Continuar la lluita als carrers contra les polítiques capitalistes i el genocidi a Gaza

El rotund èxit de la vaga general feminista del passat 30 de novembre a Hego Euskal Herria ha estat un nou pas endavant en la lluita contra la patronal i els seus obscens beneficis, i contra les polítiques capitalistes i privatitzadores del Govern PNB-PSE.

Les mobilitzacions massives i una vaga general que va paralitzar amb contundència l'activitat, especialment en sectors feminitzats, reflecteixen l'enorme força del moviment obrer i del moviment feminista en acció, i el camí a seguir si volem conquerir drets, acabar amb la precarietat, i garantir serveis 100% públics i de qualitat.

I també es dirigeix al Govern central, encapçalat per Pedro Sánchez, assenyalant el seu rebuig a revertir les privatitzacions, els seus atacs contra les pensions públiques, o la seva negativa a derogar els aspectes decisius de la reforma laboral del PP o la famosa Llei Mordassa.

A diferència de la resta de l'Estat, on les direccions sindicals de CCOO i UGT estan frenant qualsevol lluita obrera, garantint a qualsevol preu la pau social, l'existència d'una majoria sindical combativa a Hego Euskal Herria, amb ELA, LAB o ESK, marquen la diferència.

La vaga general feminista ha suposat un nou cop contra el PNB, que veu amenaçada cada vegada més la seva hegemonia a Euskal Herria gràcies a la lluita. Fruit d'aquesta situació, han hagut de buscar un relleu a Urkullu, designant com a candidat a les autonòmiques a Imanol Pradales, un candidat "jove i modern" però fidel representant de la patronal basca: és titular de 7.200 accions de Sacyr, una de les principals empreses constructores amb contractes públics amb les institucions basques, així com d'accions de Mapfre, Santander o el BBVA.

Els negocis del Govern basc amb el sionisme genocida

Un representant patronal que seguirà defensant amb dents i ungles, com fa Urkullu i l'actual Govern basc, els lucratius negocis amb el Govern feixista de Netanyahu. I és que malgrat les llàgrimes de cocodril i les apel·lacions al dret internacional, sempre després d’indicar i reiterar que Israel té dret a defensar-se, el PNB i la patronal basca tenen molts negocis a defensar. Així passa per exemple amb CAF, que el 2019 va signar un acord per valor de 1.800 milions de dòlars amb la constructora israeliana Shapir, per construir i desenvolupar el tren lleuger de Jerusalem, que connectarà la ciutat amb els assentaments il·legals de colons en terres robades als palestins.

Malgrat els patètics intents d'Urkullu de negar les seves estretes relacions amb el règim genocida i colonialista d'Israel, l'informe del seu Govern sobre l'estratègia d'internacionalització de 2020 era molt clar al respecte, assenyalant que "a Orient Mitjà, Israel constitueix un soci preferent del qual aprendre". Unes relacions que tenen una llarga història, remuntant-se als anys 80 amb el grup Mondragón, o durant els 90 a través d'empreses agrícoles basques.

La mateixa Ertzaintza té importants relacions amb empreses israelianes des de fa temps, especialment pel que fa a les telecomunicacions, la informació i fins i tot l'espionatge. Recentment es va conèixer que les institucions basques han lliurat 1,66 milions d'euros a les empreses del conglomerat Guardian Defense & Homeland Security, propietat d'un ex-agent del Mossad, per a la compra i perfeccionament de material policial. Aquesta empresa ha signat més de 150 contractes públics amb administracions basques, el 60% d'ells entre el 2018 i el 2020.

Unes relacions econòmiques que alimenten el genocidi sionista per part d'aquesta dreta basca que alguns titllen de civilitzada i democràtica, però no és més que una façana, i que cal enfrontar com han fet des del Comitè d'empresa de CAF, denunciant els negocis de la multinacional amb l'apartheid israelià i els colons feixistes, i exigint la seva fi immediata. ELA, LAB i ESK poden encaminar la indignació de milers de treballadors i treballadores basques amb la massacre que estan patint els nostres germans palestins. Accions, mobilitzacions massives, aturades i vagues contra el genocidi, assenyalant els seus còmplices, el Govern basc i el Govern de l'Estat espanyol, i demostrant als carrers quin és el camí per frenar aquesta barbàrie.

El Govern de Pedro Sánchez, el genocidi a Gaza i la lluita contra l'extrema dreta

Precisament quan milions ens estem mobilitzant a tot el món contra el genocidi desfermat pel Govern feixista i colonialista d'Israel, Pedro Sánchez viatja fins allà per encaixar la mà amb el criminal Netanyahu. Una visita que ha servit principalment per rentar la cara del Govern sionista. Les declaracions de Pedro Sánchez qualificant d' "insuportables" les morts de civils a Gaza ometen que assistim a una neteja ètnica i a un genocidi i que, malgrat les queixes del Govern nazi de Netanyahu contra Pedro Sánchez per les seves tímides denúncies, es mantenen intactes totes les relacions econòmiques, diplomàtiques i militars amb Israel. Un paperot que no ha tardat a posar a la clara el Ministre d'Exteriors, Albares, assenyalant que "Israel és un Estat amic" i que "no hi ha cap dubte d'on se situa Espanya".

Aquesta política exterior de gestos, que en els fets se situa sense fissures amb l'imperialisme nord-americà a Ucraïna, o ara amb l'Estat d'Israel, posa en evidència la naturalesa del nou Govern de l'Estat espanyol, més a la dreta que l'anterior, després de l'expulsió de Podem, i que en el terreny pràctic impulsarà les mateixes polítiques capitalistes que en l'anterior legislatura. Participar del circ mediàtic que presenta Pedro Sánchez en un aliat del poble palestí és llençar sorra als ulls del jovent i la classe treballadora. Ploren llàgrimes de cocodril, també ho fa ara Borrell des de Brussel·les!!, però a la pràctica deixen via lliure a Israel per expulsar i massacrar el poble palestí.

Els dirigents d'EH Bildu tenen l'obligació de posar en evidència tot això, sense concessions, denunciant Pedro Sánchez i la seva xerrameca sobre l'amenaça de l'extrema dreta alhora que es dona la mà amb els representants del Govern més obertament feixista que existeix avui sobre el planeta. Tancar el pas a la reacció impedint un Govern de Feijóo i Abascal, no vol dir que entreguem un xec en blanc a Pedro Sánchez i a les seves polítiques capitalistes i pro imperialistes.

Plantejar, com també fa Pedro Sánchez, que els organismes internacionals han d'actuar i aplicar el dret internacional és una utopia reaccionària. Són els organismes internacionals i el dret internacional els que han permès que l'Estat d'Israel aixafi el poble palestí durant dècades. En els últims mesos, milers de persones ens hem manifestat a Euskal Herria amb una exigència clara: denunciar el genocidi i pressionar el govern del PSOE, ara amb Sumar, per tallar totes les relacions econòmiques, diplomàtiques i militars amb l'Estat d'Israel. Aquest és l'únic camí per acabar amb el malson a Palestina.

Per una esquerra revolucionària i anticapitalista de combat

La pregunta, per tant, és clara: per enfrontar-nos al PNB, a les polítiques capitalistes del govern central, o a la barbàrie que estem presenciant a Gaza, quina alternativa necessitem? Necessitem una alternativa que en primer lloc lluiti als carrers, que és on s'arrenquen les conquestes, i que plantegi polítiques que trenquin amb la lògica capitalista.

EH Bildu, a qui les perspectives són molt favorables de cara a les eleccions basques, també ha presentat un nou candidat, Pello Otxandiano. Un candidat que tot i que ara, fruit de la lluita i de les crítiques, rebutgi la nova Llei d'Educació del PNB, ha estat fins fa poc un dels seus màxims defensors. EH Bildu s'ha enfortit, però ha sigut malgrat un gir cap al pragmatisme que l'ha portat a recolzar els pressupostos capitalistes del PNB o del Govern central.

Aquesta política realista, de maniobres institucionals, on la lluita als carrers queda en un segon o tercer pla, i que renuncia a un programa de transformació social, un programa anticapitalista i socialista, ha estat absolutament nefasta per a la classe obrera i per a l'esquerra. Així s'ha vist no només amb Podem, sinó amb totes i cadascun dels corrents de la nova esquerra reformista sorgides al caliu de la gran crisi capitalista del 2008, i de la crisi de la socialdemocràcia tradicional, des de Syriza a Die Linke, passant per Corbyn, Bernie Sanders, o les diferents variants d'aquesta esquerra a Amèrica Llatina. No només no han impedit l'enfonsament de les condicions de vida de les masses, sinó que han asfaltat el terreny per a l'ascens d'una extrema dreta cada vegada més feixista i reaccionària, com acabem de veure a l'Argentina.

Les apel·lacions a la prudència com a mitjà per aconseguir resoldre la qüestió nacional tampoc van en la direcció correcta. Igual que la mobilització és l'únic mitjà per aconseguir les nostres reivindicacions laborals, també ho és per aconseguir una Euskal Herria independent i socialista.

Les mobilitzacions que han omplert els carrers d'Euskal Herria en els últims anys ens demostren que hi ha un enorme potencial per aixecar una alternativa revolucionària de combat. La classe obrera organitzada i lluitant als carrers és molt forta, però necessita dotar-se d'aquesta alternativa, amb un programa que plantegi l'expropiació de la banca i els grans monopolis capitalistes.

Només podrem aconseguir una societat sense racisme, masclisme o guerres imperialistes amb el programa del socialisme. Com s'està comprovant a Gaza, no hi ha alternativa. Socialisme o barbàrie! Uneix-te a Esquerra Revolucionària!

 


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01