniobra, feta de nou d’amagatotis i d’esquenes a la comunitat educativa, com ja es va fer amb l’aprovació del 3+2, no busca altra cosa que obrir el camí a l’aplicació generalitzada d’aquest nefast decret, peça clau en el desmantellament i privatització de la Universitat Pública. Tot i que la majoria d’universitats que han sol·licitat la seva aplicació són privades, n’hi ha 3 universitats públiques que també ho han fet, les tres de Catalunya: la Universitat de Barcelona (UB), la Pompeu Fabra (UPF) i l’Oberta de Catalunya (UOC), sent la UB, amb el 30% d’alumnes de les universitats públiques catalanes, la que més alumnes té a Catalunya.

 

 

La moratòria dels rectors es converteix en paper mullat

El PP i Convergència continuen la seva croada contra la universitat pública 

 

Ara fa un any, els estudiants i els professors vam sortir massivament als carrers, buidant les aules de les universitats i dels instituts de tot l’Estat en tres jornades de vaga convocades pel Sindicat d’Estudiants que varen fer tremolar al Ministeri d’Educació. Fruit de la forta pressió social i el rebuig generalitzat davant l’aplicació del 3+2, els rectors també van sortir públicament plantejant una moratòria de dos anys per a la seva aplicació. En aquest moment nosaltres vam respondre dient clarament que aquesta no era la solució, que els estudiants no volíem la privatització de les nostres universitats ni ara, ni en dos anys ni en deu. Els vam dir que l’únic que podien i devien fer si realment volien defendre la universitat pública, era exigir la completa derogació del Decret i donar suport a la lluita d’estudiants i professors. Lluny de ser una mesura progressista, la famosa moratòria tenia l’objectiu de calmar els ànims, de frenar la mobilització al carrer, permetent al govern del PP guanyar temps. Ara, a la llum dels fets, podem comprovar com la jugada que alguns tenien al cap era realment aquesta, guanyar temps, ja que ni tan sols aquest penós compromís d’aplicar la reforma en dos anys es complirà.    

 

Aplicar el 3+2 “a poc a poc” perquè no es noti? No ens enganyen!

Avui són tres universitats públiques, demà ho intentaran a tota la resta

 

L’excusa donada per les tres universitats públiques per aplicar des de ja el Decret és que el compromís no s’aplica en el cas de tractar-se noves carreres. Quin tipus d’argument és aquest? Aquestes hàbils maniobres, dignes d’un experimentat estafador, no ens enganyen; el decret 3+2 té un únic objectiu: privatitzar i desmantellar la Universitat Pública per tal de que només puguin estudiar els fills de les elits.

 

Per a molts joves que tenen dificultats econòmiques per a pagar quatre anys de grau es presentarà aquesta mesura com una solució a l’hora d’aconseguir un títol universitari “estalviant-se” un curs. Sota aquesta excusa s’afavorirà la implantació del 3+2 en totes les universitats. Però aquest decret, lluny de ser una solució, és una gran trampa. Els títols de grau es convertiran en paper mullat en el mercat laboral. En la pràctica ni tan sols seran considerats com a títols universitaris. Només qui pugui pagar-se dos anys de màster a preus desorbitats obtindrà un títol vàlid per a trobar un lloc de feina de qualitat.

 

Volen convertir la Universitat en escoles exclusives on els fills de classe treballadora no tinguem accés, com a Gran Bretanya o EEUU. L’objectiu és molt clar: ara són aquestes tres universitats, però s’obre la porta per a l’aplicació a tot l’Estat i a totes les universitats públiques. Aquesta mesura resulta encara més escandalosa tenint en compte que, any rere any, són milers els estudiants expulsats de la universitat per no poder pagar les taxes o no tenir beques per fer front als costos dels seus estudis. 

 

 

La Universitat Pública no està en venda!

Cal tirar enrere immediatament el Decret 3+2!

 

Juntament amb aquesta notícia, aquesta mateixa setmana hem conegut que la Universitat Complutense de Madrid, la que té un major nombre d’estudiants matriculats de tot l’Estat, ha aprovat una sèrie de mesures que suposaran en la pràctica posar la primera pedra cap a la seva completa privatització. Amb l’excusa de buscar fonts de finançament s’obre la porta a l’empresa privada, lliurant-los el poder de decisió sobre els Plans d’Estudi, la creació de titulacions, la contractació de professors o la privatització de les patents que sorgeixin dels projectes d’investigació en el que aquestes empreses participen. Això suposa regalar la Universitat Pública i els seus recursos als interessos privats, la prioritat dels quals no és altra que fer negoci i extreure’n benefici.   

 

El finançament de les universitats públiques s’ha enfonsat amb les retallades tant del Govern del PP en l’àmbit estatal, com de CiU, ara Convergència, a Catalunya. Davant d’aquesta realitat, els rectors, en lloc d’impulsar i posar-se al capdavant de la mobilització per tal d’exigir els pressupostos necessaris per a garantir la qualitat i l’accés a la universitat pública de tothom, intenten obtenir nous recursos a qualsevol preu, i això els porta a justificar mesures com l’aplicació del 3+2 o la venda de la universitat al millor postor. D’aquesta forma, s’adonin o no, es posicionen al costat dels que porten endavant les retallades, i es converteixen en simples corretges de transmissió dels qui retallen els nostres drets i privatitzen l’escola pública. 

 

Hem d’organitzar-nos per continuar la mobilització!

 

Fruit de les mobilitzacions als carrers i a les més de 20 vagues estudiantils realitzades en els últims quatre anys, s’han aconseguit importants victòries com paralitzar les revàlides-  la part més nociva de la LOMCE-, frenar l’aplicació del Decret 3+2 i forçar la sortida per la porta del darrere de l’exministre José Ignacio Wert. Tot i així, els capitalistes, amb els seus representants polítics del PP i Convergència, no han abandonat els seus plans.  

 

Des del Sindicat d’Estudiants pensem que és el moment de posar en pràctica les peticions dels joves i treballadors que ens hem manifestat als carrers en defensa de l’educació pública durant tot aquest temps. Per això demanem als partits de l’esquerra que escoltin la veu dels milions que hem buidat les aules, sortit als carrers i paralitzat les universitats i instituts de tot l’Estat en tantes ocasions i exigeixin la paralització i derogació immediata del Decret 3+2.

 

Si alguna cosa hem après els joves en aquests darrers anys és que únicament la lluita i la mobilització són les que ens poden portar a paralitzar els atacs que pretenen privar a la majoria de la societat dels drets més bàsics. Per això, fem una crida al conjunt d’organitzacions de la comunitat educativa a denunciar enèrgicament aquestes maniobres i mobilitzar-nos plegats en defensa de la Universitat Pública.

 


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01