Aixecar una alternativa revolucionària i comunista a Euskal Herria!
Les darreres setmanes hem assistit a una ofensiva des de la direcció d'EH Bildu i Sortu contra l'avenç de Gazte Koordinadora Sozialista (GKS) i Mugimendu Sozialista (Moviment Socialista).
Des d´Ezker Iraultzailea (Esquerra Revolucionària a Euskal Herria) manifestem públicament el nostre rebuig a aquests mètodes injustificables, que atempten contra la llibertat d´expressió de l´esquerra i donen ales a la dreta basca i a les forces repressives en la seva campanya de criminalització del jovent combatiu.
Els companys i companyes de GKS han denunciat en nombrosos fòrums que la direcció de l'Esquerra Abertzale està duent a terme una campanya de mentides i fustigació per "expulsar el Moviment Socialista dels espais públics", excloent-los de Gaztetxes i espais ocupats, de les Txoznas de diversos pobles (Gasteiz, Lazkao, Hernani, Lesaka…) de cara a limitar-ne el finançament.
Aquests mètodes i accions intenten tapar el descontentament que s'estén entre amplis sectors del jovent basc L'avenç de GKS en els darrers anys i la seva influència creixent reflecteix les simpaties i l'autoritat que estan guanyant les idees comunistes a Euskal Herria, i també una crítica profunda cap a la deriva reformista i institucional tant de Sortu com d'EH Bildu. Una crítica que connecta amb el malestar existent entre milers de militants de l'Esquerra Abertzale, d'EH Bildu i de Sortu, tal com es va constatar a l'últim Congrés de Sortu.
Des d'Ezker Iraultzailea rebutgem rotundament aquest tipus d'atacs que intenten imposar la censura respecte a un debat crucial que s'està desenvolupant sobre quin tipus d'esquerra independentista necessitem i quin programa polític cal defensar en l'actual context de crisi capitalista i guerra imperialista. Una esquerra anticapitalista de combat que impulsi la lluita als carrers o una esquerra “possibilista, pragmàtica i fins i tot conservadora” tal com va assenyalar la direcció de Sortu al seu darrer Congrés?
El PNB i el Govern basc contra GKS i el Moviment Socialista
L'actitud de l'aparell de l'Estat o del PNB i els seus mitjans de comunicació és molt clarificadora sobre això. Han incrementat la repressió cap a la militància de GKS, desallotjant policialment gaztetxes i espais ocupats per ells. La premsa burgesa dominada pel PNB no ha perdut ocasió per abocar tota mena d'infàmies i calúmnies contra aquest col·lectiu, recorrent a titulars propis de la dreta espanyolista més rància, acusant-los de ser “els nous cadells d'ETA”.
Andoni Ortuzar, actual president del PNB, no ha deixat d'atacar GKS en els seus discursos al més pur estil del PP i de Vox, acusant-los de “populismes barats”, de ser “revolucionaris de saló”, de voler una “Euskadi vermella” , un model que “ja va fracassar a l'antiga Unió Soviètica”, i en última instància, de voler acabar amb la “llibertat”, emulant amb les paraules el discurs de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso.
També els han acusat falsament de donar suport a Putin perquè s'han negat a fer seguidisme de l'imperialisme nord-americà, de l'OTAN i del Govern ultrareaccionari de Zelenski, i han denunciat la política d'"unitat nacional" a què s'ha sotmès gairebé tota l'esquerra parlamentària, des de UP fins a ERC i EH Bildu.
Una campanya a la qual s'ha sumat la direcció d'EH Bildu i de Sortu les darreres setmanes, utilitzant el seu poder institucional en alguns Ajuntaments per excloure GKS de la Txoznas i altres espais públics.
Quines polítiques està defensant EH Bildu i Sortu?
Arnaldo Otegi ha reconegut obertament aquest gir que assenyalem, parlant de “radicalitat responsable i prudent”. Però responsable i prudent amb qui? Si atenem les polítiques acordades durant els darrers mesos la resposta és molt clara: amb el Govern de Pedro Sánchez, amb el PNB i amb la patronal.
Així ha passat a Euskal Herria, on la direcció d'EH Bildu ha garantit els pressupostos del Govern PNB-PSE i del Govern de Navarra, i recolzat entusiastament l'anomenat “Pacte Educatiu” –un autèntic regal per a les patronals de l'educació privada concertada que s'ompliran les butxaques amb els recursos públics aprofundint encara més la segregació classista. També amb la participació d'EH Bildu al 40è aniversari de l'Ertzaintza i amb la seva renúncia pública als ongi etorris dels presos, mostrant la seva “responsabilitat institucional”.
I el mateix podem dir respecte a la seva política a Madrid, on s'han sumat en la pràctica, malgrat alguns matisos al discurs, a la política otanista d'“unitat nacional” amb motiu de la guerra d'Ucraïna, participant de l'aplaudiment de la vergonya al Congrés dels Diputats al reaccionari Zelenski.
En els darrers mesos, EH Bildu ha estat clau per salvar el decret “anticrisi” de Pedro Sánchez, prestant novament el seu suport a les polítiques capitalistes del Govern: 16.000 milions d'euros, entre ajudes directes, reduccions d'impostos i crèdits bonificats que aniran a les mans de l'Ibex35, enmig de l'escàndol d'espionatge massiu del cas Pegasus, que ha tornat a demostrar la impunitat completa en què es mouen l'aparell de l'Estat espanyol i del règim del 78.
La portaveu d'EH Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua, justificava el seu suport així: “Nosaltres aprovem mesures per al benefici de la ciutadania. I vostè ens espia. Nosaltres fem propostes per millorar la vida dels treballadors i treballadores bascos, catalans i també espanyols, i ens espia. Nosaltres sostenim la majoria plurinacional i progressista que impedeix un govern de la ultradreta, i vostè ens espia. Nosaltres evitem que la dreta apliqui la seva agenda autoritària de retallada de drets i llibertats, i vostè ens espia”.
Però això és cert? S'estan aprovant mesures “per millorar la vida dels treballadors”? Estem davant d'un Govern “plurinacional i progressista” que impedeix l'avenç de la ultradreta? S'està evitant que la dreta apliqui la seva agenda autoritària de retallada de drets i llibertats? Malauradament no. Ans al contrari, les condicions de vida de la classe treballadora no deixen d'empitjorar, la inflació està enfonsant els nostres salaris, la desigualtat arriba a cotes desconegudes, i els serveis públics, la sanitat i l'educació públiques estan arrasades. I la dreta, com s'ha vist a les últimes cites electorals, i ara a Andalusia, agafa terreny perillosament.
Titllar de plurinacional i progressista un Govern enquadrat amb l'imperialisme nord-americà i amb l'OTAN, que ha deixat intacta la reforma laboral del PP i que s'ha negat a derogar la Llei mordassa, que està totalment compromès amb un aparell de l'Estat ple de franquistes, i que segueix reprimint amb encrueliment els drets democràtic nacionals a Catalunya i Euskal Herria, suposa encobrir la realitat i llençar sorra als ulls del jovent i de la classe treballadora. Per això es recorre a mesures burocràtiques amb vista a ofegar el debat polític!
Construir una esquerra revolucionària
Des de GKS i el Moviment Socialista s'està aixecant una crítica política que compartim plenament davant d'aquesta perillosa deriva que a l'únic que condueix és a fomentar la desmobilització, la desmoralització i l'auge de la reacció.
L'experiència demostra a la classe treballadora que l'única manera de defensar els nostres drets és mitjançant l'acció directa, mitjançant la lluita i la mobilització als carrers, amb vagues contundents i combatives. Tot i això, la direcció d'EH Bildu, seguint cada cop més l'erràtic exemple d'UP, està donant l'esquena a aquesta força centrant tota la seva activitat política en la mera aritmètica parlamentària i en acords impotents que només beneficien la patronal, el PNB o el PSOE. No és cert que estiguem avançant, al contrari!
Davant aquesta estratègia, des de GKS i el Moviment Socialista han apostat per recuperar els carrers, participant en conflictes obrers, impulsant vagues estudiantils, i convocant diverses mobilitzacions contra “la dictadura de la burgesia” i contra la carestia de la vida.
Unes mobilitzacions que han agrupat milers de joves, però que han estat vistes amb recel i desconfiança per les direccions d'EH Bildu i Sortu, en suposar un desafiament a la seva política de col·laboració de classes i a una estratègia que passa malauradament per garantir la pau social . Per això mateix s'ha abandonat qualsevol referència a la vaga general en aquests moments.
Tal com plantegen les i els companys de GKS, es poden tenir grans diferències i fortes polèmiques polítiques, però hi ha línies vermelles que no podem permetre que es superin: “la seguretat dels militants, el dret a usar espais públics i el dret al finançament”. Des d'Ezker Iraultzailea els sabem bé perquè també ho hem patit.
Aquest tipus d'accions només persegueixen un objectiu: furtar el debat polític i posar fi a qualsevol dissidència. Si la direcció d'EH Bildu o Sortu estan convençuts i segurs de les seves posicions polítiques que les defensin democràticament, però no tractant de silenciar o expulsar del moviment aquells que dissentim de la deriva.
Per a nosaltres, com a comunistes revolucionaris, el que és fonamental és guanyar pacientment la majoria de la classe treballadora que avui es troba sota la influència de la socialdemocràcia tradicional, de la nova esquerra reformista i dels dirigents dels sindicats de masses. Per això, si volem portar a la pràctica la política de Lenin, ens hem de dirigir a la base militant de l'Esquerra Abertzale, d'EH Bildu i de Sortu, i també dels sindicats de masses, d'ELA i LAB, on a més hi ha una enorme insatisfacció. Seria un error apartar-se dels milers de sindicalistes i activistes que participen honestament en aquestes organitzacions, que són crítics i que estan buscant una alternativa revolucionària.
Les retallades, la inflació i l'ofensiva patronal contra els drets laborals estan empenyent un auge formidable de les lluites obreres a Euskal Herria. Les vagues del metall d'Araba i Biscaia, d'Osakidetza, residències, neteja i nombrosos conflictes a empreses estan posant en evidència l'enorme força de la classe treballadora. Ens hem d'adreçar allà, plantejant la necessitat d'unificar les lluites, exigint a les direccions d'ELA i LAB, i també d'EH Bildu i Sortu, la convocatòria i l'organització d'una vaga general a Euskal Herria. Només així podrem estendre les nostres idees comunistes i les nostres pràctiques revolucionàries al conjunt de les i els treballadors.
Tal com va explicar Lenin al seu exemplar llibre “La malaltia infantil de l'esquerra en el comunisme” [1], aquest camí no estarà exempt de dificultats, travetes i acusacions per part de la burocràcia socialdemòcrata i sindical. Però és l'únic camí per construir l'eina que ens cal per tirar endavant la transformació socialista de la societat, el partit comunista revolucionari.
A Ezker Iraultzailea ho tenim clar. Continuem contribuint amb totes les nostres forces a aixecar l'alternativa comunista, i això implica una col·laboració fraternal i companya al costat de GKS i el Moviment Socialista.
Notes:
[1] La Fundació Federico Engels té edició d'aquest clàssic, que pots adquirir aquí.
